dissabte, 14 de novembre de 2015

Mola de Planícia

Mola de Planícia pel pas de son Sanutges i el comellar dels Teixos (14 novembre '15)


Avui hem volgut fer un dia "rosseguer" i, tant de pujada com a sa davallada, ens hem marcat un parell de rossegueres ben guapes. Per pujar a la Mola de Planícia hem triat el pas de son Sanutges. Hem aparcat vora la antiga cimentera de son Sanutges i hem assolit breument el camí des Correu fins a la desviació cap el comellar que ben rost puja aferrat als cingles de la Mola i s'ens obre el pas de son Sanutges, on el traçat d'un antic camí està aprop de perdre's per causa dels enderrocaments.


Aproximant-nos als peus de la rosseguera per un bon camí dins l'alzinar net.



Abans d'enfrontar-mos amb el rost xaragall, agafem energia amb un breu piscolabis a la sitja situada als peus de la rosseguera.


La rosseguera que ens convida a pujar-hi...



...i allà hi som! El que normalment és una gran despesa d'energia i exercici aerobiòtic, avui ha sigut una mena de circ ambulant amb tanta broma i rialla. 


Arribam als peus del pas de son Sanutges on podem comtemplar les restes d'un bell camí empedrat que salva una bona altura en poc espai fent unes corves sostingudes sobre uns marges mig esbaldregats. L'indret és un racó màgic, un de tants de la nostra geografia tramuntanera.


Pujant el pas sobre el camí sostingut per un marge delicat


Superant el pas, amb bones vistes


El camí preciós continua penjant dels cingles amb un marge de sosteniment que guaita la timba


Arribem a un important punt de referència: el pou del poal. No conté aigua; tal vegada quan plou...

 

Després del pou, en lloc de reseguir el caminoi de ses Rotasses que ens portaria pel comellar pujant a la recerca del camí de sa Mola, decidim fer la travessa per damunt la cresta de la mola, cercant sempre el punt més alt.

Així que en poc temps arribem al subcim de la Mola, on podem copsar del cim i la capa de boira que amenaça amb envair el nostre espai visual, progressant des del ponent.



El grup al subcim, la cota 895m


Sense més dilacions, assolim el cim i, en vista de la brisa fresca i la poca visibilitat, ens traslladem al recer de l'antiga caseta de vigilància, ara refugi amb panoràmiques encisadores, quan la boira ens ho permet. El déu de la meteorologia ens dona treva i podem fruir d'una estoneta breu, però intensa, de bones vistes i un soleiet càlid que feia les delícies de tots. Mostra és aquesta panoràmica...



...i aquesta altre, amb Banyalbufar als peus de la Mola.


El grup sencer a la caseta de la Mola. Com la boira i el fred feien acte constant de presència amenaçadora, prenguerem la decisió de no torbar-mos més en prendre la rosta devallada.
I així ho ferem.


Aquí, la capçalera de l'emocionant comellar des Teixos. L'autosugestió em fa fruir d'aquests llocs d'una manera extraordinaria. La sensibitat per una espècie botànica en vies d'extinció, un arbre tan peculiar com és el teix, em fa prendre el lloc com un autèntic santuari. La boira li dona un caràcter majestuós, realment de santuari i indret llunyà en el temps i en l'espai.


Anem devallant, uns més tranquils qu'altres més confiats i destres en les rossegueres.




Els teixos

Un teix amb la seva "matrícula" de la conselleria del Medi Ambient


Paisatge sinistre, amagant els seus secrets ancestrals.


En Guillem surfeja sobre el xaragall


L'embut natural que hem de superar. Lloc altament perillós, ja que les pedres que devallen aviat agafen velocitat i poden ferir greument a qualcú situat en aquest estret indret.




L'embut des d'abaix


Poc a poc, anem superant el lloc conflictiu del comellar


Des d'aquí podem copsar el darrer tram del comellar, abans de convertir-se en alzinar.






Vista del Comellar des dels seus peus





La sitja foradada. Punt de referència per agafar correctament la direcció de sortida cap a les cases de s'Arboçar, per on tenim intenció de sortir.


Les pedres caigudes dels cingles fan malbé als ranxos de carboner situats als peus del comellar.


Arribam a les cases de s'Arboçar.


Un bell indret...


...carregat de història i enginy rural.



Un safareig extranyament buit


De les cases de s'Arboçar a l'aparcament de son Santuges, són quatre passes per un bon camí, el de la Mola, que ara roman tancat a la altura de les cases des Rafal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada