dissabte, 23 de març de 2019

Puig de n'Escuder

Volta al puig de n'Escuder i pujada al cim des del coll des Horts (23 març '19)


Avui era dia de llevar-se una espineta. El temps ha acompanyat: un dia assolellat, bona temperatura...
.
.

He arribat a les afores de Caimari, a un espai bastit per deixar una detzena de cotxes. Per sort, quan he arribat devers les 10 del matí, hi havia encara un espai. Sembla m'ho han reservat. He començat a caminar direcció Lluc, però als doscents metres més o manco, hem d'agafar el camí dels Horts, que ens porta cap a les cases homònimes. En agafar el camí, sortint de la carretera, podem copsar ben davant el nostre destí d'avui. Petit puxet però no ens ho posarà fàcil per pujar-hi.
Podria pujar pel pas des caçadors i fer la trepada de la cara sud. És el camí habitual. però he decidit fer la pujada diferent. 
.
.

Passam per s'escala disposada per accedir al pas des caçadors, però continuaré pel camí, fins arribar a les cases des Horts
.
.

El bell camí dels Horts passa per diverses balmes. A la foto, una d'elles, on les ovelles gaudeixen de la seva protecció
.
.

Bella factura en pedra de la canonada que canalitza l'aigua pel comellar des Horts
.
.

Arribo a les cases des Horts i he de prendre el senderó que continua per s'olivar en contínua pujada cap el coll que separa el comellar des Horts de sa Rota de n'Esteve
.
.

He superat el coll i vaig avançant cap n'Escuder. El terreny és ben rost i no hi ha alternativa per avançar, limitat per altes parets i timbes ferestes
.
.

Pujant primer per un alzinar i després accedint per una canal farcida de carritxera, he accedit a una espècie d'altiplà on hi ha restes d'un antic camí i d'una suposada murada islàmica.
La pujada continua i m'aboca a una destrepada delicada i un altre delicat pas per una placa de pedra amb poca sujecció. Tanta sort d'una minsa cornisa de fullaraca de pi on puc recolçar els peus sense deixar anar tot el meu pes al sobre.
.
.

Després d'haver superat la primera canal, continua una segona. Tal vegada no sigui tan delicada com la primera
.
.

Una vegada superada la segona canal i haguent fet una grimpada una mica exposada, tenc al davant el cim del puig.
.
.


Vistes des del cim cap al nord
.
.

Des del cim, la vista cap el sud queda bloquejada pels pins que hi ha al replà del cim
.
.

Vaig a cercar la vista cap el sud i, després de copsar la imatge, ja puc començar el descens per la mateixa banda què he pujat.
.
.

Una vegada superades les canals més delicades, puc copsar aquest pintoresc pas a la davallada. No hi ha opcions. Només hi ha un pas possible. Tot lo altre aboca a una timba feresta
.
.

Canal de davallada on el càrritx ajuda a no caure i davallar assegurant la passa
.
.

Al coll m'he topat amb n'Encarna Palazón en plena fase de recuperació.
Recupera't aviat, Encarna, sense presa i amb molts d'ànims!!!
Al coll havia accedit de pujada des dels Horts. Ara tombaré cap a la Rota de n'Esteve i d'aquesta manera donaré la volta sencera al puig.
.
.

El camí discorre per un olivar molt agradable
.
.

Amb el puig Nespler i el puig dels Albellons vaig descendint per les continues voltes que marca el camí.
.
.

Una mirada cap enrere em mostra el puig amb dues banyes
.
.

A n'aquesta banda de la muntanya ja puc sentir (i massa) el renou de les motos al pujar cap a Lluc.
.
.

He passat una barrera sense tancar amb clau...
.
.

...i en aquest punt el camí s'uneix al GR222 que uneix Caimari i Lluc
.
.

N'Escuder des del GR
.
.

Copsant Selva des del GR
.
.

Abans d'arribar al punt d'inici del meu ercorregut d'avui, puc copsar el puig des de la vessant on es troba el pas des Caçadors.
Ha sigut una matinal molt densa, d'unes tres horetes de duració i un recorregut del més interessant.
Hauré de repetir anant més relaxat.
.
.

dissabte, 9 de març de 2019

Penya Mascorda

Penya Mascorda (9 març '19)


Ja fa unes setmanes vaig fer unes exploracions per la zona amb l'intenció de cercar el lloc adequat per accedir a n'aquest cim que, malgrat els seus humils 448m d'alçada, goça d'un mirador privilegiat dominant tot el seu entorn amb unes esplèndides vistes. A més, malgrat l'alçada, és un cim que no es deixa conquerir facilment. La lluita per arribar-hi està assegurada.
Després d'anys contemplant aquest emblemàtic cim amb les seves parets del nord tan verticals i imponents des de les muntanyes del seu entorn, a la fi l'hem conquistat. La lluita contra la ruda i esponerosa vegetació m'ha deixat marques als braços, i no a les cames per anar previngut amb bons calçons. 
.
.


Aquest dissabte ha alborat un dia clar, nítid, assolellat, amb una temperatura que ja d'entrada, m'ha fet eliminar la camiseta de màniga llarga que portava, deixant-me posada només una camiseta tècnica de màniga curta. Som a l'hivern però sembla un dematí estiuenc.
Avui ens hem reunit l'incombustible Jens, na Carmen, na Cati, en Joan, n'Emiliano, un amic seu i un servidor que narra breument i descriu gràficament la sortida.
Després de retrobar-nos a l'Antony's, hem iniciat camí cap el punt de sortida, al camí de can Sion, a la carretera vella de Campanet-Pollença. Hem entrat al camí de can Sion i deixat els cotxes a l'esquerra, una esplanada just darrera una caseta d'un transformador elèctric, sembla. Aquí inciem les nostres passes. Ens dirigim cap al portell d'entrada, ara tancat amb pany i clau, de can Sion, uns dies custodiat per un vigilant, altres per un ca fermat just a l'entrada, però avui ambdós tenien, sembla, el dia lliure. A l'esquerra de la barrera d'entrada tancada hi ha una paret baixa que hem de botar per introduïr-mos al torrent. Serà el nostre punt d'entrada cap aquest territori.
.
.

El torrent no presenta cap inconvenient per avançar, apart de qualque branca que s'ens oposa. Avancem pel jaç tot empedrat.
.
.

Passem davall un primer pontet...
.
.

...i per un segon...
.
.

...i fins un tercer de les restes que un temps feia d'aqueducte
.
.

Una vegada passat aquest aqueducte, entram a l'alzinar de ple. Un camí ample ens dona la benvinguda i avançarem còmodes aquests trams inicials de bosc
.
.

El camí ens convida a resseguir-lo. No hi ha altres opcions més còmodes ni similars. És a dir, per caminar a peu pla, no tenim opcions. No deixarem el camí fins arribar al seu final, just damunt el terreny on es troba la cova de can Sion.
.
.

El camí puja al costat del torrent
.
.

La pista no té perdua. A trams puja ben rosta. A una corba de quasi 180º a la dreta, on un gran pi tapa el camí que hem de continuar resseguint, podem veure si ens fixam, com un sender amagat entre la vegetació continua recte i ens portaria, de resseguir-lo, cap el coll d'en Tiborà.
.
.

Les vistes sobre la vessant de la vall d'Aixartell s'ens van obrint
.
.

Arribam al punt on el camí acaba. Un pedregany s'estimba cap a la dreta. Si ens fixam veurem per on continua davallant un tirany que, en un minut, ens portarà a la porta de la cova
.
.

Arribam a la cova.
.
.




L'interior de la cova és molt gran.
.
.

Sortim de la cova i recuperam el punt on acaba el camí per on hem vingut. Des d'aquest punt agafem sense contemplacions cap al nord, nord-est. Comença la travessia i la diversió.
Anem en aquesta direcció pels punts menys dolents, més assequibles. Ens anem trobant una cadena de sitges que demostren que un temps tota aquesta ruda bardissa era alzinar. Entre les sitges qualque indici d'un antic camí de ferradura ara desaparegut per la vegetació.
.
.

Anem pujant per on veim factible. 
.
.

Un altre sitja i restes de camí de ferradura que desapareix entre la bardissa
.
.

Assolida la carena de la muntanya, ens topam clarianes que milloren la passa, encara que el pedrís posa a prova les soles de les nostres botes. Però no cantem victòria perquè ens ve el pitjor terreny...
.
.

Encara lluitam amb la vegetació per continuar avançant...
.
.

...i amb el terra. Hem d'anar alerta on posam els peus. Una caiguda aquí fa mal.
.
.

Arribam a una foresta amb un racó ombrívol ocupat per una sitja. Convida a descansar.
.
.

Seguim camí i el terra pedregós no dona treva.
.
.

La bardissa tampoc ens dóna treva
.
.

No hem arribat al Castellot i ens trobem amb un bosc que sembla una barrera que ens tanca la passa.
Anem avançant poc a poc, cercant el lloc assequible mentre les branques ens aranyen i pentinen...
.
.

Sortint d'un dels bosquets barrera, copsam per primer pic el nostre destí: el cim de la Penya Mascorda.
.
.

...i ens tornam ficar al bosquet barrera
.
.

Les branques ens obliguen a fer contorsions per anar avançant
.
.

Topam un esglaó al final d'aquest bosquet impenetrable. L'abordam per l'esquerra i hem de fer una grimpada un poquet exposada. La pedra es desfà facilment. Segurament hagués estat millor abordar aquest esglaó per la dreta. Segur. N'Emiliano perd la càmera de fotos en aquest punt. Ha de tornar davallar. En Jens posa corda per afavorir la tasca de pujada i davallada. La troba però amb la pantalla esquerdada. Resseguim.
.
.

Ara copsam Penya Mascorda i a la dreta el Castellot.
.
.

S'obren les vistes. Ja copsam la cresta per on hem de continuar avançant. Allà davant, el Castellot, el primer objectiu.
.
.


Avancem per la cresta. Malgrat la timba al costat esquerre, és més factible la passa fer-ho sortejant la ruda vegetació.
.
.

El terreny no ens dona treva. Quan no és el roquissar, és la bardissa, quan no ambdós plegats.
.
.

Retrospectiva. Un parell de companys avancen com poden per aquest terreny hostil.
.
.




El Castellot a tir de pedra. Na Carmen i en Joan alleugeren la passa per arribar-hi
.
.

Al cim del Castellot hi ha una construcció talaiòtica, una murada de defensa en part destruïda per colocar-hi el punt geodèsic.
.
.

Al Castellot feim una aturada per compondre'ns. Ja copsam perfectament el cim de la Penya Mascorda, 6 metros més elevat que el Castellot. segons el mapa Alpina.
.
.

La cresta que ens falta recórrer per arribar al cim dela Penya Mascorda
.
.

Retrospectiva: davallant per la cresta des del Castellot...
.
.

...i assolim el cim de la Penya Mascorda. Esteim contents d'haver passat amb éxit aquest dur terreny que ens ha posat a prova continuament.
.
.

Al cim de la Penya Mascorda, vista cap el sud
.
.

Cap el nord. La vista s'allarga vins Formentor...
.
.

El coll d'en Jeroni sombrejat per un núvol, és el nostre següent objectiu, al recorregut de davallada
.
.

Pollença, la vall de Colònya, Ternelles, Cornavaques...
La vista que tenim des d'aquest punt és fascinant
.
.

Dinant i relaxats al cim
.
.


El grup sencer, al cim de la Penya Mascorda
.
.

Iniciam la davallada cap el coll d'en Jeroni. 
.
.

A mida que anem davallant, la vegetació va ocupant el lloc primordial i minva la facilitat de passa.
Malgrat tot, anem trobant indicis de la antiga industria carbonera. Barraques, sitjes, restes de camí de ferradura...
.
.


Les restes d'un antic camí de ferradura abans d'arribar al jaç del torrent
.
.

Hem deixat el coll d'en Jeroni a l'esquerra i continuat pel jaç cap a la dreta, direcció sud, on ens hem topat, al jaç del torrent, amb un ample camí desfet per ses torrentades i vegetació, amb el seu marge de sosteniment al costat del torrent. Evidentment, el resseguim
.
.

Passam vora un forn de calç
.
.

Resseguim camí l costat del torrent, sortim de l'alzinar i el camí planer ens condueix cap al sud-est
.
.


El camí aboca a les terres conreades de vinya de (crec) ca n'Aixartell. Resseguim el camí per anar a cercar el torrent entre aquesta propietat i la de son Sureda, per poder sortir a la carretera sense entrebancs
.
.

Arribam a la carretera pel torrent i haurem de retrocedir uns dos kilòmetres fins l'entrada de can Sion, on hem deixat els cotxes. Unes cervecetes a l'Antony's, d'Inca, posaran el punt i final d'aquesta sortida que ens ha deixat molt bon gust. Un recorregut d'unes 5 horetes i uns 9 kilòmetres molt satisfactoris.
.
.
 Video relieve recorrido

Video de Emiliano Turrión.