dissabte, 20 de maig de 2017

Pas i platja de can Pruaga

Pas i platja de can Pruaga (20 maig '17)


Aquest dissabte he volgut conéixer un pas del que vaig llegir a la web del company muntanyer Tomàs al seu blog Tracalada de passos, ran de mar V.
He arribat amb la meva filla, que m'ha volgut acompanyar avui, a l'aparcament del restaurant des Mirador des Grau. Allà ha començat el recorregut.
.
.

Des de l'aparcament, avançam uns doscents metres en direcció Andratx. Sortim per un tiranyet que porta a una mena de mirador. Des d'aquí, mirant cap el restaurant que tenim al davant i ens separa un comellar que davalla fins acabar en un bot infranqueable, avancem cap a la nostra esquerra, anant a cercar un altre comellar que davalla ben rost. Aquí adalt ens trobam restes de marjades i un senderó que ens portarà cap el pas de can Pruaga, que no és massa enfora. Arribam a ell sense problemes per un tirany intuitiu. 
El terreny és molt brut d'esponerosa vegetació: argilaga, mata, garballó i càrritx són bàsicament els companys vegetals que ens acompanyaran en tot el recorregut. I a més, ens faran la passa complicada. Durant la majoria del recorregut hem de lluitar per fer-mos passa. Així ens han quedat els braços, amb les marques de les bregues.
.
.

Començam davallant per la dreta d'aquesta lloma, per on aviat sortirem, intuint el pas que és ben adalt
.
.

 Els primers passos del recorregut els feim còmodament. Després de superar el pas de can Pruaga, la cosa canviarà radicalment, embrutant-se o densificant-se la vegetació
.
.


davallant el començament del comellar i, en poder, tombar a la dreta, anirem al pas de can Pruaga, ara ple d'arbres caiguts i vegetació que impedeix la marxa. 
.
.

Al pas hi ha esglaons que faciliten la davallada per aquesta rosta canal
.
.



Entre tant desgavell trobam restes de paret que suporta el que queda de camí...
.
.

Restes de camí, quasi totalment desaparegut a causa dels enderrocaments i de la vegetació
.
.

La densa vegetació ens barra el pas en moltes ocasions
.
.

Sortint del pas, la vista ens faria avançar cap a la direcció on es troba la platja de can Pruaga. Però hem de virar-mos cap a la nostra esquerra, anant a cercar el comellar que davalla cap a la platjola de sa Figuerola. Qualque fita trobarem,
.
.

Després de davallar pel millor lloc pel rost comellaret brut d'arbres caiguts i altres vegetals hostils, haurem de sortir cap a la nostra dreta, anant a cercar el collet que es veu a la foto.
El recorregut és curt, però la vegetació s'encarregarà de que no facem via. En aquest lloc ja he perdut completament la traça del vell camí que davalla, no sé si fins la platja. No el tornarem veure.
.
.

Una vegada arrobats al collet de la foto anterior, copsarem aquest altre collet on també ens torbarem un temps en superar el torrentó ple d'argelaga i garballó, tant que passar és un acte de faquirisme
.
.

A la banda alta d'aquest darrer collet ja podem copsar la platja i ens dona coratge per a continuar avançant
.
.

Les dificultats no han acabat, encara. La rosta i bruta pendent encara ens fa costat
.
.

El darrer bot ens complica una mica. Hem d'anar alerta per davallar perquè el terreny desfet i degradat ens pot provocar una caiguda indesitjable. Optam per davallar per una placa de pedra inclinada però al manco amb subjecció
.
.

El terreny de davallada està molt desfet i degradat
.
.








Enmig de la paret de la platja brolla aquesta font Es veu que antigament hi havia una pila construida per recollir l'aigua.
.
.

Na Mireia a sa platja
.
.

La tornada la teniem prevista refent les passes que ens han portat fins aquí. Però una vegada passat tot el que hem superat per arribar-hi, ens fa molta mandra i coratge tornar lluitar amb la vegetació.
Decidim, malgrat que tenc entès que la propietat no permet passar pels seus terrenys, pujar pel camí de can Pruaga, passant ben devora les cases. Ens arriscarem a una repassada dels propietaris
.
.

Des de la banda nort de la platja, arrenca un camí que ens portarà, si tot va bé, fins el GR que acaba sortint a la carretera, uns 500m o poc més prop del mirador des Grau, on hem deixat el cotxe.
La banda del camí aferrat a la platja està completament esbucat i així continua un poc més amunt, de manera que és complicat sortir de la platja per aquesta banda. No sense esforç, aconseguim fer peu pla quan el camí comença a ser-ho.
.
.

Un poquet més avall, el camí desapareix a causa dels enderrocaments i eslleviçades. També es fa complicat davallar a la cala per aquesdta banda
.
.

Tanta sort que el camí recorre un pinar que ens dona ombra la major part del temps...
.
.

...i arribem sense problemes al GR. Hem passat un portell que per sort estava obert. Si haguès estat tancat, hauria sigut un problema botar-ho.
.
.

El GR-221, crec que antic camí d'Estellencs, continua fent un parell de voltes fins assolir la carretera
.
.

En aquesta corba resta la tolva d'un camió hormigonera. Supòs que deguè caure de la carretera rodolant fins que aquests pins l'aturaren
.
.

..i del GR a la terrassa del restaurant a on ens prenem un merescut refresc, no han passat cinc minuts. Les vistes que copsam des d'aquí són divines, tot el recorregut que no sembla ser tan hostil com ho ha sigut.


Des del mirador, la vista cap a la platja de can Pruaga i el camí de pujada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada