Bec de Farrutx (dissabte, 2 de gener del nou any 2021)
.
Ha clarejat un dia fredós i molt tapat. Una cama-d'aranya cau cobrint l'entorn de casa. Una mirada cap a les muntanyes esvaïdes pels vels de precipitació ens mostren la gran quantitat de neu que ha caigut entre ahir i aquesta passada nit. La Tramuntana sembla un gran pastís amb capa ensucrada sota un tel negre de núvols molt carregats encara de neu, calabruix, aigua neu o pluja, i ens fa gola anar a tastar-la, però pensam en la massificació típica un dia tal com aquest, i decidim girar coa cap a un altre lloc.
Des de casa copsam llum solar vers el Llevant, al contrari de la resta de direccions que romanen sota una amenaçant meteorologia adversa.
Anem cap a Llevant. Fa temps que no hi he anat ni m'he informat de l'estat dels diferents passos. Ja hi havia problemes de passa fa un temps, vol dir que segur que s'han incrementat. Sense anar més enllà, decidim arribar al nucli de Betlem i arrencar allà la caminata d'avui. Si el temps ens ho permet, intentarem arribar fins al Bec de Farrutx.
Hem tornat molt burguesos i donam importància al fet d'aixecar-nos sense presses, berenar i preparar-mos amb calma sosegada, sense obligacions de més, anant fent... Però aquesta filosofia ens passa factura cap al final del dia quan hem de córrer per acabar el recorregut amb les darreres llums solars.
.
.
Hem arribat a Betlem i aparcat a la carretera a l'entrada de betlem, on hi ha un petit aparcament just a l'entrada del GR222. Passa el camí per les cases de Betlem, polèmiques just ara quan de la conselleria de Medi Ambient han projectat un aparcament com si fos per un hipercentre comercial a n'aquestes cases. Passam a la vora i de seguit, per un antic establiment militar. Deixam el camí que continua cap uns camps de conreu al jaç del comellar, i prenem el GR cap a l'esquerra que es converteix en un bell camí de muntanya, empedrat i amb marge de sosteniment, a trams.
.
.
Vista retrospectiva de la pujada
Arribam a la "gruta" dedicada a la Verge Maria i la seva aparició a na Bernardetta, a Lourdes.
Al seu costat es troba la font de s'ermita o de na Bernardetta, on un goteix ininterromput omple i vesa la pila d'aigua.
.
.
Fem una visita a l'ermita bastida a començaments del segle XIX. Curiosament troban oberta la petita capella...
.
.
Interior de la capella
.
.
Retornem cap a la sortida (o entrada) de l'ermita per agafar un tirany que surt cap a l'est i ens conduirà al Bec de Farrutx. El tirany passa primer per un bell bosc tupit de càrritx, als vessants del comellar del torrent de la Jonquera.
Una mirada cap enrere ens mostra unes cases enrunades i uns marges a la falda de sa Coassa
.
.
El camí avança per un terreny pedregós i carritxer, travessant els comellars del torrent des Parral, primer, amb sa Talaieta a l'esquerra, en sentit de la marxa, i el clot del Ribell de na Coc després, amb el puig d'en Pelat a l'esquerra.
.
.
Seguirem pel coll d'en Pelat fins s'Esquena Llarga on començarem la pujada al Bec
.
.
Des d'un punt del recorregut copsam l'ermita
.
.
Des del coll d'en Pelat ja tenim a la vista el Bec de Farrutx
.
.
Punt geodèsic prop del Bec
.
.
El Bec amb el seu impressionant entorn i vistes espectaculars
.
.
Copsant la Colònia de sant Pere des del Bec. Al fons, la Tramuntana roman sota una gruixada i obscura capa de núvols carregats. Cortines de precipitació es veuen a una i altra banda de s'illa.
.
.
Una mirada cap al puig d'en Xoroi, veí del Bec
.
.
Un extrany Betlem al cim del Bec. L'estupidessa humana sempre vol deixar la seva petjada per allà on passa. No podem deixar la muntanya tal com és sense la nostra intervenció?
.
.
El ràpid retorn, ja ficats a contrarrelotge, intentant arribar abans que la llum solar s'esvaeixi.
Pensam en la tornada pel pas Candeler o d'en Gil, però no sé si tindrem problemes de passa per arribar fins la carretera, així que resseguim les passes que ens han portat fins aquí i de segur que no en tindrem de problemes.
.
.
Encara copsam belles imatges, malgrat la poca llum que ens resta. Moments màgics a la muntanya.
.
.
Amb l'ermita al davant, la llum del sol s'apaga ben aviat. Els darrers kilòmetres els farem a les fosques, com ens agrada a noltros, sense llum artificial, sempre que sigui prescindible.
Curiosament, ens topam amb un altre parella que, també sense llums, puja cap a l'ermita.
Una nit molt freda per fer una nocturna, pens.
En arribar al cotxe, ens adonem que la temperatura és de 3ºC. No és extrany, doncs, el mal a les orelles descobertes i als dits de les mans sense guants.
Un recorregut fantàstic!
