Galatzó per s'encletxa des garballó

Galatzó per s'encletxa des garballó (5 novembre '16)

Amb el contacte directe de la natura al sortir a la muntanya, respirar l'aire de bosc, sentir el fresc verd, la humitat vegetal i escoltar el piular dels ocells, un mateix es sent ple de consciència i potser l'invaeix certa serenitat. Però aquest dissabte factors diferents han provocat que els pensaments propis es desfermassin i volessin alliberats del cervell. Incertesa, desgana, cansament i distracció han sigut el resultat. No es pot sortir a la muntanya amb el cap a un altre banda, però el compromís de la organització obliga, així que ha tocat caminar despistat. Així ens ha sortit el recorregut.

.

.

Hem arribat amb els cotxes fins l'àrea d'esbarjo de sa Boal de ses Serveres, a la carretera Estellencs-Andratx. Allà hi podem deixar aparcats els cotxes a la voravia amb tota tranquilitat i espai.

El camí que agafem tot d'una sortir de l'asfalt, ens conduirà fins la zona d'esbarjo, a uns minuts de la carrertera, però abans d'arribar-hi, ens desviem cap a la dreta, per una pista que ens portarà cap a la coma d'en Vidal on aviat, se suposa, posaran en marxa el refugi  homònim.

Continuam la pista cap el coll que ens separa de la coma de ses Sínies on es troben les cases del Galatzó. Allà trobarem diferents caminois que ens ofereixen diferents recorreguts. Agafem cap a la Moleta Rasa per anar cap el Galatzó, deixant enrere els caminois que porten cap s'Esclop, un altre cap el Morralàs passant per tota la cresta dels Pinotells i un altre que ens davallaria cap a les cases del Galatzó.

.

.

Hem voltat els Pinotells i hem arribat a la falda de la Moleta Rasa. 

.

.

Ams s'Esclop al darrere ben tapat

.

.

Seguint unes fites arribam al cim de la Moleta Rasa i, en arribar adalt, davallam a les braves per incorporar-nos al camí que ens pujarà cap el pas de na Sabatera.

.

.

Des del cim de la Moleta Rasa copsam el Galatzó ben tapat

.

.

Estellencs allà abaix

.

.

Al pas de na Sabatera

.

.

Al pas de na Sabatera

.

.

Al pas de na Sabatera ens confonem i agafem el tirany que davalla cap a la font de Dalt amb la intenció d'anar al coll des Carniceret. Haurem de tornar enrere per agafar el camí correcte.

.

.

Davallant cap a la font de Dalt

.

.

Bell alzinar prop de la font de Dalt. Poc més abaix ens adonam de la nostra errada. Per aquí no anem directes cap el coll des Carniceret

.

.

Corregida la ruta, ara si anem cap el coll des Carniceret

.

.

Superat el coll des Carniceret, ens desviem a la dreta, tot seguint la cresta que puja cap el cim. Haurem d'arribar al zaragall que es veu al centre de la imatge

.

.

Els núvols comencen a enrevoltar-nos

.

.

Arribant al xaragall per on hem de pujar, cap a la dreta. El cim romandrà tapat tot el temps. El vent copetja fort.

.

.

Superant el xaragall. Des d'aquí encara copsam la torre de vigilància del coll des Carniceret

.

.

Allà davant es troba s'encletxa clàssica que puja pel pas des forat cap el cim. Una ximeneia més enllà es troba s'encletxa per on pujarem nosaltres, coronada per un garballó sobre un dels penyals que el flanquegen

.

.

Rost coster
.
.

Perdre les referències visuals és fàcil amb aquesta boira
.
.

Passant cap a la ximeneia de pujada
.
.

Sobre el penyal de la dreta es pot veure el garballó que li donarà nom a s'encletxa, paral·lela a s'encletxa clàssica on es troba el pas des forat
.
.

Pujant ben vertical. Una grimpada rera s'altre, anem avançant. Na Marisa, que feia un grapat de mesos que no participava a les excursions a causa d'una lesió, aquest dia s'ha resarcit ben de veres. Ha superat totes ses proves.
.
.

S'encletxa es junta a la capçalera amb s'encletxa clàssica, i dona pas al avant-cim on ens aturarem per dinar, aprofitant el recer.
.
.

Després d'haver agafat forces amb el dinar, continuem cap el cim amb una darrere grimpada directa.
.
.

Al cim no estam gaire temps. El vent no ens dona treva i, tanmateix, les vistes panoràmiques són impossibles

.

.

El grup sencer al cim, amb el punt geodèsic. Foto d'en Bernat.

.

.

Davallant cap el pas des Cossís
.
.

Des d'aquí he copsat el cami que davalla cap el pas des Cossís. Les parets de la Moleta Rasa, per on hem pujat abans, a la esquerra, i més a la dreta, el Morralàs.
.
.

Les darreres llums solars il·luminen les parets dels cingles del Morro de ses Serveres, quan passam pel pas des Cossís. El temps certament s'ha escurçat.
.
.

Un bell racó al jaç del comellar, amb aquest parell d'alzinars centenaris
.
.

Arribam a sa Boal de ses Serveres. D'aquí al punt on hem deixat els cotxes i hem començat a caminar hi ha quatre passes i un parell de minuts.
.
.