Xorrigo, barrancs i garriga (12 juny '16)
Fa temps que volia endinsar-me en aquest paratge peculiar de la nostra geografia. Anys i anys passant pel costat demanant-me què i com serien aquells barrancs de la garriga de Xorrigo per dedins.
No he trobat gaire informació d'ells, segurament perquè són propietat privada i àrea de caçadors. Per això està tot ple de restes dels cartutxos d'escopeta i llaunes i botelles buides als racons on s'amaguen guaitant la seva presa.
Propietaris: no som els senderistes respectuosos els que embrutam els camps i muntanyes; són els que vos paguen per caçar-hi, que no són capaços de recollir la brutor que fan durant les seves incursions.
.
.
Sembla que Xorrigo és un topònim d’origen mossàrab; una paraula, doncs, d'origen llatí anterior a la dominació musulmana que s’ha mantengut viva fins a l’actualitat. Podria derivar de subriguus (zona humida), a la vegada derivada de rigare, relacionat amb el caràcter reguívol dels terrenys.
La referència més antiga que hi ha de Xorrigo es remunta al 1582. El 1610, Pere Gual i d’Olesa establí el rafal de Xorrigo, per un preu d’entrada de 604 lliures i un cens de 50 lliures, a Francesc Sureda de Vivot (extret de la Viquipèdia).
.
.
Hem deixat el cotxe a la rotonda de entrada de la urbanització de son Gual i caminam uns mètres cap a l'interior de dita urbanització, deixant a mà dreta un primer ramal de carrers. Trobam aquesta reixa que, malgrat estigui tancada amb pany i clau, la superam per un costat.
.
.
Avancem per una pista de terra ben còmoda que va davallant cap el comellar del barranc de son Gual, dit també des Clot Net.
.
.
Ens trobam la vegetació típica de garriga: llentiscle, ullastre, càrritx, estepa negra, romaní, pins...
Un intens aroma ens invaeix les pituitàries
.
.
Amb aquesta solera de mant vegetal, la passa es fa còmoda.
.
.
El camí recorr el tàlveg del barranc, tancat als dos costats per parets plenes de coves i covals on, suposam, un temps devia servir com amagatall o habitatge troglodita.
.
.
Una congregació de bocs ens saluda pel camí. Les flaires fins ara vegetals tornen més animals.
.
.
.
.
Un passeig còmode i agradable. Amb uns graus de temperatura menys, seria ideal. No obstant, no ens queixam.
.
.
Hi ha covals amb nom propi, com sa cova de Xorrigo, la cova dels tres Maigs...
.
.
Captura fotogràfica de n'Aina
.
.
A qualque banda, el caminoi ample esdevé un senderó estret, però sense cap dificultad de resseguir
.
.
Arribam a n'aquesta tanca que, encara que ens barra el camí, no suposa un problema passar pel costat.
En aquest punt practicament hem sortit del barranc i ens endinsam a les terres de les cases de son Gual.
.
.
Arribem a la zona on, agafant cap a l'esquerra, arribariem a les cases dels senyors de son Gual i al camp de golf homònim. Resseguim el camí ample cap el nord
.
.
Aquest camí ens porta cap a la carretera Palma-Manacor, a la alçada de l'enllaç de les cases de Xorrigo. Allà hem d'anar per passar a l'altre banda de la carretera sense problemes.
.
.
Hem creuat per davall la carretera, a l'enllaç amb l'entrada de la finca de Xorrigo i, pujant unes decenes de mètres aferrats a la reixa per la carretera, la podem botar sense cap entrebanc per introduïr-mos a terres de conreu de Xorrigo. Passem dues paretetes baixes de pedra seca i ens topem amb el camí que davalla primer al jaç del barranc per continuar després cap a les cases de Xorrigo. Aquest primer tram de barranc l'anomenen comellar de son Lluc.
.
.
En aquesta banda sí tindrem que fer esforços per moure'ns pel seu jaç. Molt brut i ple de mata
.
.
Anam cercant la millor passa
.
.
Al jaç, superam una pared mitgera amb els típics desaiguadors. Continuem pel jaç i de vegades, pugem una mica per terreny més net.
.
.
Ens replegam amb un camí que ve de les cases. Ara, sortir del camí es fa difícil per la densitat de mata als costats. Volem anar a guaitar les coves, però es fa complicat. Ho deixarem per un altre dia que portem màniga i calçons llargs.
.
.
Arribem a la font de Xorrigo.
Diu la rondalla que a Xorrigo hi havia un esclau moro que feia de pastor. La possessió anava malament d’aigua. Un dia, el pastor comentà a l’amo que li descobriria una font, a canvi d’aconseguir la llibertat. L’arxiduc Lluís Salvador, en el fragment central de la rondalla, ho conta així:
«Es moro digué a l’amo:
—Què pagaríeu, tenir una font, que cada dia vos sortís més aigo que no en cap a dins s’aujub gran d’aquí defora?
—Molt.
—I què em donaríeu si jo la vos trobàs?
—Tira, deixa anar això; que és voler fer fer taronges a una figuera.
—Vós digau què em donaríeu, si la trobàs a dins sa possessió.
—Lo que volguesses.
—Idò, si em prometeu sa llibertat, jo vos donaré aigo, pes bestiar, per sa possessió i per ses altres veïnades.
—Ja ho saps cert?
—Ben cert; però primer m’heu de prometre que totd’una que tendreu aigo me dareu llecència per anar-me’n.
—Es dia que tu em trobaràs una font així com dius, jo et donaré totd’una sa llibertat.
—M’ho prometeu?
—Sí, t’ho promet.
—Idò veniu amb mi.
L’amo prengué una llenterna i es moro, un picó, i sortiren tots dos de ses cases, anant-se’n a dins un comellar fondo que hi ha a sa possessió.
Quan varen esser a baix d’una penya molt alta, s’esclau començà a picar a una encletxa a on pareixia que ja havien començat a foradar; quan va haver picat una bona estona, caigué un tros de roca i envestí un roi d’aigo més gros que una cama, que pegà a damunt l’amo, que feia llum dret allà davant, i el batià de dalt a baix. Valga que era s’estiu. Llavors tot astorat digué a n’Amet:
—Mai m’ho hauria pensat; tu ets el reverend dimoni.
—Lo promès sia atès (contestà s’esclau), ara ja me’n puc anar a ca meva.
—Tira, deixa-ho anar. Tu estàs tan bé.
—Maldament; no tenc res que dir de vós ni de sa madona, però me’n vui anar. Lo promès sia atès.
—Jo vui fer temps, per veure si s’aigo sortirà sempre; per ventura demà ja no ratjarà.
—Si d’aquí vuit dies no surt aigo, jo seguiré essent esclau, però si en surt, vui sa llibertat.
Passaren es vuit dies i s’aigo sortia amb tanta abundància o més que es primer dia, però l’amo no li volia donar sa llibertat, passant-lo amb paraules i excuses, diguent-li que mai li faltaria res; fins que es moro ja mig enfadat li digué:
—Si no em donau llecència per anar-me’n, jo vos promet, i amb promesa més segura que sa vostra, que vos aturaré s’aigo i no la tornareu trobar pus.
[…]»
L’amo no complí la seva paraula, de donar la llibertat a l’esclau, i aquest tapà la font i s’escapà. Només deixà un roiet d’aigua, perquè l’hi demanà una pastoreta veïnada.
Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena (1982: 133-143)
.
.
Canaleta i abeurador de la font
.
.
Interior
.
.
Una fesa ben curiosa a n'aquest indret.
.
.
A l'esquerra, camí que resseguim cap el comellar de Xorrigo. A la dreta, la font.
.
.
Resseguint el camí ens portarà al comellar de Xorrigo
.
.
El camí aviat torna senderó i, de cada vegada, torna més intransitable per la cdensitat de la vegetaci´ó que ens barra la passa
.
.
Després d'una estona lluitant contra l'esponerosa garriga, decidim no continuar, doncs ja no trobem cap element interessant, tot i que ens quedem amb les ganes de guaitar les coves de Xorrigo, entre d'altres. Es fa complicat creuar aquest mar de llentiscle i qualque aritja.
.
.
Tornam, aquesta vegada una mica més amunt, pel costat dret de la marxa, per un lloc més net i obert.
.
.
Passam vora els anexes a la casa de Xorrigo
.
.
Cases de Xorrigo
.
.
Sortim per allà mateix per on hem entrat, per tornar creuar ña carretera per l'enllaç de la sortida de la carretera cap a Xorrigo, passant per aquest bell figueral
.
.
Creuats la carretera, ens endinsam un altre pic per aquesta garriga a la recerca del punt d'inici, adreçats aquesta vegada cap el llevant.
.
.
Garriga
.
.
Resseguint el camí que ens portarà directes cap el "xupaxup" de Xorrigo.
.
.
El camí còmode s'endinsa a n'aquest pinar...
.
.
...i ens topam amb una antiga cantera de pedra de marés
.
.
Continuem el camí...
.
.
...i aviat ja albiram el "xupaxup" que ens indica el punt d'inici. És una bona referència.
.
.
Caseta de Garriguer?? A la dreta, el "xupaxup", on una mica més enllà, a la rotonda d'entrada de la urbanització hem deixat el cotxe i donarem per concluït el recorregut per garriga i barrancs de Xorrigo.
.
.
