Tomir

Puig Tomir per la canal de Muntanya i pas d'en Reynés (5 oct. '19)

.

.

Aquest dissabte hem organitzat una pujada i davallada al Tomir inusuals, per la seva vessant més vertiginosa, la cara nord. N'Antonio ens ha guiat per aquestes parets què, a més del dificil terreny a recórrer, s'ha complicat amb els niguls que ens han eliminat tot tipus de referència visual.
Malgrat aquestes complicacions, el recorregut d'una 12km ha sigut un èxit complet i més que satisfactori. Des de que hem arrancat fins que hem arribat al punt de sortida, hem trigat quasi 8 hores, contant el temps en marxa i els temps de descans i dinar.

.

.

Hem arribat a l'àrea recreativa de Menut, al km, 16'300 de la carretera Lluc-Pollença. Aquí deixam els cotxes aparcats i començam el recorregut anant a cercar el GR que arriba fins a Pollença

.

.

Passam per davant del refugi de sa Coma de Binifaldó

.

.

Hem sortit al Gr221 deixant a mà dreta les cases de Binifaldó. Noltros prenim cap a l'esquerra, direcció Pollença. Haurem d'estar alerta perquè ens desviarem cap a la nostra dreta just al moment de passar la barrera de la finca de Muntanya. Per un sender començam a pujar per la falda del Tomir...

.

.

Resseguint el senderó, aquest ens conduirà fins la font de ses Falgueres

.

.

n'Antonio a la font de ses Falgueres, amb molt poca aigua brollant

.

.

La font de ses Falgueres

.

.

Des de la font, continuam pujant per un terreny carritxer i travessant rossegueres. Ens dirigim cap a la canal de Muntanya...

.

.

...però els niguls fan aparició i comencen a tapar el sótil del macís, impedint-nos veure els punts de referència per avançar sense dubtes

.

.

Arribam a la canal de Muntanya que ens permetrà pujar un parell de esglaons d'aquest macís

.

.

Posar-se casc és una bona manera de evitar un accident. Dins aquesta canal és fàcil amb cada passa tirar pedres de manera involuntària cap avall, i podria acabar copejant el cap d'un company

.

.

La boira dibuixa un paisatge espectacular...

.

.

...un paisatge màgic

.

.


Foto d'en Antonio
.
.

Sortim de la canal desviant-mos cap a l'esquerra en el sentit de la marxa. Anem a cercar unes plaques de roca plana que ens indica el darrer esglaó a pujar...
És un punt delicat si no s'agafa el lloc adequat

.

.

Anem superant s'esglaó un darrera s'altre...

.

.

...per sortir al punt més elevat del macís. Hem arribat al cim!

.

.

Els companys fent la darrera grimpada abans d'assolir el cim del Tomir

.

.

El grup sencer al cim del Tomir, amb els seus 1103m
Hem sortit de Menut què està situat a 440m d'alçada.
No ens quedem al cim. La boira no ens permet gaudir de les vistes i el vent fresc convida a fugir i anar a dinar a un lloc a recer seu.

.

.

Davallam aproximant-mos al pas de davallada, el pas d'en Reynés

.

.

A un punt al recer del fresc vent ens aturem per dinar. Mentre dinam, els niguls s'obren i ens permeten gaudir del paisatge que tenim al nostre abast.
Després de dinar, continuem davallant...

.

.

N'Antonio cercant el punt del pas...

.

.


Foto retrospectiva d'en Antonio
.
.

Vista en un punt determinat de la davallada

.

.

Arribats a la capçalera del pas, un no deixa de sorprendre's del paisatge i de por hem de davallar. Sembla realment inversemblant poder fer-ho per aquest punt tan vertical...

.

.

L'aproximació és delicada. No cal deixar de vigilar cada passa. És vital

.

.


Arribant al pas. Foto d'en Antonio
.
.


Foto d'en Antonio
.
.

Aviat arribam al punt clau, equipat amb un cable que dona una mica de confiança: és el pas d'en Reynés. Hem decidit passar-ho de manera més segura, posant-mos arnès i baga de seguretat que ens fermarà al cable en cas de caiguda

.

.

No hi ha bones preses al pas, tanta sort del cable

.

.

Superada la passa pel pas, guardem els arnesos i ens relaxem uns moments

Deixam el pas i continuem per un molt inclinat coster, un altre canal rosta, primer un terreny carritxer i després una rosseguera de davallada ràpida

.

.

El paisatge és un espectacle visual

.

.

Davallant les rossegueres a diferent ritme. Vista retrospectiva

.

.


Foto d'en Antonio
.
.

Al darrer tram de rosseguera, ja copsam el camí.

Una vegada superada tota la cadena de rossegueres, arribam al camí GR221.

.

.

Quedarà resseguir-lo fins al punt de partida, on donarem per acabat el espectacular recorregut d'avui.
Un éxit total! Un recorregut fantàstic.

Tomir

Tomir, 17 setembre 2017

Per aquest diumenge que gaudeix previsions meteorològiques amables després d'uns dies de molta i forta pluja, decidim fer un dels cims de Tramuntana. A n'Aina li fa ganes pujar al Tomir i jo he afegit, per fer una sortida amb al·licient extra, la davallada pel seu vessant sud, coster anomenat des Serral Gros. Fins avui, no haviem trepijat mai aquest esquerp i adust terreny. És un risc i un dubte continu ficar-s'hi sense conéixer el terreny i sense saber la manera en que ens sortiriem fins assolir el camí que porta d'Alcanella cap el Bosc Gran, als peus de la serra d'en Massot, indret marcat pel pregon torrent des Bosc, on més avall, al sud, agafa el nom de torrent des Picarols.

.

.

Hem arribat a les cases de Menut on deixam aparcat el cotxe just devora el portell d'entrada. Hi ha altres cotxes aparcats que, es veu, tenen la mateixa idea que noltros de pujar al Tomir. En efecte, ens topem un parell de grups que hi pujen. 

.

.

Agafem un tirany que ens sembla una nova drecera, però no ho és, només envolta la finca de Menut. Però salvem la situació dirigint-mos fora camí directament cap a la font des Magnesi...

.

.

Miradoret sobre Menut

.

.

De la font del Magnesi davallam a la pista asfaltada que ens conduirà cap a Binifaldó.

.

.

Arribam a la font des Pedregaret, just passat el refugi de Binifaldó. Abans de creuar el portell del Bosc gran haurem de desviar-mos cap a la esquerra per un tirany que ascendeix paral·lel a la gran rosseguera que acaba a la embotelladora

.

.

El tirany puja ben dibuixat i es dirigeix cap al estret que es veu al fons de la foto

.

.

Des de cera alçada ja copsam el macís del puig Major, el puig Roig...

.

.

Gran rosseguera

.

.

A qualque passa han instal·lat unes cadenes per subjectar-se i evitar relliscar accidentalment

.

.

En aquest punt avançam una parella que anaven cercant s'alè

.

.

Superant el pas on han instal·lat unes grapes i una cadena per superar-ho.

Un grupet espera poder davallar després de la nostra ascensió

.

.

Assolim el avant-cim

.

.

Encara haurem de progressar uns centenars de metres per assolir el cim que ja copsam

.

.

El cim amb el seu esquerp vessant nord

.

.

N'Aina arribant al cim. Vista inmillorable que el bon dia afavoreix

.

.

Al cim satisfets

.

.

Vista cap el nord-est

.

.

Fruint de la panoràmica i de la fotografia

.

.

Vista cap el nor-oest

.

.

Del cim tornam enrere fins el collet pel que ja hem passat de pujada i on hi ha un vivac Allà ens desviem cap el sud cercant el roster més suau per davallar cap el torrent des Bosc

.

.

El començament la davallada és relaticament suau

.

.

Vista sobre el Bosc Gran

.

.

El torrent abaix de tot. Poc a poc es complica una micona la davallada

.

.

Per aquest terreny cal anar en compte per no torçar un peu o ficar-lo a mal lloc

.

.

Fent qualque desgrimpada sense complicacions greus

.

.

Ens trobem dins el comellar que anem davallant marges de sosteniment per, supòs, evitar que les rierades arrosseguin pedres, fent malbé els ranxos de carboner que trobarem més abaix

.

.

Un ranxo penjat pràcticament de les parets 

.

.

A la fi, després d'una tortuosa davallada, assolim el jaç del torrent des Bosc. Més avall, passat Alcanella, rebrà el nom de es Picarols. No sabem si és viable endinçar-se per la llera del torrent. Potser haurem de retrocedir per anar a cercar el camí prop d'Alcanella. M'imagin el torrent brut ple d'aritges, impenetrable per la seva estretor. 

.

.

Prenem la decisió d'endinsar-mos direcció el Bosc Gran. Ja veurem si haurem de retrocedir més tard.

.

.

Llera neta i d'agradable passa. Recons pintorescs.

.

.

Anem avançant sense problemes per una llera neta i inclús ens topam amb una fletxa que ens indica que sembla viable continuar. També veim qualque punt blau que indica la existència d'una ruta dins aquest torrent que ens semblava perdut de la mà divina.

.

.

Una presa al torrent. Els carboners devien emmagatzemar aigua pels seus diversos usos

.

.

A llocs on el torrent és intransitable, hi ha camí pel seu costat

.

.

Les imponents parets que s'aixequen tancant el torrent. Avançarem en total no més de mnitja horeta pel torrent, fins que el camí del Bosc Gran topa amb el jaç del torrent. Sortim del torrent i agafem camí cap el coll Pelat

.

.

Bell camí que ens porta cap el tram del GR coll des Pedregaret-Son Amer

.

.

Al coll Pelat. Poc més envant agafarem la desviació cap a Menut

.

.

A n'aquesta cruilla del GR agafem cap a la dreta per dirigir-mos cap a Menut, punt de partida del recorregut.

.

.

Bell camí ombrívol cap a Menut. En pocs minuts ja copsarem les cases on tenim aparcat el cotxe

.

.

Bona tasca de recuperació i manteniment a la finca de Menut, sembla.

.

.

Les cases de Menut. Aquí acabam el nostre recorregut, quasi 4 hores després d'haver començat.