dissabte, 2 de juny de 2012

Castell del Rei

Castell del Rei des de Cala sant Vicenç (2 juny '12)


Sensacional recorregut sortint des de cala sant Vicenç, passant pel cim de Cornavaques i devallant a la vall de Ternelles per accedir al Castell del Rei.



Cala sant Vicenç


Pujant cap a la Mola













Cala Castell







El penyal del castell



Cala Castell




Al cim de Cornavaques



El cim de Ternelles a la dreta



Els Camps de Ternelles amb el puig de Ternelles al centre de la imatge, al fons




Abaix, els Camps de Ternelles, vigilats per la imponent mole del Castell



El fantàstic castell roquer







El camí de Ternelles - cala Castell






Pujant al castell del Rei




Entrada al Castell




El Castell del Rei

A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana, fou, amb el Castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229. Resistiren fins al març de 1231.
Un altre fet històric destacat que succeí allà fou el de la resistència que oferí, el 1343 i durant tres mesos de setge, el darrer reducte dels fidels al rei de Mallorca Jaume III quan aquest ja havia perdut el seu regne i se l'havia annexionat la Corona d'Aragóde Pere el Cerimoniós.
El castell fou usat de talaia més que de recinte per a la defensa. Fou abandonat el segle XVIII i es va anar deteriorant. Actualment està en runes, essent de propietat privada.
                                                              (Vikipèdia)









"Ribera de Canten i Dormen"

Un vespre de cel rogenc
baixava un estol de gent,
en llarga filera blanca,
per un desert penyalar,
que en la ribera de mar
forma una estreta calanca.
Eren dels últims vençuts,
muntanyesos qui, batuts
en llur defensa darrera,
escapar del vencedor
conseguien a favor
dels penyals de la ribera.
Ja en la cala, a poc a poc,
anaren a prendre lloc
dins una nau que hi havia.
Era un galió, qui, mig buit,
allà estava per descuit,
sense patró, sense guia.
A on devien anar?
Ningú ho gosà demanar,
ningú hi podia respondre...
Anirien... cap al port,
Ja en la vida, ja en la mort,
Que els hagués de correspondre.

                          Costa i Llobera






A la entrada al Castell



Interior del Castell

Segons l'Arxiduc, els pollencins relaten que el bisbe es va refugiar, amb altres personalitats destacables, al castell assetjat de Pollença. Aquets, per demostrar a l’enemic que encara tenien moltes provisions, feien menjar blat a una vedella, poc després la mataven i tiraven les entranyes als assetjadors, de tal manera que aquests no continuaren el setge i es retiraren. Aquest fet va permetre que els defensors del castell poguessin fugir i embarcar-se en dos vaixells a Cala Castell.














Els Camps



Interior aljub





Només uns pocs feim el camí de tornada pel camí d'anada.
La majoria opta per anar pel camí de Ternelles, menys fatigós









El grupet que hem fet la tornada pel mateix camí d'anada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada