Passos per s'Evangèlica

Passos per s'Evangèlica (21 oct '17)

Des de fa poc més d'un any tenia pendent fer aquesta ruta per s'Evangèlica amb motiu de conéixer altres dos passos que donen entrada o sortida a n'aquesta olla tan peculiar que és Evangèlica.
Avui, a la fi, en companyia de la meva filla i el seu company, hem fet la ruta.
Hem pujat pel pas de sa Selleta, situat al coll de la carena que separa s'olla d'Evangèlica amb la coma de cala Ortigues, i hem sortit pel pas de ses Bardes, un antic vell pas que encara conserva part de la seva fàbrica, marges de sosteniment i una ziga-zaga que dona gust veure i pujar, malgrat la invasió de vegetació i els cadàvers dels pins que, caiguts, sofriren el famós incendi de fa un grapat d'anys.
Aquí podeu veure la ruta per aquesta contrada que vaig fer fa poc més d'un any.

.

.

Eren devers les 11:00 hores quan aparcavem just sota els cingles d'en Barrina, passada la darrera corba i enfilant cap el túnel, trobam un espai apte per aparcar un parell de cotxes.
Pocs metres més abaix trobam a l'esquerra el camí que hem d'agafar per avançar cap el primer objectiu d'avui: el pas de sa Selleta

.

.

Les primeres passes són netes i cómodes, però aviat la cosa canviarà...

.

.

...evitant els primers pins caiguts, secs i cremats que ens barren la passa

.

.

Tanmateix caminam també per trams de camí que són còmodes. Ens topam amb elements etnogràfics, vestigis del camp i muntanya del nostre passat

.

.

El camí perd alçada lentament, fent llaçades i fàcils de resseguir

.

.

Sortim des pinar, a una corba del camí, per endinsar-nos dins un territori atapeït de vegetació: xiprell, llentiscle, càrritx i garballó s'alien per complicar la passa. Ho aconsegueixen. Mentre no sortiguem d'aquesta densa bardissa, ho tenim complicat per avançar.

.
.

Poc a poc, anam fent camí i avançant amb més o menys rapinyades als braços

.

.

Copsam la ziga-zaga que hem de dibuixar al terreny per pujar cap el pas

.

.

Hem d'anar pujant per les diferents cornises per agafar alçada i superar les parets verticals

.

.

Na Mireia i n'Alex, amb cala Ortigues de rerafons

.

.

Sa parella ha fet autèntics esforços per avançar. 

.

. 

Un terreny complicat amb molt bones vistes

.

.

Qualque fita sí que hem trobat

.

.

Arribant a la banda superior del primer cingle

.

.

En assolir el primer cingle, el sol ja ens fa companyia. No m'hagués molestat en absolut que s'hagués mantingut allunyat o tapat per núvols. Aquí feim un beure.

.

.

Un servidor captat per la càmara de na Mireia

.
.

El cingle, amb un pati vertical ben ferest

.

.

Just passada la carena del cingle, poques passes més enllà, ens topem amb les restes d'un marge de sosteniment d'un camí, just fent la corba.
Continuam ruta, però no trobem més restes de camí. La vegetació i els enderrocs han eliminat tot vestigi

.

.

Arribam adalt

.

.

Ara sí assolim el collet important, el que ens dona passa a s'olla de s'Evangèlica. El sol cau greu, la temperatura puja i la passa torna pesada. Des d'aquí copsam el cim de s'Evangèlica, el cim dels penyals de s'Evangèlica, el traçat del torrent al que s'hi aboquen els diversos comellarets que formen s'olla de s'Evangèlica

.

.

Davallam directes cap el jaç del torrentó. Vist lo vist, no cal anar a cercar el senderó que teòricament davalla una mica més a l'est. El comellaret per on davallam és practicable sense problemes

.

.

Rosseguera i qualque obstacle que no ens impedeix la passa cap avall

.

.

Assolim la llera del torrentó. Les restes d'una construcció ens dona la benvinguda a la contrada. Un caminoi acompanya la llera al seu costat, unes vegades per la dreta, altres vegades per l'esquerra, fins que se separa, pujant, una micona, cap a l'esquerra, per tornar creuar més envant cap a la dreta i pujar definitivament cap a la banda alta de sa vall, la zona anomenada de ses Bardes.
He proposat guaitar el bot d'aquest torrent cap a la mar, però la parella comença a estar cansada. No estan avesats a tresques com aquesta fora camí.
Podeu veure el bot aquí.

.

.

Resseguim camí que fa unes giragonses, pujant sense descans. El camí està invaït pel càrritx, però el seu muret de sosteniment ens treu de dubtes en qualque ocasió, quan veim desaparéixer el traçat

.

.

Ja va quedant abaix la llera del torrent per on hem caminat fa una estona

.

.

La calor estreny, però el camí continua pujant sense compassió. N'Alex somia arribar al cotxe, asseure's i estirar ses cames

.

.

Arribam a un bosquet de pins. Això són ses Bardes. El pas el tenim ben davant

.

.

Veim uns marges de sosteniment del camí que fent ziga-zaga, guanya aviat alçada. Esteim al pas de ses Bardes

.

.

La ziga-zaga del camí ens col·loca aviat a la capçalera del pas. 

.

.

A la banda alta del pas ens topam amb un avenc on han posat un pi sec amb tot el seu brancam per evitar la caiguda involuntaria d'animals o no tan animals

.

.

El terreny, aquí adalt, no pot ser més desolador. Els pins cremats i caiguts formen una mena de cementiri vegetal molt desagradable

.

.

Anant a cercar la davallada, ens topam amb un tram de camí que recorre la vessant est de ses Bardes. Seguir-lo és impossible per la quantitat inconmensurable de pins que barren la passa per totes bandes

.

.

Anam cercant la millor passa per davallar. Es fa complicat i qualcú arrossega el cul un parell de vegades per terra

.

.

Després de 4 horetes de caminar, assolim la carretera uns centenars de metres més amunt d'on tenim el cotxe aparcat. En cinc minutets ja som dins el cotxe camí de casa. Un recorregut molt interessant per un terreny de petja complicada, en ocasions.

.

.

S'Evangèlica

S'Evangèlica (16 abril '16)

Partint del coll de sa Gramola, on es pot deixar el cotxe amb molt d'espai, accedirem a s'Evangèlica per sa carretera Ma-10 fins el camí asfaltat des Ratjolí, Una vegada dins aquest camí, hem de deixar-lo tot d'una per la dreta per entrar cap a can Valent i, en esser davant el portell tancat d'aquesta finca, agafar un brut tirany a la seva esquerra. Aquest antic camí de ferradura ens portarà pels vessants de ponent del puig de s'Evangèlica fins arribar al coll des Corralot. Allà tindrem el puig a la dreta i els penyals de s'Evangèlica a l'esquerra. Al davant i al fons, tota la coma de s'Evangèlica, tancada pels costers dels penyals i de la carena del mateix puig que s'extén cap el nord i reb el nom de ses Bardes.

.

.

De entrada, no sorprèn aquest puig de petita alçada (436m), ni per la seva envergadura ni per la seva fisonomia ni per res en especial. Una cosa em va cridar la seva atenció: el seu nom.
S'Evangèlica ja consta als arxius de l'any 1324 com a alqueria. No és una cosa nova, ja té la seva història.
Provinguent del grec εὐαγγέλιον, "bona notícia", me deman quin sentit té aquest nom en aquest indret. Certament no m'ha semblat un bon missatge el que he vist a n'aquesta contrada de s'Evangèlica. En trepitjar el coll, el primer que m'ha vengut al pensament és abandonament, desolació, malaltia... Aquest és el missatge que he pogut extreure de la visita. Un missatge apocalíptic, una premonició del que li espera a tota la Tramuntana de seguir així, abandonada i malaltissa, amb un patrimoni intensament ric en pedra seca cobert i amagat pel càrritx.
El canvi climàtic, la sequera i la desertització són inexorables.
El missatge podria ser aquest: conservem mentres hagi vida. Les claus de la conservació, desgraciadament, són polítiques.

 .

.

Hem de deixar la carretera Ma10 i ficar-mos per aquest camí, el del Ratjolí, però abans del centenar de mètres, l'hem de abandonar per la dreta, cap a can Valent

.

. 

En aquest camí asfaltat i en decadència accelerada, ens trobem un bell camp de cultiu a la dreta, el Pla d'Evangèlica o de can Valent. Saludam a una Servera (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/6081.html) al passar al seu costat.

.

.

La reixa d'entrada a les cases de Can Valent. Hem d'agafar el tirany just a l'esquerra.

.

.

El tirany, un antic i bell camí de ferradura suportat per marges de pedra en sec, va pujant suaument pel coster de ponent del puig. En poc temps, després de salvar un àrea molt bruta de pins caiguts i cremats que fan perdre de vista el camí, arribarem al coll.

.

.

A n'aquesta contrada no li ha sigut suficient amb patir sequera i abandó, sino que a més, ha sigut castigada regularment amb tràgics incendis que l'han enfonsat en un estat lamentable.

.

.

El camí va pujant i les vistes es van obrint. Encara l'espectacularitat del panorama, l'ànima resta dolida en veure l'estat del paisatge.
Allà al davant vigilen la coma des Ratjolí que discor més abaix, els penyals d'en Rico a l'esquerra, i el puig dels Avencs a la dreta.
.

.

Restes del que sembla una sitja, enmig del camí. De rerafons els plegats de Ses Basses, sa Guixeria i sa Paret des Moro al centre superior de l'imatge. Can Panxeta abaix, a la vall, entre el jaç del Ratjolí i el comellar des Corso.

.

.

Camí invaït per les víctimes d'un incendi

.

.

Mirant cap el coll de sa Gramola, destaquen els cims piramidals de sa Murtera, en primer terme, i de so na Vidala, al darrera. Guaita tímida na Pòpia, més enrere i a la dreta d'ambdós cims.

.

.

Apart dels cims ja mencionats, destaca la serreta punxosa, al centre de la imatge, formada pels cims del penyal de n'Anglada, puig Moltó i es Campàs

.

.

Arribant al coll des Corralot, albiram els penyals de s'Evangèlica, amb una imatge més arrodonida del que realment és. La seva cara oculta amaga una timba impressionant que cau sobre la mar blava i brava, més de 400m en caiguda lluire.

.

.

El puig Roig entre la sortida del torrent des Ratjolí, a l'esquerra, i es Carregador, a la dreta.

.

.

Es Corralot, amb un parell de barracons de roter. Un temps, aquesta vall que tanquen les parets de s'Evangèlica, devia ser un reducte d'activitat rural frenètica, vist la gran quantitat de marges i elements típics de feina de la muntanya mallorquina: ranxos de carboner, forn de calç, marges de paret seca: una gran rota a plè rendiment.

.

.

Els camps de feina del interior de sa Coma de s'Evangèlica estan en comunicació amb les rotes de la banda del pla de can Valent a travers del pas de ses Bardes, a l'esquerra de s'imatge. Aquest pas aproximava els dos sectors, afavorint la comunicació.

.

.

Des del cim del puig de s'Evangèlica copsam les cases de sa Guixeria i des Ratjolí.

.

.

Mirada des del cim cap a s'Esclop

.

.

 Mirada cap el penyal de s'Evangèlica

.

.

L'estepa blanca és un dels pocs vegetals, junt al càrritx i el garballó, que revitalitzen la contrada

.

.

Es Corralot. Barraques de roter al coll entre el cim i els penyals de s'Evangèlica.

.

.

Destaca la cuculla de la Paret des Moro, a l'esquerra, i el cap Fabioler a la dreta, vists des del més alt del penyal

.

.

  

El puig Roig, abaix, amb el camí que porta cap el Carregador

.

.

La timba ben vertical, cau més de 400m sobre el codolar de la costa

.

.

El més alt del Penyal de s'Evangèlica. Al fons a l'esquerra, el puig dels Avencs. Just on és la fita, marca la situació del coll de sa Gramola. El puig de la dreta és sa Murtera.

.

.

Cinglera del penyal de s'Evangèlica

.

.

Costa bravia cap al nord. S'Esclop, dominant el cel, a la dreta.

.

.

Sa Coma de s'Evangèlica. Pels costers de la dreta davallaré a continuació per arribar al jaç de la torrentera i arribar després al darrer balcó del torrent de s'Evangèlica que guaita a la mar.

.

.

Durant la davallada top amb aquesta sitja empedrada de molt bella factura.

.

.

Al jaç del torrent

.

.

Mirada retrospectiva.

.

.

Avançar pel llit no és complicat, encara que qualque tram romangui brut de pi cremat

.

.

Bellessa torrentera engorjada

.

.

El primer bot insalvable sense equip de descens. Per continuar davallant més, hauré d'envoltar per l'esquerra un penyalot.

.

.

Sota el darrer bot

.

Aquest sí és el darrer bot definitiu abans de trobar la timba d'uns 150m sobre la mar. No he trobat anclatges per davallar més.

.

.

Brisa marina, crits de gavina

lluny de l'humà soroll urbà,

sent la dolça rumor de l'aigua

allà abaix, al codolar

.

.

El primer bot, vis des d'abaix

.

.

Una vegada reposat l'ànim i alimentat frugalment s'estòmac, començ el retorn.
La idea original era passar cap a la banda de la platja de ses Ortigues emprant el pas de ses Selletes, però en vista que la calor ambiental augmenta i el meu organisme no és apte per funcionar òptimament a temperatures altes, prendré la bona decisió de retornar al lloc de sortida, això sí, voltejant tota la coma i pujant pel bell camí de ferradura, sempre que sigui possible.
Més tard he comprobat que no és possible. Al manco, he perdut camí abans d'arribar a ses Bardes i he hagut de fer l'aproximació a les braves per un terreny hostil i un sol matador.

.

. 

Ses Bardes, al davant. En arribar al jaç, el camí desapareix amagat per la vegetació. He optat per anar a les braves cap a la part inferior del pas de ses Bardes, lo que, sumat a la calor, he fet una tornada que m'ha suposat una odissea. I només és abril!!

.

.

Des d'aquí puc copsar el forn de calç i el camí que es dirigeix cap el coll per la banda del penyal de s'Evangèlica.

.

.

El pas de ses Bardes se situa ben al mig de la imatge, però no m'interessa agafar-ho per tornar al punt de partida.

.

.

Retrospectiva de sa Coma

.

.

Al coll tornam albirar es pregon comellar des Ratjolí

.

.

Davant les cases de can Valent. D'aquí al cotxe aparcat al coll de sa Gramola, resten 15 minutets per la carretera. Podria agafar un tirany per l'interior de la coma de sa Guixeria, però no em complicaré més. Aquest recorregut és conclós.