Puig de ses Covasses i puig Ferrer

 Puig de ses Covasses i puig Ferrer (27 març '21)

 .

Amb aquella idea de fugir dels recorreguts massificats que darrerament són tan habituals en tota la Serra, he triat un d'aquells racons que, per suposadament fàcils i carents d'interès esportiu, mai havia decidit afrontar, com el de la setmana passada i que per sort, no tenen la fama dels recorreguts emblemàtics i no esperes trobar gent penmig. Segurament la meva parella i jo som una mica rarets i cercam allunyar-mos de llocs concorreguts.
Aquest recorregut senzill ens gratifica, sense pujar molt, amb bones vistes; la passa és exigent en quant que el terreny és molt brut de ruda vegetació i atapaït de pedregam rellarós. Hem d'anar en compte continuament on posam els peus i la vista.

 .

.

 

 

Hem arribat al coll de sa Batalla devers les 10:30h, horari de senyors. Hem hagut de deixar el cotxe prop de can Gallet perquè aquí, al coll, estava ple. Bicicletes, motos, cotxes de senderistes... M'he imaginat les caminois del Massanella farcits de vianants de tot color, joves poligoners, nines chonys, majors esgotats, padrines perdudes, sogres malhumorades, nins cridant i cans lladrant... un malsom meu freqüent.
 Hem agafat el camí de ses Figueroles que surt del costat de la bencinera del coll de sa Batalla i aviat ens hem allunyat de tant d'aldarull.

 .

.

 

El camí inicia el seu recorregut suau per un terreny ple de càrritx i pins. Pocs minuts després de deixar el coll, entram a la natura i el cant de diferents ocells ens ho confirmen.

 .

.

 

Aviat el camí torna sender pedregós i ens situam als peus de la esquena rocosa on es situa el pas d'en Bartomeu, un pas de muntanya que no és sino un portell situat al lloc més débil d'aquest penyal.

 .

.

 

El pas d'en Bartomeu

.

.

 

Superat el pas, el sender còmode ha quedat a l'altra banda i en aquèsta, tenim un terreny ple de roca esquerdada per on hem d'avançar. A més, és en aquest lloc on abandonem per l'esquerra, cap a la carena de la muntanya, el tirany que ens portaria cap a ses Figueroles.

.

.

 

Amb mala petja i molta cura, avancem per la carena en direcció al punt més elevat del puig de ses Covasses. El per què d'aquest nom no el sé. En un punt determinat, dominam visualment la vall als peus del puig, on destaquen el monastir de Lluc i el refugi de son Amer.

.

.

 

Terreny atapeït de vegetació que amaga les filoses pedres que cal esquivar.

.

.

 

 Aprop del cim, ens topam amb una fita curiosa mimetitzada sobre un tronc sec, uns de tants que ens tanquen la passa. A partir d'aquí ens trobarem fites de tant en tant, tot i que dir que no són necessàries doncs no hi ha alternatives quan avancem per la carena de la muntanya cap el cim.

.

.

 

 Des d'un balcó a la vall de lluc podem copsar l'ermita de son Amer entre el bosc

.

.

 Copsam el puig Nespler, n'Escuder, sa cresta del Caragoler des Guix...

.

.

 

  ...el salt de la Bella dona,...

.

.

 

 Hi ha llocs que, per passar-hi, hem de voltejar una mica, si no ens volem complicar la vida entre tant brancam

.

.

 Vista cap a sa Capella Blava

.

.

Jo mateix al cim de ses Covasses

.

.

  

 Arribam al cim del puig de ses Covasses. És tan humil aquest puig que ni tan siquiera una fita adorna el seu punt més alt. Aquest, el punt més alt, es troba darrera l'esbucament de la paret mitgera. Allà, amb bones vistes i un oratge que ens deixa les orelles fredes, pegam una mossegada a unes mandarines. Els núvols ens passen per damunt el cap, a poca alçada.

.

.

 

Després del piscolabis, iniciem la marxa cap el puig Ferrer...

.

.

Un servidor, caçat capturant imatges.

.

.

 

  ...i arribem sense cap entrebanc ni ensurt al coll entre ambdós puigs. Aquí qualcú ha dibuixat el contorn d'un camí que, a la banda del sur del coll no porta a cap banda. Cap al nord un bell camí davalla cap el GR221 i la ermita. Noltros travessam el camí i resseguim la carena de la muntanya.

.

.

 

 El terreny continua molt brut de brancam de pins caiguts i vegetació que ens impideix la passa còmoda. Roca descomposada i vegetació esponerosa. Avancem amb cura i tranquilitat gaudint de l'entorn...

.

.

  

 ...fins assolir el punt més alt del puig Ferrer. Aquí, els pins que cobren el terreny no ens deixen espai per fruir de les vistes. Continuam la carena sense perill ni riscos constatables, direcció el coll Pelat, on tenim intenció de sortir, sense saber quin terreny hem de travessar...

.

.

 

 ...i arribam just allà on voliem, al mateix botador del coll.
Aquí decidim allargar el recorregut. Davallarem a visitar l'ermita, el mirador, on dinarem, i en lloc de tornar pel GR cap a Es Guix, on tenim el cotxe aparcat, anirem a voltar per Menut.

.

.

 El camí del coll Pelat cap a l'ermita travessa un alzinar màgic

.

.

 

 Ens despistem, cosa fàcil quan anem xerrant animadament, i ens passem el tirany que ens porta cap a l'ermita. Continuam davallant fins adonar-mos del nostre error. Tanmateix ens ha servit per gaudir del paratge impressionant, dels ranxos de carboners i del bell bosc pel que avancem.

.

.

 

 Bella factura d'un tram de camí, ara part del GR221

.

.

 

...i arribem a l'ermita, ara amb un entorn en obres.

.

.

 

 Aljub de s'ermita i...

.

.

 

 ...la font de s'ermita

.

.

 

 Visitada s'ermita, pugem cap el mirador on dinarem, doncs la rusca ja comença a fer-se patent.

.

.

 

 Mentre dinam tenim un visitant especial i molt agosarat que ens acompanya

.

.

 

 Vistes cap`a Lluc des del mirador

.

.

 

 Massanella i Galileu des del mirador

.

.

 

 Després de dinar, ja amb ànims recobrats per continuar ruta, pujam cap el coll Pelat, passem el botador i resseguim ruta cap a Menut.

.

.

 

 Camí cap a Menut.

.

.

 

 Entrant a la finca de Menut.

.

.

 

 Sempre m'ha meravellat la casa de Menut amb els seus grans arbres que ara pens que són cedres, els més alts, però sense tenir-ho molt clar.

.

.

 

 Sortim de les cases de Menut en direcció a Lluc.

.

.

 

 Poc abans d'arribar al monestir, on prendrem una cerveseta i resseguirem camí fins arribar a Es Guix, on hem deixat el cotxe aparcat.

.

.

 

Abans d'arribar al punt d'inici, passem per davant del bell racó de la font Cuberta. Des d'aquest punt, quinze minuts més tard arribarem al cotxe i donarem per conclòs el recorregut d'avui.
Sense ser un recorregut esportiu, hem gaudit d'estar tranquils (malgrat el GR 221) i fruir de la natura i l'entorn de Lluc que sempre és màgic.