Serra de Llodrà (21 desembre '14)
.
.
.
Deixant el cotxe als peus de la escalinata que puja cap a la Ermita, es comença el recorregut des d'aquesta ermita abandonada fins la parcialment esbucada construcció de l'oratori del Cor de Jesús, al cim del puig de sa Cabana.
.
.
Escalinata que dona pas a l'Ermita
Ermita del Puig de Santa Llúcia, o del Frare Oleza, o De la Mare de Déu del Roser
L'ermita de la Verge del Rosari està ubicada en el Puig de Santa
Llúcia, a dos kilòmetres de Manacor en direcció cap
a Felanitx. Va ser fundada per una petita comunitat d'ermitans
al segle XVII, per rendir culte a la Mare de Déu del Roser o
Nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada aviat. El 1960
passà a ser propietat de la Comunitat dels Pares Dominics de Manacor.
La imatge de la Verge del Rosari es una talla molt antiga, del segle
XV, hermosa i molt valuosa. Aquesta imatge només s'exposa
en els grans aconteixements, i roman custodiada en el Convent de sant Vicent Ferrer tot l'any.
L'estil de l'ermita és Modern (1916-1961), però l'interior
té l'arc de diafragma com al primer gòtic illenc. De fet,
el 1275 l'ermita ja existia (seria, per tant, un gòtic primitiu).
A la reixa de l'entrada se veuen la creu dominicana i els escuts de Catalunya,
Mallorca, Aragó i València. L'escut de l'entrada correspon a l'escut de l'Ordre Dominicana de la
província d'Aragó, que es on pertany Mallorca. Encara queden restes de la primitiva
ermita del segle XVII.
.
.
L'Ermita Verge del Roser...
.
.
...o del puig de Santa Llúcia...
.
.
...o del Frare Oleza
.
.
.
Esparraguera (Asparagus officinalis)
.
.
Retrospectiva
.
.
Liquen
.
.
Vista del paisatge que queda per recórrer
.
.
Botador per on s'ha de passar
.
.
Murada ciclòpea als peus de s'oratori, d'origen defensiu talaiòtic, segurament.
.
.
L'Oratori
"Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es
volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al
Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i
Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el
cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat
fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a
plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en
contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici
inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu.
Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren
de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A
principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres."
Escrit de Joan Carles Palos a la publicació Fita a Fita, de AraBalears.cat
Autofoto
.
.
L'Oratori des del coll des Vent
.
.
Una assa groga o "Narciso de manojo"
.
