diumenge, 14 de maig del 2017

Passos per la carena del comellar des Diables

Passos per la carena del comellar des Diables (diumenge 14 maig '17)

Hem fet unes setmanes enrere una exploració per l'indret a la recerca del pas de n'Aina, que ens tenia interessats i voliem trobar-ho. M'he basat en l'informació obtinguda del blog de Doblevuit, que no és molta però suficient per esperonar l'interés i acabar trescant per un terreny molt vertical ple de plecs geològics, sinuosos, rostos comellars sense sortida i una timba tot el temps al costat que impressiona.
Hem sortit del petit aparcament que hi ha just passada la font de la Reina, davallant cap a Sóller des del coll. Des d'allà ja copsam les parets per on hem de progressar. Realment els pels es posen com escàrpies només veure aquella verticalitat inversemblant.
.
.



Vista de les parets per on ens hem d'enfilar, copsada des del petit aparcament just passada una corba després de la font de la Reina. De tornada, sortirem just damunt la paret de la dreta, vinguent directes des del pas d'en Topa a travers de l'alzinar
.
.

De l'aparcament davallam fins la següent corba on, ben davant, veurem una barrera metàlica, darrerament tancada amb pany, però fàcil de botar una micona més a la esquerra. Una vegada dedins, recorrerem un bell alzinar que comença aviat a posar-se vertical. Avançarem per un senderó ben marcat i qualque fita ens confirmarà la direcció. Avancem paral·lels a una paret margera a la dreta i, ben aviat, ens toparem un altre al davant, que haurem de botar pel lloc més adient. Hi ha qualque esbucament. Passada la paret, tombarem a la dreta fins topar-nos amb la que portavem a la dreta, paral·lela al nostre recorregut. En arribar prop del racó que formen les dues parets, serà el moment de seguir a la esquerra de la nostra marxa, portant igualment la paret a la dreta. Pujarem una rosseguera...
.
.

Rosseguera que hem de superar anant paral·lels a la paret de la dreta...
.
.

Superada la rosseguera, un centenar de metres, tal vegada no tants, hem d'estar atents d'unes fites a l'esquerra, que ens indicaran per on creuar altres rossegueres sense perdre ni guanyar alçada.
.
.


Rost impressionant. Creuarem dues rossegueres més, guiats per unes fites fins una primera grimpada fàcil
.
.

Després de la grimpada anirem trobant restes d'un antic camí empedrat
.
.

Passem per aquest portellet que forma l'esbucament de la paret
.
.

Continuarem grimpant, sempre amb grimpades fàcils, i amb qualque fita que ens indica el bon camí
.
.

Malgrat les grimpades fàcils, la verticalitat del terreny ens tensa (a mi, al manco) Cal anar molt en compte tot el recorregut, tot i que no hi ha cap banda que realment l'exposició sigui complicada
.
.

En aquests primers trams, les fites són constatables. Més adalt són més cares, per consegüent, més escases
.
.

En aquest terreny tan vertical és molt curiós i emocionant topar-se amb "un caragol" de pedra, un tram d'antic camí fent unes ziga-zagues, quatre en total, superant un esglaó a la muntanya
.
.

Més grimpades. No hi ha alternatives, en molts casos. En altres, la possibilitat de fer grimpades o de continuar sense pujar aferrat a les parets, ens fa perdre molt de temps. Això és exploració.

A un punt determinat, prop de les altes parets d'un esgaló de la muntanya, trobam una bifurcació marcada amb fites: cap a la dreta ens porten a ambdós encletxes per on superar les parets, suposadament. Segur que és l'accés al pas de n'Aina. Hem tornat enrere i resseguit el tirany cap a l'esquerra, que, a més de trobar-nos qualque fita més, ens condueix cap amunt en direcció norest i volem saber com i a on acaba...
.
.


El senderó ens porta a passar per sobre les restes d'unes barraques, devora les que hem de fer una altra grimpada. Continuam per la base de ses parets del que ja intuïm el darrer esglaó i per una mena de cornisa avancem cap un marge que ja hem copsat uns metres més abaix
.
.

Aquest marge és el punt de sortida de la timba cap a la cresta.
.
.

Darrere aquesta pareteta hi ha una altra més ample que sembla tanca el pas al bestiar. Just passada la segona paret, ens topam de morros amb la paret circular, el pas de la paret circular de la que xerren Doblevuit.
.
.

Panoràmica de la segona paret que tanca la capçalera de l'estret comellar per on hem pujat



Fesa just aferrada a la paret circular. La imatge pot semblar una mica confosa. En viu és impressionant.
.
.

La paret circular.
.
.

Panoràmica de la paret circular. El pas per on hem accedit està just a la seva esquerra



Decidim avançar per la cresta o carena de la muntanya, prop del buit impressionant que viu a la nostra dreta. Potser trobarem els altres passos dels que xerren els de Doblevuit
.
.

Tram de paret, en principì inútil. Suposam que el temps i les condicions meteorològiques han esbucat la resta de la paret que tancava la timba.
.
.

Vistes formidables cap a la vall sollerica...
.
.

Jo també he volgut sortir a la foto!
.
.

...i vistes cap el macís del Teix. Panorama encisador.
.
.

Passat el cim de la carena, ens topam amb la fita que indica la capçalera del pas de n'Aina. Guaitam i les cames fan figa! Per davallar haurem d'emprar material de descens. Evidentmen, avui no hi baixarem per aquí. Continuarem carena i davallarem pel pas d'en Topa
.
.

La sortida o entrada del pas de n'Aina, des de l'altra banda
.
.

Verticalitat. El nostre goig s'incrementa quan un voltor lleonat i dos negres ens passen a pocs metres de noltros, al mateix nivel. Un moment molt intens a l'ombra del voltor.
.
.

...i com no podia ser d'altre manera, ens topam amb el que Doblevuit anomenen el pas des coll des marge.
Contemplant la timba que guaita i que no s'aprecia a la foto, la sortida deu ser més vertical, si cal, que la del pas de n'Aina. Sembla inversemblant que pugui haver un pas allà. la prudència m'impedi explorar el vertical pas
.
.

Just a 30m d'aquest darrer suposat pas, topam amb la pista forestal o camí que puja des del camí de surt del comellar de s'ombra, el qual s'uneix més abaix amb la pista asfaltada de les antenes. El resseguim cap amunt, els pocs metres que li queden de vida, perquè aviat deixa de ser camí, just on ens topam amb un altre element peculiar d'aquesta contrada...
.
.

El camí mor aprop d'aquesta construcció que sembla el peu d'un descarragador. Potser pel camí portaven en carros el material que descarregaven des d'aquest punt, ¿amb un cable?, cap abaix, a can Topa. No tenc notícia de tot això. És imaginació meva.
.
.

Damunt la construcció aquesta llosa foradada devia tenir qualque utilitat... quina?
.
.

Des de la carena del comellar dels Diables copsam la badia de Ciutat, entre altres indrets.
.
.

Progressam sense entrebancs. La passa no és complicada, més al contrari, molt agradable...
Arribats a un punt infranqueable, hem de deixar la carena per davallar a la esquerra per un comellaret...
.
.

...fins arribar al camí que surt del pas d'en Topa, aquest situat a pocs metres més amunt
.
.


La capçalera del pas d'en Topa. L'hem fet varies vegades de pujada. No sé què tal ens anirà fer-ho de davallada.
.
.

Amb calma i tranquilitat, amb seguretat, anem davallant amb grapes ben fermes. No fa moltes setmanes en aquest mateix pas un senderiste perdè la vida quan se li va esbucar la pedra que li servia per aferrar-se
.
.

Un pas pintoresc i més o manco segur. Amb calma, no és gaire complicat. Tampoc davallar-lo.
.
.

Altre tram del pas
.
.

Superat el pas, anem davallant per s'alzinar i, en lloc d'agafar cap a la sortida habitual, ens endinsam per s'alzinar directes cap a la font de la Reina. No sabem amb què ens toparem.
.
.

Entre pistes i alzinars nets, anem progressant aviat cap el nord
.
.

Resseguim pista quan coincideix amb la nostra direcció
.
.

Forn de calç enmig de l'alzinar.
.
.

Aquest tram de pista porta a una esplanada on el camí continua cap a la dreta per morir a l'alzinar. A l'esplanada hem agafat cap avall i a la esquerra, amb la intenció de topar-nos amb la font de la Reina. Ens trobam a un comellaret que ens porta directament a l'aparcament on tenim el cotxe aparcat. Hem afinat direcció, mai millor ben fet.
Un recorregut de pinyol vermell, de 3 horetes de duració per un terreny molt vertical i no menys interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada