dissabte, 26 de gener del 2019

Sa Regana

Sa Regana pel pas del coll del Puig (26 de gener '19)
.
.

Per aquest dissabte amb la curolla de conéixer el pas del coll des puig per pujar directes a la cresta de son Torrella, ens hem reunit a Sóller en Jens i jo. Hem arribat a l'espai d'aparcament disposat just a la boca del túnel de Monnàber, a la banda de la vall de Sóller i allà mateix comença la empinada pujada aferrats a les impressionants parets verticals de la serra, sortejant, en primer lloc, la xarxa anti-enderrocaments pel costat més aferrat a la boca del túnel.
.
.

Són les 9:50h i a n'aquesta hora el sol no ha tocat aquesta banda de la vall. Tot és humid i cal anar en compte de no relliscar en aquest terreny tan abrupt. El dia és fred però un cel blau i net sense núvols promet bona temperatura en tocar el sol. De moment, a l'ombra, l'ambient és fred i húmid.
.
.

Diferents marges ens sorprenen, construïts en aquests indrets insólits. Potser divisions de finques, entre son Torrella i Monnàber. 
.
.


Avançam arrambats a les parets copsant diferents punts d'anclatge emprats pels escaladors. El tirany que va ascendint no té opcions. Discorre sobre d'una cornisa i ens situarà a la cresta de son Torrella ben aviat, després d'haver superat un parell d'esglaons.
.
.

Dins sa canal no hi ha cap passa compromesa. Només cal anar amb cura d'aferrar-se allà on toca i no posar el peu amb possibilitats de relliscar.
.
.

Dins la canal pujam aviat d'alçada. Les parets ens tanquen les vistes a la vall
.
.




Impressionant tall de la muntanya. Sa lluna ens acompanya al cel.
.
.

La sortida de la canal ens sitúa sobre un esglaó per on hem de continuar la pujada. Ja tenim la cresta a cop d'ull
.
.


Si hi havia dubtes de per on continuar el recorregut, aquestes flexetes que ens trobem, ens confirmen la bona direcció.
.
.

Mirant cap enrere ens fa inversemblant el fet d'haver pujat per aquí. Sembla impossible vista la verticalitat.
.
.

Assolim a la fi la paret que tanca el buit a una esplanada de la cresta de son Torrella, per allà on sortim.
.
.



Increïble poder haver pujat per aquí
.
.

Assolim la cresta a una serena esplanada just quan uns núvols comencen a cobrir els cims.
Aquí el sol ja ens posa a una temperatura més que confortable i hem de alleugerar roba.
.
.

Vista cap a Cúber. Els núvols ens fan de capell
.
.

Avancem sense pujar ni davallar massa d'alçada per la vessant de sa Regana...
.
.

...fins que copsam el seu refugi...
.
.

...que sembla sortit d'una pel·lícula dels Hobbits.
.
.

Aprofitam per fer un piscolabis. Les vistes són extraordinàries
.
.

Un curiós sistema de recollida d'aigua dins el refugi manté un depòsit ple a l'exterior
.
.

En Jens posant amb el puig Major mostrant el seu llom salvatge i ferit.
.
.

Després de berenar, acabam de pujar al cim de sa Regana...
.
.

...on copsam vistes obertes cap a la vall de Sóller...
.
.

...i cap a Cúber
.
.

En haver gaudit de les vistes i la temperatura, partim cap el punt de davallada, el Xaragall de sa Camamil·la
.
.

En lloc de crestejar, avancem pels peus de les parets de la cresta...
.
.


...que es complica a qualque banda
.
.

Sobre les 13:00h decidim pegar un mos i aprofitam una esplanada rocosa i còmoda a la cresta
.
.

Des d'aquest punt, mentre dinam, uns voltors lleonats ens amenitzen amb el seu espectacle de vol ultra-lleuger, passant molt aprop d'on som.
.
.

Després de dinar, continuem crestejant fins arribar al punt on hem de deixar la cresta per endinsar-mos cap un esglaó inferior on està situat el Xaragall de sa camamil·la i el Penyal Xapat.
.
.

El Penyal Xapat, que ja pujàrem en una ocasió
.
.

El penyal del Xaragall de sa camamil·la, un dels mils de la Serra. A la seva dreta, el collet que hem d'agafar per davallar cap el punt de partida
.
.

El Xaragall de sa camamil·la i el seu marge que tanca l'ample cornisa on està situat
.
.

El comellar cau aviat amb una pendent què des d'adalt sembla insuperable
.
.

Davallam per un rost terreny, rosseguera de pedrolí, en la major part...
.
.

...fins assolir un antic camí de carboners
.
.

Una ampla xarxa de camins es van creuant a la nostra passa, amb diferents ranxos de carboner.
Noltros obviem els que davallen i anem agafant els camins que continuen per la nostra dreta, els que van paral·lels a les parets de la Serra
.
.

Poc abans d'acabar davant la esplanada que serveix d'aparcament als visitants de la coma de n'Arbona, ens topem aquesta gran i bella sitja.
Sortim a la carretera a menys d'un kilòmetre d'allà on tenim el cotxe aparcat, al punt d'inici del recorregut.
Són les 15:00h en arribar i ens aturem, per acabar i guanyar temps, a Can Lluís a fer un menú que ens sembla deliciós. 

diumenge, 13 de gener del 2019

Cova de can Sion

Cova de can Sion (13 gener '19)
.
.

Cap de setmana de coves.
Ahir dissabte, per Galilea vaig localitzar la cova dels Cavallers i la d'en Salvador.
Avui, una matinal, a la recerca de la cova de can Sion. No la conec i em fa ganes després d'haver vist qualque foto del seu interior.
La intenció és arribar a la entrada de le cases de can Sion i resseguir el traçat habitual per la banda de la vall d'Aixartell, desviar-se abans d'arribar al coll d'en Tibora i punt.
No ha sigut possible. He trobat tot tancat, vivendes habitades, cans lladrant... en definitiva, tot el que no se cerca quan pretens passar desapercebut.
Alternativa: intentar-ho per la vall de Colonya.
.
.

He deixat el cotxe ben aparcat a la entrada del camí de can Sion, però en caminar no més d'un kilòmetre, m'he trobat tot tancat amb pany i mil claus. No he pogut continuar camí per trobar-me tot tancat. Una setmana després he sapigut que s'ha d'entrar per dins el torrent.
De moment, tornada cap el cotxe i agafar l'alternativa, que no tenia molt clara.
.
.

Cases de can Sion
.
.

He tornat al cotxe i pres la direcció de la vall de Colonya.
Entrant pel camí des Bosc, he deixat el cotxe aparcat voravia, just a 15m d'aquest portell, entrada al camí que em portarà, pressumiblement, al coll d'en Tibora.
.
.

He botat el portell que està tancat amb pany i, des del camí, copsam el coll d'en Tibora tal com es veu a la foto. Sembla més fàcil del que és.
El camí comença al camp de conreu, ametlers i oliveres fins arribar a un pontent...
.
.

...per superar aquesta torrentera. Aquí comença s'alzinar.
.
.


El camí va pujant fent ziga-zagues passant per aquest forn de calç...
.
.

...i acaba en aquest altre forn de calç no tan ben conservat com s'anterior. De fet, aquest està als peus d'una torrentera incòmoda de pujar, de mala petja.
.
.

La torrentera es converteix en rost comellaret que ens portarà fins el coll d'en Tibora.
.
.

El coll està xapat per aquest marge amb escala integrada per passar a s'altre costat.
.
.


A l'esquerra, la banda del coll que dona cap a la vall d'Aixartell. A la dreta, la banda que dona cap a la vall de Colonya.
.
.

He passat a la vall d'Aixartell, he trobat un tirany no complicat de resseguir que davalla pel costat esquerre del comellar...
.
.

...fins assolir la pista que puja des de les cases de can Sion. En aquest punt, hem d'agafar cap a l'esquerra, resseguir en pujada la pista forestal.
.
.

Vista cap a la vall d'Aixartell. S'ha de resseguir la pista fins que acaba de cop. 
.
.

Un tirany a mà dreta, sobre una espècie de rosseguera ens davalla cap a la cova, uns cent metres més enllà.
.
.

La cova amb notificacions de la seva protecció. 
.
.

Juraria que la meva càmera feia fotos millors als interiors de les coves, a les fosques i amb el focus.
En aproximar-me a la cova, m'envisteix una baverada d'aire calent. L'òptica de la càmera s'entela.
.
.






Visitada la cova, no queda més que repassar les passes per on ja he trepijat, al sentit oposat.
He sentit trets d'escopeta. Els caçadors no són massa enfora. 
.
.


Una sitja que no havia vist de pujada
.
.

Tremenda torrentera. Sembla ha passat un tractor gegantí rotant el terre
Just abans de sortir de s'alzinar m'he topat amb un caçador. Tanta sort no s'ha molestat quan he passat al seu costat. Després, he arribat al cotxe sense més entrebancs.
.
.

Penya Mascorda, un pròxim objectiu.
Ha sigut una bona matinal. Unes 3 horetes de recorregut i una cova més coneguda.