Barranc de Poqueira (Alpujarra) - 15 agost 2019
El dia posterior a la pujada al Mulhacén hem decidit fer una sortida més suau, de quasi quatre hores de marxa sense desnivells forts, amb bany inclós al riu de Poqueira, que potser el factor més atractiu aquests dies de calor.
.
El dia posterior a la pujada al Mulhacén hem decidit fer una sortida més suau, de quasi quatre hores de marxa sense desnivells forts, amb bany inclós al riu de Poqueira, que potser el factor més atractiu aquests dies de calor.
.
.
Sortim després de berenar des de la part alta de Capileira, on es troba el començament d'aquest sender indicat, encara que hi ha trams que ens despista, però la direcció és clara. Pujam cap el nord per la vessant dreta del barranc en direcció a La Cebadilla.
.
.
A la sortida de Capileira trobam aquest element decoratiu ben senderista, penjat a la façana d'una casa típica
.
.
El narrador del blog copsat amb Capileira al darrere. Són devers les 10 i el sol comença a castigar
.
.
El sender de pujada empedrat al començament
.
.
La facilitat de recórrer aquest sender és motiu per topar-mos amb més senderistes
.
.
Avancem amb el barranc i riu homònim a l'esquerra. Al davant, ben al fons, podem copsar el "Picacho" Veleta. Més envant copsarem també el Mulhacén, que ahir pujarem.
.
.
Panoràmica del barranc
.
.
Retrospectiva sobre el barranc
.
.
Indicació sobre una pedra de pissarra. Cap a La Cebadilla hi anem.
.
.
Una de tantes síquies que ens topam. Un dels recorreguts de la zona és per les síquies que ja els moros hi deixàren d'herència, com fèren a Mallorca.
.
.
En Bru i n'Ainhoa refrescant-se a una síquia
.
.
Aquí ja podem copsar el Mulhacén al fons
.
.
L'ermita de la central elèctrica, a La Cebadilla
.
.
La paret lateral de l'ermita
.
.
Indicació cap a Capileira
.
.
La central eléctrica de La Cebadilla
.
.
Acalorats, en Bru i n'Ainhoa decideixen davallar al riu per refrescar-se.
La davallada no és massa neta, motiu pel qual na Mireia i jo no davallam. Ens estimam romandre a l'ombra i a la brisa fresca que ens dona l'estret del barranc.
La davallada no és massa neta, motiu pel qual na Mireia i jo no davallam. Ens estimam romandre a l'ombra i a la brisa fresca que ens dona l'estret del barranc.
.
.
Panoràmica de La Cebadilla
.
.
Després d'una bona estona de relax, reprenem camí per l'altra vessant del barranc
.
.
Els tres "mosqueters" posant amb el Mulhacén de rerafons
.
.
La petjada humana a l'Alpujarra té practicament el mateix segell que a Mallorca. Els musulmans, en la seva ocuipació de l'Andalús, aportàren una important cultura de regadiu i aprofitament de l'aigua
.
.
Durant el camí travessam un grapat de barrancs subsidiaris al Poqueira per on davalla molta aigua. Bells racons ombrívols carregats de flaires d'herba sana, entre d'altres plantes aromàtiques, i qualque gerdera més que la del principi. També ens topem amb antics "cortijos" devinguts en ruïna per abandó del camp dels seus ocupants.
.
.
La morera ens va fer el camí més dolç. Vaja quina explosió de gust a la boca amb aquest fruit agafat directament de l'arbre!!
.
.
A estones pel sol, a estones travessant un bosc ombrívol, entre roures, alzines, sureres, fages, àlbers blancs, pins...
.
.
Al fons, la serra de Lújar ens oculta la vista cap el mar, direcció Àfrica
.
.
Malgrat el sol, l'oratge fresc ens reconforta durant la travessa
.
.
També ens topem amb el que semblen sitges.
.
.
Per no estar avessats, els meus fills i n'Ainhoa estan donant bona canya aquests dies
.
.
Posant damunt la pedra com la "sireneta" de Copenhagen, més o manco...
.
.
Cada passa més aprop del riu. Els nins estan àvids de trobar un racó per banyar-se...
.
.
...i al final el trobam. Un racó fantàstic, just al punt on el camí travessa el riu, al pont d'Abuchite
.
.
L'aigua fresca, més aviat freda, ens posa les piles. Encara ens queda una estona per arribar a Capileira, i ara de pujada
.
.
Un racó formidable i una experiència memorable banyarse en aquestes aigues
.
.
Una vegada recuperats el sentit i la raó, continuem el camí. Tal vegada podrem encara arribar a qualque restaurant per dinar, abans que ens tanquin la cuina. Somiam els quatre amb un "Pipirrana" i croquetes cassolanes que na Mireia va sopar ahir al restaurant davant l'apartament on estem allojats.
.
.
A n'en Bru i n'Ainhoa els ha costat sortit de s'aigua. Na Mireia i jo es nota que tenim més gana
.
.
Bell camí empedrat. Em recorda alguns indrets de la muntanya mallorquina
.
.
Abans d'arribar a Capileira, em copsen vora una pedra curiosa
.
.
Vista del barranc cap el sud. Tenim Capileira a tir de pedra, darrera la loma de l'esquerra
.
.
Finalment arribàrem a temps per dinar al restaurant, devers les 15:30h, satisfets a més del recorregut fet amb el bon gust de les gerderes i del bany a les fredes aigües del Porqueira.
Un plaer pels sentits recórrer aquestes terres de l'Alpujarra.
Un plaer pels sentits recórrer aquestes terres de l'Alpujarra.
.
.
