Puig del Rei en Jaume

Puig del Rei en Jaume (II) o dit també del Rei Sanç (21 novembre '15)

És aquest un recorregut d'un especial valor emocional per a mi, un viatge en el temps cap a la baixa Edat Mitjana mallorquina, temps de batalles i conquestes, confusió i incertesa de tota mena.
Mentres anem avançant per aquests antics camins que comuniquen ranxos de carboner situats a racons ombrívols i màgics de la nostra geografia, al meu cap sonen les Cantigas del rei Alfons X.
Mentres tant, el fort vent i la amenaça de pluja constant ens posen en situació.

Hem començat el recorregut botant un portell de ferro tancat a la corba de la carretera que puja al coll de Sóller,  just abans d'un miradoret que ens permet deixar el cotxe aparcat. Tenim pensat sortir per aquí mateix, cosa que poques vegades podem assegurar.

El caminoi que agafem aviat desapareix entre la brossa, i decidim pujar una micona a cercar el camí de carboners que sabem hi passa un centenar de mètres més adalt. Anirem més còmodes en la progressió d'aproximament.

Un bell camí ens porta a travers de l'alzinar...

...fins aquest punt on el camí continua cap amunt. Noltros el deixam, i seguim la direcció que portavem per un tirany que s'eixampla més envant, constituint un altre preciós camí...

...amb unes vistes que poc a poc es van obrint...

 

...i ens fan passar per uns racons d'una bellesa formidable.

Màgic racó ombrívol amb una sitja, dos forns, dues barraques...

La vista cap a la cinglera del comellar dels Diables i els primers geps de la serra d'Alfàbia.

Continua el camí i no deixem de sorprendre'ns per la seva bellesa.

El camí ens porta fins una sitja, al jaç d'un barranc que puja tancat i rost...

..i aferrat a la sitja ens trobem aquest pas per la esquerra, que agafem...

...i ens portarà per una cornisa...

...que es va obrint i agafant certa inclinació.

 

 Cal anar en compte per agafar la passa menys exposada.

Aquesta cornisa pètrea ens porta als peus de l'ample comellar que ens portarà cap amunt...

 ...i poc a poc, amb bona passa, anem superant.

Una succesió de grimpades sense massa complicacions, per a qui està avesat a n'aquestes animalades

El terreny s'acomoda i ens acomoda la nostra passa...

En arribar adalt de la cinglera, podem gaudir de les vistes obertes cap a la vall de Sóller.

Aquí començam a sentir el fort vent. Fins ara haviem avançat arrecerats...

Des d'aquest collet agafem la directa cap el cim del puig del Rei en Jaume, o del Rei Sanç, segons el mapa que es miri.

 

La pujada cap el cim es una continua grimpada, amb passes més senzilles que d'altres...

...i arribam al cim. S'ens desplega tota la vista formidable cap el sud: des de sa Cuixera a la esquerra i els cingles de la comuna bunyolina, al pla de Ciutat, el puig de sa Font, el coll de Pastòritx, serra de son Moragues...
El vent ens demana partir aviat.

N'Aina assolint el cim. Al seu darrera, en primer terme, la vall amb la esquena de la serra dels Boixos devallant cap a la vila de Sóller, la embotelladora del Teix, les cases de na Bartola, els cingles de son Barranco... i ben al fons, els Penyals de Migdia, on uns amics acaben de fer cim emboirat.

Un betlemet al cim, homenatge del grup excursionista de Badia Gran.

Comença la devallada per la vessant sud-oest, amb intenció d'anar cap a les cases del Rei Sanç

Els capcuruculls de sa Font i des Teixot marquen les altures. Abaix, el Pla d'en Fideu, cap on anem.
El puig de sant Pere, més baix, en primer terme a la esquerra.

Una desgrimpada guapa, si t'agrada desgrimpar. Si no, segurament una tortura.

No és un terreny massa exposat...

...si es cerca la millor passa.

I és el que anem fent...

...fins aterrar al Pla d'en Fideu.

Prop del Pla d'en Fideu ens trobem les cases del Rei Sanç, on pujava aquest monarca afligit per dolències pulmonars cròniques amb intenció de millorar el seu estat.
Avui hem trobat un parell de vehícles tot-terreny amb pose de mostrador. Sembla es prepara una mostra de les virtuts d'aquest Nissan. Per sort, encara no hi ha ningú que ens estorbi la visita a les cases, on dinarem a recer del vent.

La casa amb elements que ens recorden aquella època reial.

El conjunt de les cases

Sortim de les cases amb direcció cap el barranc de Biniforani, per on tenim intenció de devallar, però no pel seu jaç, sino pel pas dels Ases. Intentarem trobar-lo.
Teòricament el senderó ens portarà per sobre les cases de Biniforani vell. D'allà, en la frontera entre l'alzinar i l'olivar, avançarem cap el punt de partida passant primer prop de les cases de Biniforani nou, convertit en agroturisme...

Els camíns són encisadors per tota la contrada

Anem devallant fins que el camí es va convertint en un tirany...

...que ens porta primer per la cinglera...

 

 

...fins al pas dels Ases, que després ens introdueix altre pic dins l'alzinar de Biniforani...

...on continuem trobant-mos elements de la arquitectura rural d'un temps.

A estones, devalla rost el senderó que, de vegades, es perd de vista...

...però apareix més abaix.

Després de perdre el caminoi i devallar un xaragallet...

...ens trobem el camí ample que uneix les dues possessions de Biniforani.

Per ell avançarem fins arribar prop de les cases de Biniforani Nou...

...punt en el que pujarem unes marjades, aferrats a l'alzinar per un tirany, per tal de passar desapercebuts

La vall de Biniforani, enmarcada per la imponent serra d'Alfàbia i el curiós puig d'en Bennàssar, a la dreta

Biniforani Nou a la esquerra. Puig d'en Bennàssar a la dreta, amb la seva característica forma de capell 

El portell de Biniforani Nou

En aquest punt el recorregut coincideix amb el jaç del torrent de Biniforani

Sembla una font, just al jaç del torrent

Un bell camí empedrat i escalonat puja marjat des de les cases de Biniforani Nou cap al coll de Soller. En qualque corba, la carretera l'ha fet desaparéixer.

I arribem al portellet tancat que hem de tornar botar per sortir. El punt d'inici.
Formidable recorregut i satisfacció total, malgrat les previsions meteorològiques adverses.