dissabte, 19 de novembre de 2016

Alfàbia per son Barranco i Pas llis

Pujada a Alfàbia per son Barranco i davallada pel pas Llis (19 nov '16)

Com la majoria de dissabtes des de que començarem la segona temporada senderista d'aquest any, la inclemència meteorològica ens amenaça també aquest dissabte amb plujes. De fet, no hem fet cim per mor de la boira. Ens hem quedat a les cases de la Serra on hem dinat i continuat camí sense pujar-hi al punt geodèsic d'Alfàbia, com teniem previst. I ja és la segona vegada que ens passa. Haguès sigut absurd pujar a causa de la nul·la visibilitat.




Així que aquest dissabte hem arribat a Sóller, hem aparcat just passada la rotonda d'entrada a la vila i ens hem posat a caminar carretera cap a Ciutat un centenar de metres fins desviar-mos cap el camí de can Barretes que ens pujarà per la vessant nord-oest del macís d'Alfàbia fins topar-mos amb el preciós camí de son Barranco que puja pel bell o obagós comellar de s'Ombra.
.
.


El grup avançant per la carretera cap al camí de can Barretes
.
.

Al pontet sobre el torrent des Teix
.
.

Pujant pel preciós camí de can Barretes
.
.

A cert punt del camí de son Barretes ens topem una bifurcació "intuitiva" per on hem de deixar el camí que portavem per la dreta i ficar-mos sobre els marges que poc a poc anem superant per un tirany que ens conduirà i farà enllaçar amb el camí de son Barranco
.
.

S'ha de resseguir el camí de son Barranco fins arribar al punt on es junta amb el jaç del torrent. És quan hem de passar a s'altre vorera i continuar la pujada per un comellar empinat, on anem trobant restes del camí amb marges de suport i restes de ranxos de carboner
.
.

El camí es perd a trams, però el recorregut és evident. No ens hem de sortir del comellar fins el seu final, per on un tirany ens treurà cap el camí asfaltat de la Serra
.
.

Passam per miradors naturals fascinants
.
.


En Guy guardant un forn de calç
.
.

Bell alzinar
.
.

Copsam les cases de can Bartola, vora la embotelladora del Teix, allà al fons, davall la cuculla del puig del rei en Jaume
.
.


El comellar sembla interminable. Pujada constant on feim diferents aturades per replegar-mos i recuperar l'alè.
.
.

M'han dit el nom d'aquest fong, però...
.
.

En sortir a la planície de la Serra, la boira ens atrapa. Per continuar cap a les cases de la Serra haurem de botar una reixeta
.
.

A les cases decidim fer aturada i dinar.
Com divertimento, faig aquesta composició amb ses cadires que esperen a ser segudes
.
.

Foto familiar, tot el grup d'avui
.
.

Natura morta i antipàtica
.
.

La boira ens fa perdre els punts de referència i caminam més del que hauriem de fer cap el pas Llis.
En un determinat punt me n'adon de que ens hem passat i hem de tombar cap a la esquerra per aproximar-mos a les parets de la capçalera de la coma Carnicera. A la foto, en un moment en que la boira ens dona treva i copsam el port de la vall sollerica
.
.

Trobam la davallada cap el pas i amb molta cautela, doncs està banyat i és fàcil relliscar sense voler
.
.

Inici del pas Llis. Des d'adalt sembla més vertical del que és realment. O tal vegada sigui el efecte psicològic de la mirada perduda que cau cap el pati...
.
.

Pedra mullada... pedra llisa... roca que rellisca
.
.

En Carmelo en posició per evitar una caiguda desagradable
.
.

Anem passant tots sense massa pena i amb una mica de glòria
.
.

I arribam a la mina. Com ja la conéixem, no perdem massa temps al seu interior
.
.


Darrer mirador sobre la coma Carnicera, just passat la Mina...
.
.

...on aprofitem per fer-mos un altre foto.
.
.

La coneguda i inversemblant Mamelluda, una balma aprofitada com sesteador pels animals.
Com ja la tenim fotografiada d'altres recorreguts, tampoc hi perdem massa temps, tot i que algúns companys pugen per conéixer-la.
D'aquí a la vila de Sóller encara ens queda una horeta i poc més, per bon camí, el de sa Coma.
Arribarem a la plaça de la vila on prendrem unes cervecetes per alimentar-mos i ensaborir les impressions del recorregut ja finalitzat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada