dissabte, 27 de desembre de 2014

Castell de Santueri

Castell de Santueri (27 desembre '14)

Hem aparcat a l'ample aparcament de Sant Salvador. Més tard, de tornada, ens espera un arròs brut al restaurant del monastir.
De la zona d'esbarjo arranca un caminoi que va devallant cap el puig de sa Comuna Grossa. Reseguint el senderó, ens portarà a peus del puig del Castell de Santueri.
En aquesta ocasió no visitarem el seu interior, doncs ja l'hem visitat en altres ocasions i no tenim temps ja que al restaurant tenim taula posada.



Castell de Santueri
Es creu que el recinte ja es va usar com a refugi per la població existent a la zona durant la invasió islàmica (any 903), i que més tard va tornar a ser usat durant la reconquesta cristiana de Jaume I el 1229. És a partir d'aquest moment, després de la conquesta de Mallorca, quan comptem amb més informació del Castell de Santueri, que va passar a mans de Nunyo Sanç fins a la seva mort el 1241, en que fou heretat pel seu nebot Jaume I, Rei de Mallorca.

El 1248, durant la conquesta de Mallorca pel rei d'Aragó Alfons III, la resistència del castell va ser escassa, rendint-se al cap de pocs dies de setge. Des d'aquesta data i fins a mitjan segle XIV va estar en funcionament davant els continus enfrontaments per la titularitat del Regne de Mallorca. Després, passà a actuar com a lloc de vigilància davant de possibles atacs marítims.

A la fi del segle XV pràcticament es troba en desús, encara que fou un punt de resistència en el moviment de la Germanía, enfrontant-se a setges entre 1522 i 1524, sent l'únic dels tres castells roquers que va romandre lleial a la Corona i que resistí l'embat dels agermanats.

Transcorreguda aquesta etapa, el castell es va mantenir més o menys actiu davant de possibles amenaces que arribaven des del mar, però la seva degradació i pèrdua d'importància anaren en augment. El 1811 fou venut per l'Estat espanyol a un propietari particular i  abandonà totalment la seva funció de fortalesa.





 El Castell a la vista











 Al Castell











diumenge, 21 de desembre de 2014

Serra de Llodrà

Serra de Llodrà (21 desembre '14)
.
.

Deixant el cotxe als peus de la escalinata que puja cap a la Ermita, es comença el recorregut des d'aquesta ermita abandonada fins la parcialment esbucada construcció de l'oratori del Cor de Jesús, al cim del puig de sa Cabana.
.
.

Escalinata que dona pas a l'Ermita


Ermita del Puig de Santa Llúcia, o del Frare Oleza, o De la Mare de Déu del Roser

 L'ermita de la Verge del Rosari està ubicada en el Puig de Santa Llúcia, a dos kilòmetres de Manacor en direcció cap a Felanitx. Va ser fundada per una petita comunitat d'ermitans al segle XVII, per rendir culte a la Mare de Déu del Roser o Nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada aviat. El 1960 passà a ser propietat de la Comunitat dels Pares Dominics de Manacor.
La imatge de la Verge del Rosari es una talla molt antiga, del segle XV, hermosa i molt valuosa. Aquesta imatge només s'exposa en els grans aconteixements, i roman custodiada en el Convent de sant Vicent Ferrer tot l'any.
L'estil de l'ermita és Modern (1916-1961), però l'interior té l'arc de diafragma com al primer gòtic illenc. De fet, el 1275 l'ermita ja existia (seria, per tant, un gòtic primitiu). A la reixa de l'entrada se veuen la creu dominicana i els escuts de Catalunya, Mallorca, Aragó i València. L'escut de l'entrada correspon a l'escut de l'Ordre Dominicana de la província d'Aragó, que es on pertany Mallorca. Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII. 
 
.
.

 L'Ermita Verge del Roser...
.
.


...o del puig de Santa Llúcia...
.
.

...o del Frare Oleza
.
.

Esparraguera (Asparagus officinalis)
.
.

 Retrospectiva
.
.




Liquen
.
.





Vista del paisatge que queda per recórrer
.
.


Botador per on s'ha de passar
.
.



Murada ciclòpea als peus de s'oratori, d'origen defensiu talaiòtic, segurament.
.
.


 L'Oratori

"Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres."

Escrit de Joan Carles Palos a la publicació Fita a Fita, de AraBalears.cat














 Autofoto
.
.




 







 L'Oratori des del coll des Vent
.
.


Una assa groga o "Narciso de manojo"

.