dissabte, 10 de març de 2018

S'Alcadena

Puig de s'Alcadena (10 març '18)
.
.

Pujar als cims emblemàtics del Raiguer sempre és una satisfacció i més, encara, quan s'hi guarden bons records d'altres vegades que s'hi ha pujat. 
És un recorregut on cal anar-hi en compte i no perdre el fil del sender, doncs malgrat la seva poca extensió, és fàcil perdre's i no trobar el punt per on tornar davallar sense problemes.
És el que ens va ocòrrer la primera vegada en pujar. No trobàrem el punt de sortida i, per sort, davallant un tancat i empinat comellar, ens topàrem amb el pas de sa Corda, que gràcies a un cordell en males condicions, poguèrem salvar el bot d'uns 6 mètres i sortir del puig.
Aquesta és una ruta curta, d'unes 4 horetes, però amb certa intensitat durant la pujada.
Mirant el puig des de diferents parts, a la llunyania, sembla mentida que s'hi pugui accedir sense haver d'escalar. 
.
.

Hem deixat el cotxe aparcat just devora la planta d'Emaya, a la carretera de pujada cap a les cases de son Ordines, al clot d'Almadrà, des de Lloseta.
Un cartell a la entrada ens indica la privacitat de la finca per on hem de passar. Emperò no ens prohibeix la passa. Així doncs, hi entram. 
.
.


El paisatge és bucòlic. Uns terrenys dedicats a la ramaderia i al cultiu d'ametlers i garrovers
.
.


Aviat sortim dels cultius i ens ficam a la garriga. De continuar el camí, ens conduiria fins les cases de son Cadena, que li donen el nom al puig
.
.

Arribam al portell que dona pas a la finca de son Cadena. Aquí sí ens prohibeix la passa, però no torbarem un minut en sortir per la dreta.
.
.

Just travessar el portell, ens sortim per la dreta ficant-mos un altre cop a la garriga que, poc a poc, es va convertint en alzinar, a mida que puja el sender
.
.

Passam per un llom farcit de colls de tord
.
.

Superats els colls, el bell camí continua més adalt...
.
.

...portant-mos fins al portell que tanca la muntanya
.
.

Als peus del portell, fem un piscolabis. La intensitat de la pujada i la calor del dia quasi ens obliguen a descansar uns minuts
.
.

La pujada per aquest comellar és ben empinada, però sense cap problema
.
.

El terreny ens obliga a estar atents per no relliscar amb tant de pedrolí
.
.

Arribam al tram on el camí, penjat dels penya-segats, quasi ha desaparegut.
Un cordell dona certa seguretat a la passa
.
.



Gaudim de la vista de les parets que suporten el camí, en molts trams desaparegut
.
.


Parets de suport
.
.

Copsam el puig des Rafalet, amb Lloseta a la base
.
.

Ens refresquem sobre una sitja ombrívola, el dia, malgrat estar en hivern, és calorós
.
.

Abans d'arribar al cim, hem de superar un coster ben empinat
.
.

Al cim, na Mireia a la esquerra, n'Aina a la dreta i jo, enmig
.
.

Des del cim, marxem cap el nord a la recerca de la cova de s'Alfàbia...
.
.

...topant-mos amb les restes d'un ranxo
.
.


A l'entrada de la cova de s'Alfàbia
.
.

Mireia, guaitant l'interior de la cova
.
.

A l'interior
.
.

Alfàbia que acumula aigua d'un degotís
.
.


Visitada la cova, gaudim una estona al subcim de les bones vistes i el bon temps
.
.

Gaudint de la natura i la tranquilitat que atorga el cim
.
.

De tornada, tornam passar pel ranxo
.
.

Davallant, posam els sis sentits en marxa. No vull perdre el tirany que ens portarà a la sortida, i perdre'l és ben fàcil, vist el terreny
.
.

El sender queda desconfigurat i desapareix en qualque tram. Hem d'anar ben alerta de no perdre'l
.
.

la vegetació invaeix les restes del camí
.
.

Bella vista de la vall de s'Estorell
.
.

Sobre el camí
.
.

Ara toca davallar. Cal anar-hi més en compte, si cal
.
.

Panoràmica amb na Mireia devallant el pas
.
.


El portell de la muntanya, copsat des d'adalt
.
.

Abans d'arribar abaix, vull passar a conéixer el talaiot de Es Castellot, en terres de Filicumis. També hi ha les restes d'un poblat i unes coves d'enterrament
.
.

El talaiot, sota el penyal Decantat
.
.


Visitat el talaiot, continuant el camí no ens queden més de 15 minuts per arribar al punt de sortida i concloure el recorregut d'avui.

diumenge, 4 de març de 2018

Puig d'en Costurer

Puig d'en Costurer i comellar de sa font de sa Pega (diumenge 4 de març, 2018)
.
.

El diumenge amenaça pluja, però la nostra gana de passejar per muntanya guanya la tentació de quedar-se a recer del mal temps. Decidim fer una sortida que, a priori, creiem curta, però que el terreny aspre i, qualque tram, mal de resseguir, allargarà una mica massa més del dessitjat.
Triam la contrada del Raiguer nord, zona de Campanet, pel nord de les terres de Monnàber Vell.
Hem arribat en cotxe i aparcat a l'explanada bastida pel tal menester en el mateix agroturisme de Monnàber vell. Resseguint el camí cap a muntanya, no hi ha opcions, arribarem a l'entrada del comellar de sa font de sa Pega, després de creuar un bell camp destinat a la pastura d'ovelles i al cultiu d'oliveres, garrovers, ametlers...
.

El cim del puig d'en Costurer, un dels objectius d'avui, roman cobert de boira. Esperam escampi aviat o, si plou fort, serem noltros qui escampem.
Abans d'arribar al cim del puig d'en Costurer haurem de passar per sa Plana, una construcció en runes sobre una balconada que domina la vall de Monnàber i que tè accés directe per un ample camí que arrenca des de ses cases de Santiani Gran
.
.

Estampes bucòliques
.
.

Bell camí on la propietat permet la passa dels senderistes
.

Arribam al torrent que recorre el comellar de la font de sa Pega. La passa pel comellar està permesa i indicada. Sortir del comellar cap el puig d'en Costurer o sa Plana, no. Un cartell ens avisa. Si volem passar, hem de demanar permís.
.
.

Per continuar pel camí que puja cap a sa Plana haurem de passar per la boca del pont i inmediatament pujar per la dreta per topar-mos amb el camí ample que hem de resseguir...
.
.

Un camí fet a cop de piqueta i barrobins. Molt important econòmicament devia ser la contrada situada a sa Plana com per abastir un camí així
.
.

A mida que pugem, les formidables vistes s'obren. El mal temps sembla escampa
.
.

monnàber ja queda allà abaix
.
.

Sota els cingles de sa Plana, un gran enderrocament ha fet desaparéixer el camí 
.
.


Superam el tram sobre els enderrocs
.
.


Arribam a les cases enrunades de sa Plana. El sender continua enrevoltant-les. A partir d'ara, el terreny torna brut i aspre. Una catifa de roquissar queda amagada sota una capa atapaïda de càrritx. Hem d'anar alerta on posam els peus. Fer-se una torçada de turmell no és complicat aquí.
.
.




Si la passa no era fàcil en el pla cubert de carritxera, ara, a la falda del puig, la cosa se complica...
.
.

El terreny s'empina i s'embruta més, si cal
.
.

Poc a poc anem pujant i l'esforç per pujar és major del previst...
.
.

...però arribem adalt
.
.

El cim del puig d'en Costurer
.
.



Vista cap el nord
.
.

N'Aina arribant al cim
.

Els dos, al cim. Ha escampat a temps. 
.
.

Per davallar decidim fer-ho, sense arriscar, tornant pel mateix lloc de pujada
.
.

Vista cap el sud-oest des del cim
.
.

Arribant al coll
.
.

Després de succesives desgrimpades, arribam al coll. Les dificultats no s'aturen aquí, però.
.

Ens topam amb un antic camí de ferradura que apareix i desapareix a trams. Ens conduirà practicament fins el coll del comellar on es troba la font de sa Pega, encara que costarà resseguir-lo en alguns trams, perquè desapaerix engollit per la vegetació o els roquissars
.
.

Lloc esquerp
.
.

Apareix el camí allà on ningú ho pensaria
.



Bell camí. Em corsorpren el traçat i la seva factura
.
.

Deixant el puig d'en Costurer darrere
.
.

Continuen les restes del camí guiant-nos per aquest terreny formidable
.
.


Sitja
.
.

Cova aferrada al camí o, tal vegada, el camí aferrat a la cova
.
 .

Més vegetació no és possible. Sembla la selva tropical.
.
.

El sender desapareix i és dificil resseguir en aquest indret
.
.


Després de dubtar sobre la direcció del camí, re-emprenem marxa. Només l'olfat muntanyer ens permet avançar sense perdre'ns en aquest caos vegetal.
.
.

Aconseguim anar davallant, ja dedins el comellar de la font de sa Pega. Ens topam amb la font, on sembla que antigament existia un ranxo de carboners
.
.

No aonseguim veure el fons de la font. Tampoc ens veim amb ganes de ficar-mos a cercar-ho
.
.

A la base del comellar, on aquest es junta amb el torrent, topem les marques grogues que haviem vist al començament
.
.

Dins el comellar de la font de sa Pega ens topem amb uns exemplars d'alzines impressionants
.
.

Racons ombrívols on un espera topar-se amb qualque criatura fantàstica dels boscos, com les fades o ninets del bosc
.

Des de la part alta, copsam la sortida del comellar
.
.

El sender avança tant pel jaç com enfilat per les parets del torrent, un bell recorregut
.
.








Arribam a la presa. Hem de sortir del llit del torrent per l'esquerra, en el sentit de davallada
.
.

Un pas habilitat per tal efecte ens portarà al camí per on hem començat a pujar, a la primera corba tancada que descriu aquest cap a la dreta, en sentit pujada.
.
.

Aviat hem de deixar el camí per tornar davallar al jaç del torrent i poder passar sota el pont, per agafar el camí que ens portarà cap a Monnàber Vell
.
.

Sistema de pèndul, enginy per tancar "automàticament" la porta sota el pont
.
.

...i del pont a les cases de Monnàber Vell són un parell de minuts i una goçada pels sentits.
En total, un recorregut de 4 hores molt satisfactori i agradable, amb punts emocionants.