dissabte, 12 de març de 2016

Serra de Cúber

Serra de Cúber (12 març '16)


Hem partit de Ciutat a primera hora amb el cel tapat, amagant pluja i no ha canviat gaire en arribar prop de l'embassament militar de son Torrella, on hem deixat els cotxes i hem començat el recorregut




Cel gris, boira a 900m d'altitud, humitat elevada, camí de fang i tot banyat, però hem agafat el camí de son Torrella cap el coll de ses Solanes sense pensar-ho molt. Al camí, la serra de Cúber ja ens mostra les seves dents. 



Al coll de ses Solanes fem un pensament: emboirat i tot mullat, pati relliscós. Volem fer tota la cresta de la serra de Cúber, però fer-la amb aquestes condicions, pot ser delicat.
Decidim pujar amb molta cura i veure què passa. Decidirem més adalt.


  
La boira ens acompanya durant el començament del recorregut. L'aire és fred i encara trobem qualque clapa de neu



Tenim la sort de que el vent del nord s'emporta la boira poc a poc i ens permet veure amb claretat l'entorn



Darrera aquesta paret margera comença la serra de Cúber, al seu punt meridional, on es troba el seu cim a 995m d'altitud.



El temps sembla millorar, encara que el terreny estigui mullat i relliscós



Assolint el cim de la serra



Panoràmica del cim



Les vistes cap a l'embassament de Cúber es van obrint poc a poc. El sol és mandrós, fins ara.




No aturem la marxa. Anem progressant adequadament.



Bous i vedelles al bosquet dels Engolidors



La Rateta roman coberta encara. Na Franquesa i l'Ofre es deixen veure



La serra de son Torrella ha sigut continu testimoni del nostre recorregut sobre la serreta germana, la de Cúber



Qualque moment progressant amb les mans en terra






 Panoràmica retrospectiva



Abaix, el GR que porta cap el coll de l'Ofre. Avui hem vist passar molts grups des d'adalt



Panoràmica retrospectiva cap a la coma de son Torrella



Panoràmica al davant: a l'esquerra la coma de son Torrella i a dreta la vall de Cúber



Superant tota la cresta, fins ara...



Efedra, Ginesta borda, Ephedra



...superant qualque grimpada més exposada





Altre punt exposat, sempre acompanyats per unes vistes formidables





Aprofitant el soleiet que ens acompanya ara, aprofitem per dinar



Panoràmica del grup dinant. Sa Rateta ja es deixa veure



El grup sencer



Arribats a la alçada del pas de n'Alí, hem de devallar de la cresta per una canal molt relliscosa.
D'estar-hi seca, no seria problema, però...


as

Amb molta cura, anem davallant...



...i sortim prop de la cova de son Torrella, que aprofitem per visitar-la un altre pic



Aquesta cova fou escenari de rituals ancestrals



I després del breu recés de la cova, tirem un altre pic cap amunt, com les cabres, cercant la carena de la serra





Retrospectiva inversemblant de la serra.
Entre aquestes dues cuculles es troba el pas de n'Alí que devalla o puja des de la coma de Cúber




Vista enrere...



...vista envant.




A un dels cims






Pedra llisa



En Jens




Curiosa estratificació a la cresta



No aturem de pujar i devallar.
Aquest recorregut és un autèntic espenya-cames




Encara ens queda recorregut que resoldre.




La sortida del túnel de Monnàber, on hem deixat els cotxes just devora la caseta




Avenc. El d'en Simó?




Darrera davallada de la cresta de la serra. A partir d'aquí, ja ens endinsam a s'alzinar per sortir aprop de la base militar a la carretera



Base militar. Sortirem a la carretera cap a l'esquerra, abans d'arribar a la base, D'aquí als cotxes seran cinc minutets per l'asfalt.
Donarem per conclòs el recorregut amb una beguda al Mirador de ses Barques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada