dissabte, 28 de maig de 2016

Na Penyal

Na Penyal i torre de sa Coma (28 maig '16)




Per aquest dia tenim organitzat un dinar a can Pistoleta, restaurant de cuina mallorquina a cala Millor, motiu pel qual hem volgut aprofitar la passa per aquesta contrada fent un recorregut matiner què, encara que curtet, és interessant. No ho coneixem, motiu més que suficient que ens convida a fer-ho. Ho he vist reflexat a uns fulletons de l'ajuntament de son Servera i, per ses fotos, m'ha semblat suficientment interessant: na Penyal. 
L'intenció inicial era pujar a na Penyal i, crestejant, arribar fins el puig de sa Font.
La manca de temps no ens ho ha permés. Així que passant per son Servera i agafant la carretera cap a Porto Cristo, just davant el complexe hoteler de Protur Monte Safari, arranca el camí de na Penyal, que hem agafat i, després de creuar la via verda i agafar a la dreta, allà on acaba el camí asfaltat, comença la nostra ruta s'avui. Deixem el cotxe aparcat a l'aparcament d'un club de tenis i allà mateix comença una pista de terra però que no resseguim, sino que agafem un tirany ben marcat que surt a l'esquerra del començament de dita pista.
Aquest senderó ens conduirà sense problemes ni dubtes al capdamunt de na Penyal.


Na Penyal es copsa des del començament. Aquesta pista de terra la deixam just quan comença a voltar cap a la dreta. A la seva esquerra surt el senderó que puja ràpid al cim.
.
.



Vista retrospectiva. Cada vegada albiram més obertes les vistes que anem gaudint, malgrat el cel tapat.
.
.

Sembla Frígola de sant Joan, Thymbra capitata (tomillo). Ens deleita amb el seu aroma i la seva presència en tot el recorregut.
.
.


Panoràmica de la vista cap a llevant des del cim de na Penyal. Ens hem torbat 20 minuts escasos per arribar des del punt on hem deixat el cotxe.
.
.


Panoràmica cap el nord-est
.
.

Panoràmica cap el sud-est
.
.

Estic convençut que aquest indret va servir un temps per vigilar i alertar sobre la proximitat de les naus invasores, ja fos en temps talaiòtic o durant les ràzzies sarraïnes, fa pocs sègles.
A l'imatge compareix la darrera adquisició de n'Aina, la formidable i fantàstica bota de las siete leguas, la FF-trek, de Bestard. He hagut de correr i posar el turbo a les meves cames per poder seguir-li el pas. És de justícia comentar que les seves sensacions amb aquestes botes han sigut de lo més positives.
.
.

Tot i la poca altària d'aquest Penyal, és possible dominar visualment tota la costa d'aquesta contrada. D'aquí la importància que devia tenir aquest promontori pels diversos assentaments talaiòtics de la zona.
.
.

Barraca que trobem aferrada al caminoi 
.
.

Aqui es pot apreciar clarament el caminoi que surt de la pista de terra.
Una vegada tornats al lloc de partida, no tenim temps sino de partir cap el restaurant on ens esperen uns plats de caragols, callos, calamars, paella, pinxos de carn, caminants, lluç arrebossat, tumbet, frit mallorquí...
Després de dinar, per davallar la sopor, fèrem una volteta per sa Coma. Anàrem a visitar la seva torre fortificada.
.
.

De camí a la torre
.
.

Savina (juniperus phoenicea)
.
.

N'Aina fotografiant un guacamayo
.
.

Sa torre fortificada de sa Coma
.
.












Estepa llimonenca o negra (cistus monspelliensis) - jaguarzo negro, en castellà.

.
.



I amb aquesta típica imatge dels cavalls de lloguer de sa Coma, acomiadam aquesta jornada tranquila i serena.


dissabte, 21 de maig de 2016

Punta de la Galera

Punta de la Galera pel pas des Pescadors (21 maig '16)


Fèia temps que volia fer aquest recorregut que ja havia vist retractat a les pàgines d'altres grups senderistes de s'illa. Malgrat haver vist imatges espectaculars de diversa procedència, fer el recorregut i viure el lloc en viu, no va ser inferior ni molt manco a les espectatives que m'havia format. El lloc és formidable, colosal, i passa a formar part d'aquells recorreguts que es mantenen a la memòria de forma meritoria. El conjunt del paisatge i el traçat de recorregut no deixen a ningú indiferent.
Així que començàrem el recorregut al carrer principal de la cala sant Vivenç que davalla cap a la primera cala, la de cala Barques. Uns 200m abans d'arribar a la rotonda, tenim el començament del recorregut indicat amb un panel informatiu. 
·
·

El camí que surt del carrer principal ens portarà a la entrada del camí dels soldats, construït pels presos republicans durant la Guerra Civil amb la finalitat de montar una bateria d'artilleria de costa a la Punta de ses Coves blanques. Mai es varen finalitzar i resten els túnels i els forats de dites bateries
.
.

Monument als republicans presos que fèren feina en aquest camí. Darrera, la barrera d'entrada. un portellet a la dreta roman obert per passar sense entrebancs.
.
.


En sortir del pinar, les vistes s'obren de manera extraordinària. Allà enfora, el cap de Catalunya i la Punta salada del Cavall Bernat
.
.

Aprop de 25 minuts després d'haver començat el recorregut, arribarem al final del camí...
.
.

...on es troben els túnels i els forats destinats a les bateries de costa
.
.


Una mirada vigila al final del túnel
.
.


Forat per situar la bateria fornida per la part inferior, on es troben els túnels
.
.

On acaba el camí dels soldats continua un sender que sense cap complicació ni dubtes, ens porta direcció ponent cap la vesant nord de la Mola, on es troba el pas des Pescadors, el nostre destí inmediat, punt d'accés terrestre a la Punta Galera
.
.

La quantitat de fites no deixa cap tipus de dubte
.
.

Ben al davant, al centre de l'imatge, tenim a la vista quasi continuament el penyal del mirador de sa Punta Galera. A la seva esquerra, la Mola.
.
.

Copsam la Punta Galera des del miradort homònim
.
.

Mirador i Punta, amb el castell del Rei al fons, al centre de l'imatge
.
.

El grup al mirador
.
.

Continua el camí que, sense problemes, ens acosta al nostre destí
.
.

El caminoi continua superant aquest penyal per damunt. Al seu darrere trobarem el pas
.
.

L'excesiu nombre de fites no dona opció a equivocarse. 
.
.

Atravessem la baixa i esbucada pared mitgera, i seguim la mateixa direcció que portavem. Les fites no ens indiquen altre cosa
.
.

Vista retrospectiva
.
.

Després de creuar la pareteta, arribarem a una zona planera on ja es divisa el punt per on davalla el pas dels Pescadors. Allà davant, visualment just davall de la cuculla del castell del Rei el trobarem. Tot fitat. En aquest recorregut perdre la direcció no és possible!!
.

Arribem a la capçalera del pas. La verticalitat abruma, però poc que es miri, es veu clarament la davallada. Al manco, el començament no és massa agresiu. 
.
.

El pas continua per una cornisa. Qualcú amb vertigen pot sufrir durant el pas però, en general, no té cap problema.
.
.

N'Aina al primer tram del pas
.
.

Verticalitat abrumadora
.
.

Hi ha bones presses
.
.

Cala Estremer i Punta de sa Galera copsats des del pas
.
.

Superant un altre tram
.
.

Bàrbara i Kristin a la sortida del pas
.
.


Na Carmen sortint del pas, amb la característica pedra
.
.

El camí que ve de Ternelles i acaba a la cala Castell. Punta Topina ben davant, tancant amb la Punta de sa Galera la cala 
.
.

Del pas que ja queda al fons de l'imatge, davallam rost pel llom cap a la capçalera de la Punta
.
.

La cresta de la Punta Galera, amb una perspectiva curiosa
.
.

Començam per la cresta però aviat ens desviem pel costat dret de la Punta. 
.
.



El traçat passa per aquesta bretxa
.
.

La bretxa que s'ha de superar i que ens porta directes a la cresta
.
.

Punt de la cresta per on davallam. Exposat però amb bones preses. A cada banda tenim un pati impressionant que no s'aprecia a la foto.
.
.



Encara queda recorregut i més temps del que podria semblar. Des d'adalt, al pas o al mirador, no ens imaginavem la dificultad d'avançar per aquest terreny. Semblava més fàcil.
.
.

Una desgrimpada important i exposada. Tan de bo que les preses no falten. Superada aquesta desgrimpada, hem arribat al coll anomenat Es Barrobí.
.
.

La gepa de la punta Galera, punta Topina a la dreta, i enmig, cala Castell, amb el castell del Rei ben al fons
.
.


Cala Castell
.
.

Punta Topina
.
.

La calor estreny i prenem qualque moment de relax
.
.

La formació rocosa de la Punta Galera és molt peculiar
.
.


Un caos de blocs pètris comforma gran part del recorregut, formant laberints de passadisos de continua grimpada i desgrimpada
.
.




Uns passen per adalt, altres per abaix
.
.

Es fa interminable el recorregut i decidim dinar a un racó ombrívol i orejat
.
.


Uns moments de relax  al recer d'aquesta balma
.
.

Poc més enllà, després de dinar, trobarem el final de la Punta Galera, N'Aina pujada a la Coeta
.
.

N'Aina a la Coeta de la Punta Galera
.
.


El grup sencer a la Coeta de la Punta Galera
.
.

La Coeta de la Punta Galera
.
.

La brisa marina ajuda a refrescar el temps que passem al sol
.
.

Panoràmica des de la Punta Galera cap a la terra. El cap de Catalunya a l'esquerra i Punta Topina a la dreta.
.
.

Els penya-segats de la costa nord
.
.

Una vegada admirats i colpits de les vistes i l'estància de relax a la Punta, refeim el camí pel inacabable laberint de blocs petris cap a la cala Castell. pensar en el bany que ens espera em revitalitza i encoratja, malgrat la xafugor que esclafa l'ànim
.
.

Més aviat, sembla, per venir que per anar, arribem al Barrobí, per on agafarem cap a la dreta per davallar a nivell de mar per arribar a la cala.
.
.

Avancem maravellats pel paisatge i les diferents composicions geològiques
.
.

Cala Castell
.
.

Després d'haver-nos remullat a la fresca cala i descanat a gust, decidim partir tranquils pel camí que devalla des de Ternelles
.
.

Ens costa deixar la tranquilitat i benestar de la cala
.
.

A la pista que puja neta i avancem a bon pas
.
.


   
Punta Galera des de la pista, ja anem deixant-la enrere
.
.

Després d'uns quants revolts, ens hem de sortir de la pista per anar a cercar el pas des Pescadors, per on hem davallat
.
.

Quant la pista fa una volta a la dreta de 180º, la deixem pel costat esquer, indicat amb unes fites i començam una forta pujada per la rosseguera. Si volem avançar pel sender fitat, no haurem de perdre de vista les fites que es troben en tot el recorregut. 
.
.

Albiram el començament del pas.
.
.

Superat el pas, decidim acursar recorregut agafant cap a llevant directament. Ens trobarem així mateix qualque fita, encara que siguin innecesàries per anar a cercar el camí dels Presos 
.que ja es divisa des d'adalt, passat un collet
.
.


Al centre de l'imatge, la corba que anem a cercar per agafar la pista dels soldats
.
.

Una vegada arribats al camí, no ens queda més de deu minuts per arribar al punt de partida
.
.

Els darrers raigs solars dauren els cingles inconfusibles del Cavall Bernat
.
.

En arribar a la cala de sant Vicenç ens espera el darrer refresc merescut de la jornada.