Claper des Gegants i es caló des Contraban

Claper des Gegants i caló des Contraban (22 agost '17)

.

.

Com és habitual, a la sortida platgera i refrescant del dia li afegim un punt cultural interessant per conéixer més les nostres rels, el nostre patrimoni. Avui hem volgut conéixer el caló des Contraban del que he vist qualque foto que m'ha cridat l'atenció. Per afegitó, hem volgut conéixer també el poblat talaiòtic del Claper des Gegants

.

.

El Claper des Gegants o poblat de s'Heredat és un assentament de l’Edat del Ferro fins a època romana. El poblat talaiòtic de “S’Heretat” és un recinte emmurallat d’uns 4.800 m² que compta amb un talaiot central anomenat “Claper del Gegants”. Aquest talaiot té un corredor central que el travessa i habitacions adossades a l’exterior de forma radial. El poblat conserva altres edificis i cisternes molt interessants. Encara es poden veure construccions medievals. L’Arxiduc Lluís Salvador, E. Cartailhac o Mascaró Pasarius ho van incloure en els seus treballs (extret de www.arqueomallorca.com)

.

.

Llegenda sobre el Claper des gegants

.

.

El talaiot

.

.

Després de visitar el poblat talaiòtic des Claper des Gegants, ens dirigim al portell al final de la urbanització per on hem de passar per dirigir-mos cap al caló des Contraban a refrescar-mos amb una sota

.

.

El sender que condueix cap a Canyamel passa vora aquest forn de calç. A la esquerra del forn, just darrera n'Aina, parteix un tirany que davalla cap el caló

.

.

Un dels secrets del caló

.

.

En arribar, un altre parella està gaudint de la solitud al caló

.

.

Cova del Vell Marí

.

.

En haver dinat i gaudit d'unes sotes i fet una mica de snorkel, partim pel mateix camí que ens ha vist arribar, contents d'haver conegut un altre racó tranquil de la nostra geografia.

Caló des Màrmols pel cap de ses Salines

Caló des Màrmols pel cap de ses Salines (19 agost '17)

Què millor quan s'està sofrint la massificació turística a la nostra illa que cercar indrets pocs coneguts i concorreguts, cada vegada menys i, sobretot, de complicat accés pel motiu que sigui, en aquest cas, per la caminata de poc més d'una hora sota la incombustible solana d'aquests dies que s'ha d'aguantar estoicament per arribar-hi.
Avui ho hem fet.

Hem arribat amb el cotxe fins el far del cap de ses Salines on ja hem trobat un bon grapat de cotxes aparcats, per sort, els seus ocupants es dirigien a la més propera platja des Caragol o, poc més enllà, platja des Carbó. Hem passat per davant el far i, aferrats a la línia de costa per un tirany ben definit, hem avançat cap el norest on, en poc més de una hora, arribarem al caló des Màrmols.

.

.

Junt al far, la bella flor oberta d'una figuera de moro ens convida a fruir dels petits detalls de la natura.

.

.

El far del cap de ses Salines va ser inaugurat el 31 d'agost de 1863 i als anys 80 va ser el primer far de tota Espanya que s'il·luminava amb panels solars

.

.

Avancen sense complicacions aferrats a la costa. Un bon oratge marí ens suavitza la temperatura

.

.

Passam vora el pou salat

.

.

Tenim a la nostra esquerra el tancament de la extensa finca na Gosta

.

.

Portell al torrent des Barragot

.

.

S'olla des Bastons

.

.

Una desgrimpada per arribar al llit del torrent des Màrmols, on es troba el caló homònim

.

.

El caló des Màrmols bastant tranquil, tenint en compte que altres cales i platges estan saturades durant aquests dies

.

.

darrera desgrimpada

.

.

Caló des Màrmols. Aigua neta, una mica remoguda i restes de fems, llaunes, botelles plàstiques a la cala. La gent és massa desconsiderada. La societat pateix massa xusma. Esperem que la educació vagi in crescendo, i no a la inversa

.

.

Després d'haver fruit amb més o menys tranquilitat la estància al caló, escoltant la música reiterativa d'uns jovenets als que ningú els han convençut sobre la necessitat de l'educació i el respecte en l'àmbit de la convivència, ha sigut una bona jornada de bany marí i caminata suau, i ens ha donat color estiuenc a la pell!