dissabte, 2 de setembre del 2017

Galatzó pel pas de s'Encletxa

El puig Galatzó pel pas de s'Encletxa (2 de setembre '17)


Fa més de trenta anys que n'Aina no trepijava la rosseguera del vessant nord del Galatzó, i jo quan vaig voler pujar, no fa un any, al Galatzó pel pas de s'Encletxa, agafàrem una encletxa errònia. Arribàrem al cim però sense haver passat pel pas que volia conéixer.
 Doncs aquest dissabte, esperonetjats per les ganes de llevar-mos una espineta del damunt, cadascún la seva, hem decidit pujar al Galatzó i fer-ho passant pel pas dixós..
He de dir que hem triat un dia inmillorable. no hem trobat a ningú i la meteorologia d'aquest dos de setembre ha sigut formidable: bona temperatura, espléndida solana i una suau brisaina fresqueta que donava gust.
Hem arribat a la font des Pi on hem deixat el cotxe ben aparcat davant la font. Altres vegades, l'estat de la calçada no m'ha permés arribar fins adalt. Avui, sí.
Eren devers les 12:00h en arribar, una mica tard però és el que passa quan un es troba mig de vacances.
.
.

N'Aina a l'abeurador de la font del Pi, inici del nostre recorregut.
.
.

Resseguim la pista que surt de la mateixa font i s'enfila cap el nord. Aquesta ens conduirà en direcció al coll des Carniceret sense problemes i per un sender ben marcat.
.
.

Torre de vigilància al coll des Carniceret. El sender continua, sense arribar a la torre, per la seva banda esquerra, dirigint-se cap a les rossegueres del vessant nord del Galatzó. Més enllà arribariem al pas de na Sabatera o hauriem agafat el tirany que puja cap el cim
.
.

Just al collet des Carniceret agafem un tirany ben definit que es desvia del sender per l'esquerra. Aquest tirany ens conduirà a la base de les parets verticals dels penyals del Galatzó.
.
.


N'Aina amb el Galatzó al seu darrere
.
.

 Vista cap els Puntals de Planícia
.
.

El terreny comença a posar-se arisc i relliscós pel pedrolí desfet
.
.

Passam per la base d'aquest penyal 
.
.

Panoràmica cap el sud-est
.

N'Aina ha trobat el cor del Galatzó!
.
.


Terreny molt descompost. El tirany no té perdua fins arribar una mica més amunt. Després es perd entre tanta pedra descomposta. En guanyar un esglaó a n'aquest terreny, hem de tirar cap a la dreta, recercant l'encletxa adient. La passa de senderistes  ha deixat petjada al terreny. Amb una mica d'observació no serà complicat trobar-ho
.
.
  
Aquesta és s'encletxa que ens portarà cap el pas. Pujarem fins que, forçats, haurem de passar per la dreta cap un altre ximeneia
.
.

La verticalitat del terreny és obvia. Cal anar en compte i agafant bones presses amb les mans i peus
.
.

La pujada no dona treva
.
.



Arribam al pas de s'Encletxa. Una pedra colosal s'ha quedat atrapada entre les parets deixant un buit per on poder superar-ho i continuar pujant. haurem de passar sota la pedra, i no fa molta gràcia fer-ho
.
.

Arribant al pas
.
.

Sortint pel forat darrera la pedra
.
.

N'Aina superant el pas
.
.


A l'encletxa per on progressavem es junta un altre per la dreta. Continuam pujant. Les parets que ara tenim als costats eliminen l'efecte vertiginós i buit que portavem fins ara
.

Superant un altre esglaó de la muntanya
.

La darrera grimpada abans d'assolir el cim
.
.

Al cim. Increïble no trobar ningú!!! Ho fruim ben de veres.
.

Els cims et fan oblidar la càrrega diaria i rutinaria per uns moments. Poder fruir del plaer de l'observació, el silenci i tranquilitat, pau i serenitat, alimenten tot plegat l'ànima.
.
.

Panoràmica cap el nord
.
.

panoràmica cap l'est
.
.

panoràmica cap el sud
.
.

Dinam al cim, inmillorable restaurant amb vistes 
.
.



N'Aina i el cim, ja de tornada. Davallarem pel camí habitual fins la cruilla on es trobava la caseta dels carabiners per agafar el tirany cap a la font des Pi, però una distracció meva fa que davallem fins el pas de na Sabatera. Allà ens donarem compte de l'errada i haurem de tornar pujar un petit tram de camí
.
.




Copsam la petita esplanada on se situava la caseta dels carabiners, ara només queda la base. Allà és la cruilla on triar per davallar cap el pas de na Sabatera o fer-ho cap a la font del Pi
.
.

Al pas de na Sabatera. Aquí ens donam de la nostra errada. Hem davallat un tram que no hauriem d'haver-ho fet. 
.
.

Al pas de na Sabatera
.
.

Cerciorant-me de la errada. I ja és la segona vegada en aquest punt. Quan una cosa queda atravessada al cap, ja li pots donar voltes...
.
.

A la cruïlla on agafar el camí cap a la font des Pi, just per davall del Bisbe que veim a la foto
.


Amb el Bisbe damunt el cap!
.
.

Primer tram de rosseguera...
.
.

Un segon tram...
.

N'Aina alineada amb el Bisbe
.
.

El tercer i darrer tram de rosseguera. N'Aina passà de joveneta per aquí, d'excursió amb s'escola i quedà traumatitzada amb les rossegueres. Encara li dura aquesta aversió!!
Les ferides infantils són complicades d'esvaïr.
D'aquí a la font del pi queda poc més o menys de mitja horeta. En total hem estat 3 hores, entre pujar i davallar, més una ample estona per gaudir del cim i el dinar.
Un recorregut rodó!
.
.

2 comentaris:

  1. Hola, per casualitat teniu es track. M´encantaria fer-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, JuanAn
      Em sap greu, però no vaig amb GPS. Només amb mapa i bruixola.
      Salut!

      Elimina