dilluns, 4 de juliol de 2016

La Mola de Sóller

La Mola, Sóller, 4 juliol '16


L'amor, la codicia, el poder, la curiositat... són motors que mouen el món humà. Aquest dilluns horabaixa ha sigut la curiositat la que ens ha mogut per descobrir aquest turó d'uns 160m d'alçada entre la vila de Sóller i el port.
També és cert que la curiosidad mató al gato.
.
.

A primera vista, la Mola no crida la atenció, no té res especial; Finca privada dedicada bàsicament, per lo vist, a la caça. Per accedir s'ha de demanar permís a la propietat i accedir per aquesta reixa tancada amb pany, situada al camí que puja des de la carretera que condueix cap el port, just on un desviament va cap al port i s'altre, a mà dreta, cap a can Repic.
.
.

Tot el camí al llarg de la Mola està cobert de terra i pedreria procedent de excavacions. Sembla que el propietari és constructor i aprofita el lloc per desfer-se'n d'aquests excedents.
.
.

Aviat el camí ens situarà davant aquest porxet empreat pels caçadors. Un bon lloc de relax i esbarjo, indubtablement.


Al costat del porxet, les vistes ja comencen a obrir-se cap a la vessant sud de la vall: El Pujol d'en Banya i el puig des Moro destaquen, entre altres llocs interessants
.
.

Pujant el camí i passant per davant les cases, una mica més enfora ens trobem el ròtul d'aparcament.
.
.

Continuem el camí embrutat per les escombreries
.
.

La dimensió ens sorpren. No sembla tan extens des d'abaix
.
.

Uns cavalls a lleure
.
.

Vistes agradoses
.
.




Trobem el molí


El molí de la Mola. Sembla més una torre fortificada que un molí. Encara que el lloc de construcció no és l'adient per fer de torre de vigilància o defensa.
.
.


Bella construcció, encara que amb el sòtil esbucat
.
.

Als peus del molí roman una trampa amb un eriçó tancat. L'alliberam.


L'eriçó
.
.

Bella vista dels cingles de la serra d'Alfàbia que vaig recorrer fa dos dies i encara ho estic ensaborint
.
.




El forn de calç revela una activitat diferent durant un altre temps en aquesta zona
.
.

Hem travessat la Mola i ara podem gaudir vistes cap a la badia del port
.
.

Una imatge del port gens habitual
.
.

Hi ha vegades que a n'aquest ruc s'el sent bramar des de la platja
.
.

Hem arribat allà on acaben els camins i no tenim més temps per explorar la zona, així que donam mitja volta i tornam per on hem vingut. Podriem cursar agafant pels marges molt bruts del costat sud de la Mola i sortir davant la depuradora, però portam calçons curts i podem quedar ben assenyalats. Decidim refer el camí.
.

De tornada, copsam el molí/torre així de curiosa
.
.

Vista cap a la vall divina




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada