dissabte, 18 de març de 2017

Pas de ses tres pedretes

Pas de ses tres pedretes o de son Gallard (18 març '17)
.
.

Aquest dissabte ens hem proposat un altre repte de nivell. Un d'aquells recorreguts que es troben en el diluït terreny entre el senderisme tècnic i l'escalada. Com sempre, el més complicat ha sigut, sense el suport del GPS, trobar el punt exacte des del que arranca el pas. Les fites i un tirany ben marcat al começament, ens ajudat molt. Però després de creuar la paret divisoria de la finca de son Gallard, no estava massa el camí, i ens adreçat direcció NE cap a les parets. Allà l'hem trobat l'inici del pas.
.
.

Hem arribat, no massa prest, a Ca Madò Pilla, on una colla de picapedrers fan feina a corre-cuita per tenir enllestit l'hotel a començament d'aquesta temporada. Hem deixat el cotxe aparcat i hem començat a caminar pel camí que, passant per davant el mirador des Tudons, ens adreça cap el coll de son Gallard.
.
.

Sempre és agradable recorrer aquests camins que s'endinsen per aquests alzinars ombrívols i tranquils
.
.

Passam pel coll de tords situat a la cruïlla de la cova del beat Ramon Llull
.
.

Seguint camí i ja en terres de son Gallard, ens topam amb el mirador homònim.
.
.

Portell pel que passa el camí ben marcat. Hem deixat a l'esquerra un ramal del camí que davalla cap a les cases de son Gallard
.
.

A una de les corbes del camí ens topam amb un ranxo de carboners. De rerafons tenim el cingle de son Gallard.
.
.

Resseguim camí fins trobar a l'esquerra un aljub. Un caminoi ben pintat ens conduirà en direcció al pas...
.
.


Des de l'aljub, resseguir el tirany no és complicat fins arribar a la paret margera de son Gallard.
Allà mil tiranys es divideixen, uns pugen, alrtres davallen... Un desbarat. Sembla que un ramat de cabres ens han fet la punyeta. Més adalt, vist que qualcú s'ha entretingut a picar les flexes que ens indiquen la direcció correcte, no seria d'extranyar que hagin fet també desaparéixer marques de sender cap l'inici del pas.
Una vegada superada la paret mitgera de son gallard, ens adreçam cap el NE fins topar-mos amb les parets dels penya-segats. Allà toparem amb l'inici del pas de ses tres pedretes...
.
.

Cornisa a la paret que marca l'inici del pas
.

Aquest tram, encara la seva verticalitat, no entranya cap problema tècnic per superar-ho
.
.

Retrospectiva.
.
.

No és necessari dir que s'han de posar tots els sentits ben atents i avançar amb seny
.
.


Mentre anem pujant, s'obren unes vistes fascinants. Durant la contemplació paisagística, jo no estic tranquil si no estic aferrat a una bona branca d'alzinar, per exemple.
.
.

La verticalitat, els passos aèris i les minses cornises penjades al buit són la constant durant practicament tot el recorregut
.
.

Entre cornisa i cornisa, ens relaxem pujant empinats alzinars
.
.



Arribam al punt delicat del pas. Teòricament una cinta ens ha de facilitar la passa.
A la primera part del tram, encara que sí hi ha cinta, no és necessària. La pressa és fàcil i la progressió no és complicada. Però uns metres més amunt, un altre cinta ens hauria d'ajudar a donar una passa molt aèria i arriscada, i m'hi trob sense cinta. He de pujar sense ajuda i la passa es converteix en un pas d'escalada amb un pati impressionant i sense assegurar.
Amb un devessal de adrenalina, vaig progressant ajudat per qualque esglaó picat a la pedra, però per a les mans no he trobat una pressa ferma que em doni confiança. Malgrat tot, arrib al punt on hi ha un anclatge i la cinta que qualcú s'ha deixat enganxada adalt, sense cap ofici ni benefici.
Assegur la pujada amb un altre corda (la cinta no es veu en molt bones condicions), però tanmateix n'Aina s'estima superar la paret sense ajuts. I així ho fa.
.

Aferrats a les parets, tenim unes excel·len tsvistes amb un pati que fa feretat!
.
.



Una vegada superat el tram del pas més complicat, no queda sino pujar per la banda més còmode, aferrats a les parets cap a la part superior on veim un penyal i una alzina entre les parets. Allà tenim la sortida del pas i sortirem directament al camí de s'Arxiduc
.
.


  
En el collet on s'alça la gran alzina trobem la cornisa de sortida indicada amb una flexa. Cap allà hi anem...
.
.

...per sortir aferrats al camí de s'Arxiduc...
.
.

  
Les vistes del pla del macís del Teix sempre són colpidores
.
.

És inversemblant i increïble veure per on hem pujat...
.
.

Una vegada arribats al camí de s'Arxiduc, vora el Caragolí, la nostra intenció és recorrer el dit camí en direcció al coll de son Gallard, per on davallarem cap el punt de partida. Ens hem torbat devers dues hores en arribar adalt des de que deixàrem el cotxe aparcat a ca Madò Pilla.
.
.

A la davallada passem per la cova de l'ermità Guillem
.
.

N'Aina als bancs del coll de son Gallard
.
.

Bell alzinar...
.
.



Des del mirador de son Gallard podem veure la diagonal per on discorre el nostre recorregut d'avui, el pas de ses tres pedretes.
Ara, arribar fins a ca Madò Pilla no ens queden més que un parell de passes, una darrere s'altre, i en poc temps haurem arribat. Un altre repte aconsseguit i que cel·lebrarem.
.
.

dissabte, 11 de març de 2017

Forat de can Bajoca

Forat de can Bajoca (11 març '17)


Aquest dissabte ens hem marcat un recorregut inhabitual per arribar al forat de can Bajoca. Si l'objectiu hagués estat únicament conéixer l'emblemàtic forat, ens haguéssim estalviat molta ruta fer-ho per altres llocs. Però he volgut implicar en el recorregut altres llocs interessants, com el pas d'en Cavaller o la coma de ses Bigues, el torrent des Corral fals i, de passada, el comellar del puig de la senyora Coloma. Hem fet un bullit que ens ha sortit brodat i molt saborós.

.
.

Així que, hem deixat el cotxe al reduït aparcament de son Ordines, on la gent que va al refugi de Tossals sol aparcar-hi. La carretereta asfaltada d'accés en molt mal estat i plena de clots ens ha torturat i batut una micona (a la suspensió del cotxe encara més) abans de començar a caminar.
.
.

Avui ens hem reunit na Kristin, Lavinia, Jens i jo. Agafem la pista cap el refugi de Tossals però...
.
.

...just en haver passat el dipòsit d'aigua (o bomba impulsora) que es troba a la esquerra de la pista, l'abandonem cap a la dreta, creuant el llit del torrent i passant a s'altra llera, on ens espera un terreny brut de mala passa, empinat i que anem superant pel coster dret, aferrats a les altes parets del puig de la senyora Coloma. Tanta sort que a n'aquestes hores tenim l'ombra a n'aquest indret, perquè el sol pega de valent, avui.
.
.

El comellar és una gran marjada revinguda a menys i plena de càrritx
.
.


Pujant pel comellar. Foto de na Kristin
.
.

Al coll del comellar tancat per les parets del puig de la senyora Coloma, per una banda, i per s'altre els estreps de la Pica des garrovers, arranca un antic camí empedrat que ens pujarà fins el més alt de la Pica des Garrovers, creuant-mos amb el desviament cap el refugi, però que rebutjam
.
.

El coll amb el puig de cim desfet de la Senyora Coloma al davant
.
.

Del coll arranca aquest bell camí que ens portarà cap a la Pica des garrovers
.
.



Pujant pel bell camí empedrat. Les vistes ja es van obrint espectacularment
.
.




Passarem per l'encreuament de la Pica des Garrovers. Passarem per davall de les Cuculles i pel camí dels Pinetons continuarem camí en direcció a Mancor, però ens desviarem del camí ben traçat fins ara per anar a cercar el pas d'en Cavaller per un terreny sense traça i sense indicacions.
.
.




Bella vista a la Pica des Garrovers
.
.

El camí cap els Pinetons, per la falda de ses Cuculles és agradable
.
.

Aquí es pot veure part del recorregut que hem fet fins ara. I encara ens queda molt més!
.
.

Arribam a la capçalera del pas d'en Cavaller.
.
.




En Jens i jo al pas.
Foto de na Kristin
.
.

El pas està tancat amb unes altes parets i dibuixat amb un antic camí empedrat molt degradat del que resten només un pocs trams
.
.


El pas
.
.

Retrospectiva del pas
.
.

Al jaç del torrent del Corral fals
.
.

Davallam pel millor lloc on fer passa fins assolir el jaç del torrent del Corral fals
.
.


Qualque pas a l'nterior del barranc necessita d'una bona grimpada (foto de na Kristin)
.
.

Tenim intenció de pujar per la coma de ses Bigues, pel que hem de remuntar uns centenars de metres el torrent del Corral fals
.
.



Un servidor progressant pel jaç del torrent del Corral fals. Foto de Jens
.
.


Arribam als peus de la coma de ses Bigues i la remuntam completament. A la seva capçalera ens toparem amb la canaleta del Massanella
.
.

Una vegada arribats al coll on ens topam amb la canaleta, tombem per un bosquet molt tancat i brut de brossa cap l'est i, ajudats per la bruixola, arribam al punt que cercam sobre la cresta de la serra Mitjana, el coll des Frare
.
.

Sobre la cresta de la serra Mitjana s'ens obren altres panoràmiques impressionants
.
.

Des del coll des Frare davallam fort uns centenars de metres cap el forat de can Bajoca, que encara no l'hem vist
.
.

En el rost comellar de davallada ens topam una flexa que ens indica que no anem en mala direcció
.
.

Rosta davallada cap el forat
.
.

Ses Bassetes, Massanella, n'Alí, puig de sa Fita i sa Carena, s'Esquerdar...
.
.

La davallada es fa llarga. Després ho hem de tornar pujar.
.
.

A la fi albiram el forat...
.
.




Els membres del grup d'avui van arribant
.
.




Foto de Jens
.
.


Foto de na Kristin

.
.





El satisfet i content grup d'avui al forat de can Bajoca. Objectiu aconseguit.
.
.

La pujada és dura. El cansanci acumulat a les cames es fa notar
.
.


Arribam a la capçalera de la coma de ses Bigues, per on ja hem passat.
Ara resseguirem la canaleta. El camí que ens queda és més fàcil i amb menys exigència física
.
.

Sobre la canaleta
.
.


Arribem al segon forat del dia: el de la canaleta de Massanella
.
.



Al forat de la canaleta m'ha copsat na Kristin
.
.

Passam sobre els pintorescs arcs de la canaleta...
.
.

...i arribem al jaç del torrent Fals on canviam de llera, ara per començar el descens cap el refugi, sense arribar a ell, doncs ho farem pel mateix lloc on hem pujat, el comellar del puig de la senyora Coloma
.
.

Els Arcs vists des de l'altra banda del barranc, sempre assombrosos.
.
.

A prop de les cases velles de Tossals
.
.


Un contrallum de na Kristin
.
.

Davallant cap el coll del comellar del puig de la senyora Coloma
.
.

En arribar als peus del comellar, el vespre i la foscor ha caigut sobre noltros. només la lluna plena ens il·lumina. Ens ha vingut ben just el temps de sol per fer el recorregut. D'aquí al cotxe seràn escasament 5 minuts caminant per l'ample pista del refugi de Tossals, cap a son Ordines.
Unes begudes ens refrescaran i serviran per cel·lebrar la consecució d'aquest gran recorregut
.