diumenge, 20 de desembre de 2015

Morro d'en Joi

Morro d'en Joi pel Bosc d'en Sanat i es Verger (20 desembre '15)


Avui la sort ha volgut que en lloc d'ocupar la presidència d'una "mesa electoral" pogués fruir d'aquest recorregut que fa temps em rondava el cap. Així que, després de sortir del col·legi electoral, d'arribar a Biniaraix i entrar pel camí de Monnàber, hem començat el bell recorregut.



Agafem el desviament cap a la dreta, passarem pel costat de diversos porxos...


Aqui, a la dreta...

 

Reseguim el camí...


...que aumenta d'alçada aviat


Arribem a aquest portellet on ens toleren la passa.
Trobem l'amo feinejant i li demanem permís per continuar pujant. Molt amable ens indica la direcció del camí que puja cap a la "Cisterneta", però nosaltres agafem el rost xaragall de la dreta, per on avançarem més aviat fins arribar al desviament cap el pas d'en Sanat que ens portarà just a la cresta del Morro d'en Joi...









Aquest és el punt on deixem el barranc per on hem pujat i ens tombem cap el pas.
La fletxa ens indica que anem ben dirigits.




El pas d'en Sanat. Una passa delicada per lo disgregat del pis





En poc temps i menys passes, assolim la cresta de la serra, on pinten els Morros d'en Joi, per aquest indret, i de ses Solanes poc més amunt. 



Intentem aproximar-nos al punt crític de l'espoló del Morro, que guaita sobre el barranc de Biniaraix, però el terreny és dificultuós. 



Els Cornadors




Hem devallat bastant des del collet per on hem sortit i, des d'aquí, avançarem per un terreny molt hostil cap el barrnac des Verger. Hi deixarem molta energia i suor en el procés. S'esquetjar i el llentiscle se n'encarreguen.


El Morro d'en Joi a la esquerra, Cornadors a la dreta. L'Ofre guaita entre ambdós.


Per anar a guaitar la timba del Morro, he hagut de passar per aquest forat.


El terreny no ens ho posa gens fàcil. Encara així, aconseguim arribar al porxet de ca'n Llebre, situat a un indret inversemblant, producte de la feina artesanal dels mestres de pedra en sec i margers.


Ara, la progressió és fàcil, avançant sobre les marjades.
Triem la devallada cap el porxo d'en Pipa, per la vessant del barranc des Verger en lloc de fer-ho pel barranquet marjat del porxo de son Turney, que acursa una mica el trajecte. En aquell moment no ho sabiem i no varem voler arriscar.







En pocs minuts, la boira s'apropia del cel i la humitat invaeix el barranc





A can Sivelles, una terrassa formidable, mirador del barranc




En mitja horeta més de recorregut pel sempre encisador camí des barranc arribem a Biniaraix on tancam el recorregut d'avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada