Camins rurals: Costitx

 Camí des Cos i camí de s'Antígor

Aquí definim com a títol els dos camins que em semblen més interessants des del punt de vista senderista. Els altres camins asfaltats tenen la seva importància, evidentment, però el fet d'estar asfaltats afegeix trànsit rodat i això és un factor en contra de les nostres passejades, sobretot per na India.

Hem arribat al camí de s'Estepar amb cotxe, poc abans d'arribar al poble de Costitx des de la carretera d'Inca-Sineu. A cent metres escasos de l'entrada al camí de s'Estepar, just als peus d'una torre d'alta tensió, tenim un lloc per deixar tranquilament un cotxe. Allà començam a caminar cap a sa carretera per prendre el camí de son Ganxo que poc després es convertirà en el camí des Cos.

. 

Segons el meu mapa, aquest camí no té sortida, però la sorpresa serà que un bell senderó ombrívol protegit per una esponerosa vegetació de garriga i alzinar, ens portarà fins el camí des Cos.

De entrada, aquest camí ens agrada. Camí de terra i molt tranquil.

.

.

Na India aprofita el temps explorant l'entorn

.

.

De moment no hem tingut opcions per desviarnos del camí. 

.

.

Una vegada hem deixat enrere unes vivendes, el camí ens sembla una joia a més de gaudir de la intensa piulada de diferents ocells que ens acompanyen

.

.

A prop del final d'aquest bell camí, abans d'assolir l'asfalt, copsam un buit a la vegetació per on contemplam el paisatge de rerafons: la nostra muntanya.

.

.

Detalls de la construcció rural

.

.

El camí de terra acaba i tornam esser sobre l'asfalt, a una zona residencial molt acurada.

.

.

Aquest recorregut està sent un plaer i no conlleva cap rpoblema d'orientació amb el mapa a la mà.

.

.

El camí asfaltat des Cos desemboca al camí de son Tomasset, que no és un altre que el camí vell de Inca-Costitx. Agafem cap a l'esquerra en el sentit de la marxa, per arribar al nucli urbà de Costitx.

.

.

Vista retrospectiva

.

.

Hem travessat el poble i ja, a l'altra banda, anem a cercar el camí des Pujolet, que ens portarà cap a l'Antígor

.

.

Aquest és el camí des Pujolet, on veim la carena boscosa de l'Antígor per la qual avançarem més tard

.

.

Retrospectiva cap el poble

.

.

Passam vora sa Sínia, un pou del temps dels àrabs

.

.

Sa Sínia

.

.

Just a l'entrada de la finca de Es Pujol, a mà esquerra comença el camí de s'Antígor que ara es converteix en un bell camí de terra que, en sentit ascendent, ens pujarà cap a la carena del turó homònim.

.

.

En assolir la banda superior de la carena, copsam vistes obertes i panoràmiques cap el noroest

.

.

També copsam vistes panoràmiques cap a l'est: sembla un pla ocupat completament per un antic bosc surcat per senders i esquitxat per poblats talaiòtics on els clans de humans vivien cruament lluitant i sobrevisquent a les adversitats.

.

.

El camí de terra acaba i dona pas a l'asfalt

.

.

Seguint el camí asfaltat no tenim gaire opcions d'equivocar-nos. Són clars els camins que porten a cases o parcel·les particulars.

.

.

El camí voreja finques realment impressionants

.

.

Ja al tram final del camí, passem davant l'entrada de les cases de s'Estepar, que dona nom a aquesta part final del camí...

.

.

..i ja, pocs metres abans d'arribar a la carretera, arribam al punt on hem deixat el cotxe fa poc més de dues horetes. Un recorregut de poc més de 8 kilòmetres que és plenament joiós.

Camins rurals: Muro

 Camí de s'Eremitori o camí vell de Muro (28 maig '22)

Esperonejat per descobrir nous paisatges, noves experiències sensorials i culturals, no està desencaminat dir que he deixat un poc de banda la muntanya de Tramuntana a favor dels paisatges rurals i foravilers dels pobles de l'interior de la nostra illa. El plaer que em provoca el descobriment de racons, camins, paisatges, construccions peculiars, etc. a l'entorn rural és similar a l'emoció que m'invaeix al trobar a la muntanya aquells racons amagats, senders i camins inversemblants quasi impossibles d'imaginar salvant una altitud increïble en poc temps i espai.

Així que, proveïnt-me d'informació de diferents fonts així com aprofitant la meva capacitat d'improvissar i explorar espais desconeguts, m'he llançat a recórrer camins a la recerca de la nostra rel moltes vegades oblidada enmig dels camps, allà on l'antigor roman per ser descobert per diferents sensibilitats.

Amb la companyia inestimable de la meva cussa India, estic recorreguent aquells camins de l'interior mallorquí que em fa retrobar amb les nostres essències més especials, la llecor que ens defineix.

En aquest recorregut la perla és el camí de s'Eremitori i/o camí vell de Muro. Llàstima que altres camins de la contrada hagin sucumbit a la capa negra de l'asfalt.

.

Malgrat figurar al mapa la indicació de fer el recorregut circular en sentit levogir, al final, la curiositat em va fer canviar d'opinió invertint el sentit de marxa.

Per comoditat, vaig cercant camins de carro, antics camins vells on se respira l'aire que els nostres avantpassats ja respiraven i sentien allò que ara sentim noltros, allà on l'asfalt encara no ha fet oblidar aquelles passes i roman reposada la pedra quasi-infinita, la terra i el pols. És allà on puc deixar a la India córrer, explaiar-se i olorar, gaudint lliure també del recorregut. Per sobre l'asfalt he d'anar alerta i amb na India fermada, tot dependint de la bona visibilitat, per evitar accidents.

.

He arribat a Muro per la carretera Ma3500 i, just davant la Creu de l'estació, puc aparcar. Aquí començarà el recorregut a peu. Agafem el camí vell de Muro-Llubí.

.

.

Just sortint del nucli urbà ja podem assaborir les flaires de pagesia. És primavera però el temps canta amb veu d'estiu. El sol cau immisericordi a n'aquestes hores de s'horabaixa i ens fa suar més del que voldriem. Na India sufreix també la calor anant endarrerida i amb la llengua penjant mirant-me amb uns ulls que semblen qüestionar-me perquè sortim amb aquesta calor.

Rerafons, la sil·lueta magestuosa de les nostres muntanyes, punt referencial inmillorable.

Ignoram un carrer a la esquerra i un altre a la dreta fins arribar a la següent bifurcació...

.

.

...que tombam cap a l'esquerra i s'agraeix que una filera de xiprers ens facin ombra. Ara som al camí de son Blai. Hem de seguir aquest camí asfaltat en línia recta fins el final d'aquesta recta on tombarem cap a l'esquerra i, poc desprès, agafar la primera a la dreta.

.

.

Al camí de son Blai topam aquesta moderna construcció per canalitzar el torrent, amb un pontet de pedra més enllà

.

.

A l'alçada de les cases de son Blai copsam la vila de Muro a la distància

.

.

Assolint el camí de la Garriga Llarga, na India va cercant les ombres per evitar la chafugor del dia.

Mentre a l'esquerra el camí està flanquejat per hortes i camps de conreu, a la dreta s'exten una garriga important.

.

.

El camí de la Garriga Llarga acaba a la carretera que porta de Muro cap a Maria de la Salut. En arribar a n'aquesta carretera, tombam cap a la dreta. En poc temps passarem un pont sobre el torrent que ja hem vist abans...

.

.

...per tornar girar a la dreta pocs metres més enllà. Ara som al camí de s'Atalaia i tornam mirar cap a ponent.

.

.

Avançam pel camí guadint de la garriga a un costat i camps de conreu a s'altre

.

.

Deixam enrere la garriga i la vista panoràmica s'ens obre cap a Tramuntana

.

.

Passem vora aquest atractiu camí, però és propietat privada i no botarem per entrar!

.

.

Arribam al pont de s'Atalaia, com ens indicava un cartell més enrere. Aquí topam amb un redol ombrívol fantàstic, un alzinaret digne de estar-s'hi una estoneta a la fresca.

.

.

Tornam copsar Muro des de la distància

.

.

Passam vora una casa amb el nom del contigu llogaret, Binifalet, a pocs centenars de metres d'aquí.

.

.

A una cruïlla de camins, arribam al curiós llogaret de Binifalet.

.

.

Son Mulet és la casa més gran, la que sembla origen d'aquest llogaret.

.

.

Detall tecnològic en contrast amb lo d'un temps.

.

.

Endreçam cap a mistral i tornam gaudir de bones vistes. Haurem de resseguir-lo just fins la cruïlla on es troba la Creu de son Setrí...

.

.

...però abans deixarem a l'esquerra la coma de son Mulet.

.

.

El camí de s'Eremitori comença en aquest punt, on la Creu de son Setrí marca el territori.

.

.

A la fi les nostres petjades marquen camí de carro. Si posam sentit, podrem escoltar fins a les bísties arrossegant els carros, el grinyolar i el cruixir de tot el conjunt, el pagès apuntant una cançó, el seu ca lladrant les mosques a la coa de sa somera...

.

.

Deixam a l'esquerra el camí que ens condueix a les cases de s'Eremitori i continuam camí.

.

.

Abans d'arribar al punt de partida haurem de creuar el pont per sobre el torrent que ja haurem passat tres vegades avui en aquest recorregut.