Camí vell de Pollença
Quan pensam en fer recorreguts a peu, el cap ben aviat comença a trescar per la serra de Tramuntana, la de Llevant o qualque puig dels molts que esquitxen la nostra geografia. Sembla que un recorregut està lligat a la consecució d'un cim. Poques vegades prenem la decisió de caminar a peu pla, pot ser perquè intentam evitar trepijar camins o carreteres asfaltades, però el cert és que hi resten camins de carro, camins ancestrals que encara tenen la sort i noltros el gust de que no hagin sigut amagats sota la capa de quitrà per facilitar el trànsit de vehícles. Amb la denominació de "Camins rurals", al meu blog vull expressar i publicar aquells camins que encara conserven les flaires de l'antigor, l'essència de l'avior, seguint recorreguts no sempre possible exclusivament per camins de terra/pedra, però intentant cercar-los en qualque moment del recorregut, fet que suposarà la cirereta del pastís, a més del plaer dels ulls al contemplar els nostres camps de conreu, garrigues o boscos, a l'olorar les seves essències vegetals i florals, sentir l'emoció de viure la natura, l'immens plaer de trepijar els camins que ens porten cap a noltros mateixos, cap a la nostra història passada, cap el nostre futur.
El primer camí en publicar és aquest que, just passat els temps de confinament, m'ha ajudat a re-viure i -re-col·locar-me al meu entorn, tornant a sentir la natura amb força. Aquest ramal del camí vell de Pollença que, amb una extensió inferior als 2 Km és una delícia sobretot en primavera, envoltat dels inmensos camps de cereals de son Fuster.
.
El recorregut comença a Inca. Podem deixar el cotxe a l'aparcament de la plaça Mediterrànea, ben davant de l'institut Berenguer d'Anoia. Serà el nostre punt de partida i d'arribada. Enfilam per darrera el Poliesportiu Mateu Canyelles, aquest és el carrer Tomir, arribarem al barri de Can López on prendrem el camí vell de Pollença direcció cap a Campanet...
.
.
...i resseguirem camí asfaltat i ja fora vila deixant un primer camí a la dreta que, de agafar-lo, ens portaria cap a la antiga carretera Inca-Alcúdia, prop de la sortida 3ª de l'autopista.
A la foto, cap a l'esquerra. Continuarem per la pista asfaltada ignorant un altre camí que ens surt poc més envant a l'esquerra i que ens porta, sense sortida, a unes cases damunt la carena del turó, amb molt bones vistes cap a la Tramuntana.
.
.
Mai havia vist que un mateix arbre sortissin taronges i llimones
.
.
Ara el camí surt d'entre tanques i horts i récorre l'esquena d'un terreny elevat que permet la contemplació fantàstica cap a les muntanyes properes. També copsam Selva, Caimari, Moscari...
.
.
Vinyes de can Remendon o son Lluc al costat el camí.
.
Hem de seguir camí asfaltat ignorant un altre ramal que ens surt de l'esquerra fins arribar al pont que ajuda a creuar el torrent Massanella. Aquí comença el bell camí de terra, ramal del vell camí de Pollença, cap a la dreta, abans de passar el pontet.
.
.
Vistes des del camí a l'esquerra en sentit de marxa: cap El Castellet o Penya del Migdia i puig Costurer en primer terme de Tramuntana. De rerafons, el Tomir i el puig de Ca miner.
.
.
A estones ombrívol, el camí és una delícia
.
.
Flanquejat d'alzines, garrovers, figueres, pins, avança el camí amb una tranquilitat que sembla mentida tenir el nucli poblat d'Inca tan aprop.
.
.
Camps de conreu de cereals de son Fuster, inmensa finca agropecuària, mirant cap a Tramuntana...
.
.
...i cap el puig inquer per antonomàsia, el puig de santa Magdalena!
.
.
Durant el camí ens topam diversos enginys en torn a l'aigua: pous de sang, canaletes... No hem d'oblidar que som dins la conca del torrent Massanella i els marges de paret seca fabricats amb pedra rodona -macs- ens dona l'avís de la seva importància.
.
.
Al costat del camí roman relaxada aquesta vivenda que ens crida la atenció per la pau que reflexa i envolta.
.
.
Resseguint aquest camí no porta cap problema. No hi ha alternatives per canviar de ruta fins que s'ha assolit completament, arribant fins l'autopista just al pont de la sortida cap a Menestralia. A partir d'aquest punt convé, per la quantitat de desviaments i camins entrecreuats, avançar llegint el mapa que figura al començament d'aquesta entrada. El camí, ara ja asfaltat encara que poc transitat, ens conduirà per son Perelló, sa Quarterada, sa Fontassa a prop de Moscari i es Pujols, cas Rector i s'Hort d'en Boira ja en terres de Selva. El camí ens portarà a creuar un altre pic el torrent del Massanella. Creuarem tota aquesta valleta que suposa la conca del torrent del Massanella, terres dedicades a grans conreus de cereals, a pastures per ses ovelles, petits horts i cases diseminades per tota la ruralia. En conjunt, un paisatge que fa sentir l'esplendor de la pagesia de la contrada, tota enmarcada amb la presència magnífica de la Tramuntana. No hem d'oblidar que som a la comarca del Raiguer.
.
.
El pont sobre el torrent Massanella, amb les seves botadores que permeten creuar el torrent en moments de crescuda des cabdal.
.
.
Sortint del pont del torrent Massanella, a mà dreta en el sentit de la marxa, ens topam amb la indicació que hem de resseguir. Ara, del camí asfaltat passam a un senderó que voreja el torrent i uns horts aprofiten l'humitat per medrar. Aquest senderó forma part del GR220 que uneix Inca amb la Serra.
En acabar aquest primer segment del senderó a la carretera local que fa de límit entre els termes municipals d'Inca i de Selva, agafarem cap a l'esquerra i prendrem cap a la dreta a la següent bifurcació que ens portarà en breu pujada entre les faldes del puixet de cal Senyor, tota un àrea residencial atapeïda de bones cases, i de la urbanització l'Ermita, altre de les zones residencials més importants d'Inca. En acabar la zona residencial torna compareixe el paisatge rural de foravila. Camps sembrats d'ametlers i garroveres, qualque olivar, pastures per ses ovelles o cavalls...
.
.
A na India li crida l'atenció el ramat d'ovelles. Si tingués oportunitat, no dubtaria de fer-les córrer.
.
.
La flor de caramuixa o porrassa (asphodelus) llueix en primavera en tots els camps mallorquins.
.
.
Al camí que avança entre s'Ermita i el puig des Senyor copsam les darreres vistes panoràmiques d'avui
.
.
Resseguint la carretera local, camins o vies cicloturístiques classificades per l'Ajuntament
.
.
Aferrats de volta a la ciutat d'Inca, encara ens sembla estar allunyats, enmig del camp, a les profundes ruralies del cor de s'illa.
.
.
Encara que per la imatge no ho sembli, esteim a prop del poliesportiu Mateu Canyelles. El camí ara sortirà al accès de la urbanització de l'Ermita i, davallant cap a Can López ja serem de tornada pel carrer Tomir cap el lloc on hem deixat el cotxe, a l'aparcament de la plaça Mediterrànea, i haurem conclòs un recorregut fascinant plenament ensaborits del tast camperol del Raiguer.
Un recorregut d'uns 15 km i d'unes 4 horetes de caminada.
