dissabte, 22 d’octubre de 2016

Els 3 mils

Els 3 mils: sa Rateta pel pas des Picarols, na Franquessa i l'Ofre (22 octubre '16)


Amb un dia gris, molt tapat i amb previsió de tormenta elèctrica i pluja, cancel·lam la pujada al puig de ses Vinyes per la via directa i vertical que teniem prevista. Decidim fer un recorregut per la contrada una mica menys exposat i, per això, l'alternativa és pujar a sa Rateta pel pas des Picarols, una via de pujada poc habitual.
Així que arribam a l'aparcament de Cúber, on deixem els cotxes i començam el recorregut per la pista que condueix cap el coll de l'Ofre, però ens haurem de desviar tot just passat l'embalssament de Cúber, cap a l'esquerra, a un punt del camí indicat amb una fita i amb un tirany evident.
.
.




Hem deixat enrere la pista del pla de Cúber i ara avancem per un caminoi sense complicacions que ens portarà, a peus de les parets de les cingleres nord de sa Rateta, cap el pas des Picarols, per on pujarem al cim
.
.

El terreny està completament banyat i les vistes queden mutilades per la boirada que avui ens acompanya
.
.

Superar el pas dels Picarols no suposa cap problema tècnic. Cal anar en compte a causa de lo relliscós del terreny, però poca cosa més. Sembla que hi ha dues alternatives per superar-ho, i una vegada superat, veig que hem agafat la més exposada, la pujada per l'esquerra.
.
.

Just superat el pas. En tot el recorregut ens acompanyen una bona quantitat inútil de fites.
.
.

Al cim de sa Rateta. La vista del paisatge la tenim restringida. Malgrat les dures previsions, no hem vist caure aigua ni cap llamp.
.
.


El grup sencer a sa Rateta
.
.

Al coll des Gats, entre sa Rateta i na Franquessa
.
.

Una molt agradable esplanada amb una catifa de molsa que permet descansar a gust. Una micona de soleiet un dia com avui seria perfecte i és molt dessitjable, però no...
.
.


Avancem prop de la timba
.
.



Arribam a na Franquessa. Una fita molt pintoresca ens crida l'atenció
.
.


En un primer moment teniem pensat escapar, en cas de pluja intensa o tormenta, pel coll des Cards cap a la vessant de Cúber, però vist que no ens molesten ni els llamps ni la pluja, decidim continuar cap a l'Ofre, i completarem així la clàssica dels 3 mils
.
.


Pujant cap a l'Ofre
.
.

Cim de l'Ofre. Continuam amb la panoràmica censurada pels núvols.
.
.

Davallam de l'Ofre cap el coll de sa Poma. El bosc torna màgic envoltat d'aquesta boirinya
.
.

All coll de l'Ofre. Ja no queda més que resseguir el camí, la pista de Cúber, per arribar al lloc de partida i on hem deixat els cotxes.
.
.





Ara que anem arribant al punt de partida, el cel comença a obrir-se. 
.
.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Son Nasi

Son Nasi (12 octubre '16)


Des de que tenc record, aquest puig de son Nasi juntament amb el de sa Gubia i el de son Poc, m'han cridat l'atenció i han ejercit l'efecte magnètic d'atracció. Ses tres Maries, com els diuen els Bunyolins, són objecte de desig pels senderistes de la comarca.
Aquest dimarts passat, aprofitant el dia de festa del Pilar, hem volgut fer una sortida matinera i pujar a son Nasi abans de tornar a dinar a casa, un putxet d'alçada modesta (577m) però amb unes vistes espectaculars i un accés divertit.
De pujada cap el puig, jugavem amb la idea de la procedència del topònim, i ens semblava que podria provenir de Bennàsser, Ben-Nasser, antic propietari de la possessió d'Alfàbia, en temps àrabs.
Ara, cercant informació, he llegit de mà d'en Joan Carles Palos una informació provenent de la investigació d'en Tomàs Mut, en que sitúa al capità Ignasi Garcia, el famós capità bunyolí que assistí a la batalla dels moros aquell fatídic diumenge 11 de maig de 1561, dia de sant Ponç, a Sóller, i que té la fama de haver-se aturat als horts de can Topa o can Bartola a menjar les tempranes cireres, motiu pel qual arribà tard a la batalla, com propietari de les cases velles de son Nasi, a la falda del puig homònim. Així doncs, aquest Nasi deriva del nom del seu propietari, Ignasi, dit Nasi familiarment. Com sempre, als escrits d'Història se li ha de concedir cert grau de credibilitat, i també tot el contrari.
.
.


Hem deixat el cotxe a l'aparcament del restaurant de can Penasso, vora la nova rotonda que uneix les carreteres que porten cap a Sóller-Palma i cap a Bunyola. Davant l'aparcament surt un carrer que puja cap a les cases de son Nassi Nou (extranyament amb dues S). Per arribar al caminoi que s'enfila cap al comellar de cas Putxer, malanomenat de can Bon Jesús, entre els puigs de sa Gubia o de s'Alqueria i el de son Nasi, hem de desviar-mos a mitat de carrer cap a la dreta i resseguir girant un altre pic a la esquerra, i ara ja fins el final, on el carrer asfaltat es converteix en el tirany que hem de resseguir fins el coll.
.
.


Abandonat el carrer asfaltat i ficats al tirany, passarem un portell de ferro obert i resseguirem fent un parell de revolts fins arribar a n'aquest porxo que hem de deixar a la esquerra i continuar senderó.
.
.

La propietat de les cases de son Nassi vell mantenen ben reixada la seva propietat.
.
.

Arribarem al comellar de cas Putxer, on ens trobem una bassa aprofitada com a abeurador pels animals...
.
.

...i la barraca al seu costat
.
.

A partir d'aquí, el caminoi torna més empinat i s'endinsa pel comellar ben rost. S'obrin les vistes cap a Bunyola.
.
.

A la banda alta del comellar el senderó desapareix, però no hi ha moltes opcions per arribar al coll. Tanmateix trobem fites per totes bandes indicant diferents opcions de pujada. 
.

N'Aina al botador del coll del comellar de cas Putxer, entre el puig de s'Alqueria i el de son Nasi
.
.


El comellar de cas Putxer
.
.

Vista des del coll, cap a l'altre costat: veim el camí que davalla fins assolir la pista que puja des de les cases de l'Alqueria Vella; el coll de Sóller es pot copsar també des d'aquí
.
.

Copsam el puig de sa Plana, el coll de Sóller, Alfàbia...
.
.

El coll de cas Putxer
.
.

Des del coll envestim la rosta pujada cap el cim de son Nasi
.
.

Trams ben verticals
.
.


Pujant cap el cim. Foto de n'Aina
.
.

Hem de fer continues grimpades per avançar
.
.

Una família de voltors i un altre de corbs ens sobrevolen mentre accedim al cim
.
.

N'Aina al cim. El puig de son Poc a la esquerra, la serra d'Alfàfia de rerafons, i Bunyola a la dreta
.
.

N'Aina al cim
.
.

Al cim
.

El betlem al cim
.
.

Al cim. Foto de n'Aina
.
.

Vista cap a Ciutat i la seva badia. A la dreta, el puig de s'Alqueria o de sa Gubia
.
.

El quasi inexpugnable son Poc.  Un parell de passos d'escalada el fan complicat.
.
.


Bunyola des del cim
.
.

Puig de sAlqueria
.
.

Una vegada conquistat el cim, refem les passes per arribar al punt de partida i concloure el recorregut
.
.




Amb aquesta xumbera i la vista cap a Bunyola tancam el recorregut fotogràfic.