Camins al llevant de Maria de la Salut (24 juliol '22)
Si bé hi ha la creença popular que el nom de Maria és una preexistència de la comunitat cristiana mallorquina que va sobreviure a la dominació islàmica de l'illa, la realitat és que es tracta d'un topònim àrab, anàleg a Almeria o al Puig de Maria, un derivat del participi de passat de l'arrel رأى (ra'a) 'veure'. A Mallorca, per la semblança amb el nom de la mare de Déu, aquests topònims foren identificats amb el dit personatge, atès que es desconeixia el significat original del topònim. A la pràctica, doncs, es va cristianitzar el topònim, i especialment això s'esdevengué quan, els darrers anys del segle XVI i al llarg de tot el segle XVII, es bastí un oratori al poble incipient que es dedicà a la Mare de Déu de la Salut, a la qual deu la segona part del nom.
En el moment de la conquesta cristiana, les terres de Maria integraven el districte islàmic de Murûh. En el repartiment, va recaure en la part del comte d'Empúries.
En un primer moment, Maria no devia ser més que una alqueria o un llogaret, i per això depenia de la Universitat de Santa Margalida. El poble, però, anà creixent, i amb el temps es feu més grossa la necessitat de tenir una església pròpia. El 1592 ja s'havia començat a bastir la futura església de Maria, una petita capella, ja conclosa el 1598. Com que no posseïa cap imatge, la Universitat de Santa Margalida en cedí una a la nova església, que probablement és la mateixa que l'actual imatge de la Mare de Déu de Maria.
El municipi de Maria de la Salut es va segregar de Santa Margalida el segle XIX per constituir un municipi propi. (Gràcies, Wikipèdia).
.
.
Una vegada aparcat el cotxe just a la sortida del poble, abans d'arribar al cementiri, a la carretera de Petra, començam a caminar justament pel carrer de Petra i ens dirigim cap al carrer d'en Ribes on el prendrem per anar cap el puig des Rafal.
.
.
En arribar al carrer des Rafal, prenem direcció llevant. Passarem davant aquests dos xiprers.
.
.
Ara tenim les muntanyes de Calicant de referència al fons i, més aprop, a la dreta, el puig des Rafal, ara convertit en pedrera, per on pujarem en una estona.
.
.
No hem fet més que avançar unes passes i ja veim que el poble està envoltat de amplies planícies conreades de cereal esquitxades, algunes bandes, de garrovers, figueres, ametlers...
.
.
...i qualque tanca amb animals
.
.
Ens anem aproximant al puig des Rafal i començam a veure la seva ferida
.
.
En aquest punt de la pista asfaltada que mostra la foto, hem de continuar rectes pel camí de terra deixant a la dreta la pista.
.
.
Un camí en sentit ascendent vestit de terra i pedra i envoltat de garriga, acollirà les nostres passes.
Tanta sort que podem aprofitar les ombres per apaivagar l'alta temperatura de l'ambient. Avui és dia de récord: uns 40ºC fan de l'ambient un fornet difícil d'aguantar. En sortir dies com aquest ho faig amb l'intenció de no seguir ruta si no em trob bé, si la calor em tira cap enrere.
.
.
El camí va pujant al costat del tall de la pedrera
.
.
Aquestes coses em fan una mica de yuyu. Hauré vist moltes pel·lícules de por, segurament.
.
.
La vegetació que vesteix el puig des Rafal bàsicament està composta per ullastres. El camí terrós i polserós travessa indolent l'altipla del puig de ponent a llevant.
.
.
Desd'un punt en concret, copsam Maria de la Salut damunt una cresta en l'ondulació del terreny amb la Tramuntana de rerefons.
.
.
Al cim, una caseta vinguda a menys
.
.
.
El camí esdevé un sender pedregós flanquejat per mata i ullastre just arribar en aquest portell.
.
.
És agradós avançar ara entre l'esponerosa vegetació que converteix el sender en zona ombrívola
.
.
Però no tot és ombrívol i hem de consumir aigua freqüentment. La hidratació és imprescindible.
.
.
El sender desemboca perpendicularment a n'aquest camí pedregós que travessa sa Coma i ens portarà cap els Fornots (em deman si deu tenir res a veure amb uns forns grans, perquè realment aquí fa molta calor)
.
.
Vista cap a Ariany, un altre cop
.
.
Ja és graciós, si no irrisori, que la senyal de tràfic marqui la prohibició de circular a més de 60km/h a n'aquests camins.
.
.
Camí de davallada i el Bec de Farrutx de referència
.
.
Acabat el descens del puig, ja ens tornam trobar a la mar dorada de cereals
.
.
En aquest punt giram a l'esquerra per topar-mos amb...
.
.
...una caseta amb safareig que, malgrat estar buit, ens convida a no banyar-mos. La veritat és que ple d'aigua i net, seria un bon moment per banyar-se i davallar la temperatura dels nostros cossos. Més envant sí que banyaré, ficant-la de cos sencer, a na India, dins un safareig per refrescar-la.
.
.
El camí ens porta cap a la carretera de Maria-Petra, on unes cases s'amunteguen envoltades de cereal.
.
.
La caseta habitada per una criatura vegetal que, com una illa, sobreviu enmig de la mar
.
.
Sobrepassat el nucli de cases i arribats a la carretera, hem agafat cap a l'esquerra i, a escasos 100m, tornam agafar el camí de la dreta, sortint de la carretera. Ara sí tenc la sensació de caminar dins un forn on s'estan coent unes pizzes. Ara travessam terrenys de la possessió de Deulosal, emblemàtica possessió que pertanyia al Compte Mal, el segon compte de Santa Maria de Formiguera.
.
.
Caminant per aquestes planícies tenim continuament el punt de referència del poble de Maria al costat
.
.
Un forn. Ni un arbre o ombra que ens conhorti
.
.
Copsam el puig des Rafal que hem petjat fa una estona
.
.
.
El camí enfocat cap el lloc dit dels Pujols d'en Cotó, on trobariem una murada prehistòrica si fessim la recerca pertinent.
.
.
Na India aguanta i frueix els camps encalçant de tant en tant res que corri davant seu
.
.
Postal rural amb Maria de la Salut de fons
.
.
.
Altra perspectiva de Maria
.
.
Passam davant les cases des Pujol d'en Cotó
.
.
.
Arribant al poble. Les flaires són intenses: la calor propícia la propagació dels efluvis i essències vegetals. Figuera, plantes florals de tot tipus, el rostoll mateix...
.
.
No vull partir de Maria sense haver conegut els seus antics rentadors, ara "museu"
.
.
Unes llàmines de vidre permeten veure el que era la base dels rentadors un temps
.
.
S'església dedicada a la Verge de la Salut
.
.
Amb la visió de la cúpula peculiar de l'església, donam per tancat aquest recorregut d'uns 10 km de distància recorreguts un dia feixuc, de molta calor, en poc més de dues hores i mitja.
