diumenge, 20 de març de 2016

Miramar

Miramar, 20 març '16


Aquest diumenge hem fet un voltí curtet, amb l'intenció de conéixer un parell de miradors de l'Arxiduc que teniem pendents de visitar. I ha sigut profitós tot i la dificultad d'arribar a un d'ells, per la privacidat de la finca.




El 1276, sota el patrocini del rei Jaume II, Ramon Llull funda una escola missional al monestir de Miramar, a Valldemossa, que fins llavors havia estat sota el domini del monestir de la Real. El mateix any rep confirmació papal per a aquest col·legi de part de Joan XXI (el lisboeta Pere Hispà), conegut pels seus escrits filosòfics i científics. S’hi instal·len tretze frares menors franciscans, que es dediquen a l’aprenentatge de l’àrab i de l’Art lul·liana, el mètode universal que ha de fer possible la conversió a través de la raó. Llull resideix a Miramar uns tres o quatre anys, fins al 1279. El 1295, el monestir havia quedat abandonat i Llull se’n lamenta a Desconhort.

El monestir passa de nou a la Real i a altres ordes religiosos i, al segle XV, s’hi estableixen dos lul·listes que hi munten una impremta que, el 1485, publica el primer llibre imprès a Mallorca. El 1872 l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria compra la possessió, restableix l’oratori (1877) i aixeca diversos monuments a la memòria de Ramon Llull.

-Extret de www.rutasramonllull.com-
.
.



Així que hem arribat al monestir de Miramar, hem aparcat entre belles oliveres retorçades i, previ pagament de la taxa per accedir (4€ per cap) hem visitat Miramar amb ulls curiosos i afamagats.
Els nívuls no ens han afavorit el bon resultat de les fotos. Un dia tapadot, gris, amenaçant pluja, encara que, a estones, es deixava veure i sentir un tebi raig solar.
.
.

 

La visita comença a la sala de mapes de l'Arxiduc i tafona de Miramar
.
.


El claustre, tan pintoresc, fet construir per l'Arxiduc a partir d'unes arcades gòtiques del segle XIII provinents de l'antic convent de Santa Margalida de Palma. Des d'aquí s'accedeix a la casa, passant per les columnes autèntiques de l'antic claustre que va fer aixecar Ramon Llull al segle XIII i que foren trobades per l'Arxiduc en diferents punts de la finca.

A l'interior de la casa, s'exhibeix l'escultura realitzada per Tantardini en memòria de Vratislav Vyborny, primer secretari de Lluís Salvador; i una reproducció parcial de l'interior del Nixe II amb parts autèntiques del vaixell de l'Arxiduc. També es visita la sala d'actes Ramon Llull, on es troben diverses obres gràfiques relacionades amb el lul·lisme, com ara una reproducció de les 12 miniatures del Breviculum; i una petita biblioteca, situada a l'antic estable, que recull llibres i objectes relacionats amb la vida i obra del Beat.
.
.


N'Aina embaladida amb el claustre
.
.




La Carolina (Coronilla glauca) o ruda anglesa, omnipresent, invaeix amb la seva floració groga el jardí de Miramar, conjuntant els colors amb el cirerer de flor blanca (Prunus Avium) i el vermell de la prunera de jardí (Prunus Pissardii)
.
.


El lloc molt agradable i tranquil ens fan sentir això pel que està pensat i construït: Comunió i harmonia amb la natura, o el que és el mateix en termes religiosos, amb la Divinitat.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé’m Déus amar
e entre sospirs e plors estar.


Ramon Llull, 1299 
.
.


La Capella de Miramar. L'Arxiduc reconstruí la capella de la Trinitat seguint el disseny de Friederich Wachsmann, de Praga. En aquesta capella hi col·locà un nou altar i, al fons, l’antic retaule i en un lloc destacat una representació pictòrica del beat Ramon Llull, obra d’Eduard Jakob von Steinle, reconegut pintor de l’escola vienesa.
 .
.


A més, a la capella esmentada, hi col·locà dos baixos relleus que provenien de la capella de Galatzó i que l’antic propietari de la possessió, Vicens Ferrer, regalà a l’Arxiduc. També hi incorporà una imatge de la Mare de Déu de la Garde, de Marsella, que porta als peus una inscripció on es deixa constància que era un regal que li féu l’emperadriu Isabel. Aquesta volgué que l’Arxiduc tingués a la capella de Miramar la mateixa imatge de la Verge que ella tenia al palau d’Akilleieon (Corfú).
.
.


Al davant de les cases, trobem un parell de teixos (Taxus Baccata) d'una grandaria considerable
.
.


Una de les figures lul·lianes, gravada a una pared interior de la casa
.
.


La façana amb el seu bell i típic esgrafiat de temps de s'Arxiduc, imitant el model d'una casa d'Establiments.
.
.

Vista des de la façana principal, des d'on es pot veure l'oratori del beat Ramon Llull, mig esbucat per un llamp fa uns anys i roman a la espera de la seva reconstrucció.
.
.


El mirador de Miramar, des d'on es domina gran part de la costa
.
.


N'Aina guaitant a la porta principal
.
.

Detall de la façana
.
.



Jardí lateral amb la creu bizantina, restes de la base de l'antiga capella
.
.


Jardí lateral
.
.



Jardí lateral
.
.



Mirador de Miramar
.
.


Vista des del Mirador de Miramar. Sa Foradada no podia faltar!
.
.


Miramar des del seu mirador
.
.



El "clot" del mirador des Guix
.
.

 
Al mirador des Guix
.
.


El espectacular mirador de sa Ferradura
.
.


Al mirador de sa Ferradura
.
.

Al mirador de sa Ferradura, n'Aina indica vers la situació del mirador del barranc de son Gallard
.
.


“Sempre visquí vora del mar,
mes fins avui no el coneixia
sobtadament, a Miramar
m’ha revelat sa fesomia”.

Joan Alcover
.
.

Portellet tancat que ens barra el camí per davallar cap el mirador dels Miradors
.
.

Passant sota aquestes parets no estem massa segurs de que no ens caigui una pedra al damunt. Convé fer via al passar
.
.


Un bell caminoi suportat per paret seca ens davalla cap els miradors que estem cercant
.
.

El Mirador de Miradors el trobem aviat
.
.

Mirador de Miradors
.
.

Per trobar el mirador del Pi sec hem de davallar bastant més pel senderó des Guix. De continuar pel caminoi, aquest ens portaria fins a es Guix
.
.

El mirador del Pi sec, en estat delicat
.
.

Tornem pujar cap a Miramar i ens dirigim a els jardins de la Torre des Moro, carregats de la simbologia lul·liana
.
.



 
Després de recorrer els jardins de la Torre del Moro...
.
.

 ...anem cap els pintorescs Pontets sobre el torrent de la Font Coberta
.
.

Els Pontets
.
.


 

En acabar la visita a Miramar, decidim provar fortuna i, sortint de Miramar cap a les cases de son Gallard, anem a cercar el mirador dels Pins de son Gallard, situat al tancat d'una propietat privada, aferrats a la finca de Miramar, però separats pel tàlveg del torrent de son Gallard. Ens fiquem al jaç del torrent i avancem sense davallar molt, amb l'intenció de trobar-nos amb el mirador més llarg de tots els que fé l'Arxiduc, si abans no ens han fet afora.
.
.


Localitzem el mirador dels Pins de son Gallard, d'una gran extensió a la vorera dels penya-segats que cauen dins el engorjat torrent.
.
.

Una de les varies balconades del mirador
.
.

D'aquest punt de vista es veuen varies de les balconades que sobresurten del mirador
.
.

Un altre bella balconada del mirador
.
.

Al fons a la dreta es pot veure el mirador del barranc de son Gallard, que ja visitàrem fa un temps,  fent el camí des Barranc
.
.

I amb aquesta vista general del mirador dels Pins de son Gallard, acabem la sortida d'aquest diumenge tan profitós en que ningú ens encalçà amb escopeta i sortirem ben parats.
.
.

2 comentaris:

  1. Molt ben documentat el texte i molt bona explicació de la sortida.

    ResponElimina
  2. Tenc una bona font d'inspiració! ;)

    ResponElimina