Penya de s'Anyell per la fesa de ca na Ferrera (21-12-2020)
Aquest dilluns, aprofitant el començament del meu període vacacional de Nadal, he volgut conéixer un indret del que he vist imatges que m'han impactat de companys senderistes. El lloc colpidor que m'ha cridat la atenció és la fesa de Ca na Ferrera. El company Joan Riera, al seu magnífic blog Aires de la Serra Mallorquina, ens proporciona informació sobre l'origen del nom de la fesa.
Calçat de botes, aferrat a la motxila i arribat a Orient, he deixat el vehícle a l'esplanada dels oms, just passat el bucòlic nucli d'Orient, accedint des d'Alaró.
La passejada ha començat per la carretera direcció cap a Bunyola, caminant uns dos-cents metres. Veurem a la dreta un pas sobre la reixeta esbucada que ens ficarà a un terreny conreat de cereals (diria jo).
.
.
.
Resseguim tot el camp aferrats a la dreta fins arribar al final, tombam a
esquerra sense deixar la reixa al costat i al cap d'uns cinquanta
metres veurem un portellet...
.
.
...que podem obrir i passar a una "canyada" on
es veu la passa continua de les ovelles. Seguirem per aquesta "canyada"...
.
.
... passarem un altre portell, ens ficarem dincs un jove alzinar...
.
.
...on veurem
un coll de tords, assolirem un camí que trobam transversal a la nostra
direcció i el resseguim cap a la dreta. Sortirem por un portell...
.
.
... i ens
ficarem de ple a un bell olivar no massa curat. Aquest
camí és el que resseguirem fins arribar a la bifurcació, després de vint
minuts de incansable pujada, ja ficats al bosc de son Palou, un alzinar
bell i esponerós.
.
.
Amb el puig de can Vidal, a la dreta, i els cingles del pas de na Maria a l'esquerra
.
.
Anem superant, sense deixar el bell camí, el coster per on s'exten s'olivar. Passam vora una caseta
.
.
Orient va quedant abaix, allunyat a la vista
.
.
Amb un potent zoom puc veure on he deixat el vehícle
.
.
Copsam l'entrada al barranc de Coanegra
.
.
...i amb un altre zoom de la càmera, puc copsar una de les parcel·les ocupades pel ramat oví, al centre de la vall d'Orient
.
. 
Ens anem aproximant a l'alzinar que ocupa la franja inferior dels cingles
.
.
Restes d'un portell al camí
.
.
Trobam les primeres sitges...
.
.
...i un altre coll de tords
.
.
Poc més envant trobarem aquesta bifurcació (foto retrospectiva). Si resseguim el camí en sentit de la marxa, ens ficarem al bosc de son Palou i arribarem fins el coll des Jou. però noltros volem anar a cercar la fesa de Ca na Ferrera, per lo que hem d'agafar el camí que, en sentit ascendent, trobam a l'esquerra (la dreta de la foto).
.
.
El camí arriba fins aquesta paret margera, però després de que la superem, continua a l'altra banda
.
. 
Bell camí entre grans roques i un alzinar d'encanteri
.
.
Passam un primer ranxo de carboners, amb forn, barraca i aljub
.
.
El camí continua preciós salvant una gran pendent i deixant l'esponerós alzinar enrere
.
.
Ara, la roca pren més importància
.
.
El camí acaba en un ranxo de carboners.
.
.
Sa pedra foradada és una bona fita per saber on som. A la dreta s'aboca un estret comellar, més aviat una estreta ximeneia per on hem de pujar, adreçats a nord. Potser qualque fita ens confirmarà que anem ben orientats
.
.
A la fotografia no s'aprecia la rosta pujada. En molts de pics haurem d'emprar les mans per progressar
.
.
Quan el terreny comença a nivelar-se, a tornar més estable, unes parets comencen a alçar-se...
.
.
...i ens topam de morros amb la fesa de Ca na Ferrera
.
.
El paisatge que es configura és gairabé irreal, de conte de fades...
.
.
Sortint de la fesa...
.
.
...em reuneix amb els pobladors del bell indret. Unes fites indiquen la sortida cap l'oest. Les tenc que ignorar, doncs jo vull pujar cap el cim de la Penya de s'Anyell. Adreçat a nord, arribaré al collet just abans d'assolir el cim.
.
.
Cim d'Alfàbia
.
.
Vista cap el coll des Jou, des de la Penya de s'Anyell. La vista des d'aquest punt és colpidora, com sol ser habitual en tots els cims
.
.
Vista cap a Alfàbia
.
.
El cim de la penya de s'Anyell
.
.
El cim de la penya de s'Anyell
.
.
Vista des del cim del puig de can Palou
.
.
Una vegada gaudit i fruit del cim, de la tranquilitat i del paisatge al Penyal de s'Anyell, he de començar la davallada, i la faré pel bosc de son Palou. He d'arribar al coll des Jou i, d'allà, arrenca el sender que, adreçat al sud, me durà cap el punt de partida del recorregut d'avui.
.
.
Segurament l'esbucada construcció al coll era un refugi en un temps passat
.
.
Abans de començar la davallada, he pogut fruir a l'ombra del voltor
.
.
Una paret tanca el coll deixant un portellet per poder accedir-hi. Aquí comença un comellar empinat farcit d'alzinar
.
.
Més que portellet sembla un esbucament de la paret
.
.
Bell alzinar travessat pel sender que ens condueix al seu travers
.
.
A qualque punt del recorregut podem fruir de panoràmiques espectaculars
.
.
Fantàstic sender delimitat pel roquissar
.
.
Cruïlla amb indicació cap el coll des Jou
.
.
Arribam a un ranxo de carboners. El camí torna ample
.
.
Aljub i abeurador
.
.
En aquest punt tancam el cercle. Fa unes hores hem passat per aquest mateix punt direcció sa fesa. Ara continuaré davallant el preciós camí que ja he pujat, ara de tornada al punt de partida i acabar aquest recorregut formidable.
.
.
.
Un dels revolts empinats que fa el camí per superar la rosta pendent. Aviat sortiré de la zona d'alzinar, entraré a s'olivar i, finalment, assoliré la carretera per arribar al punt on tenc aparcat el vehícle.
4 horetes de recorregut fantàstic. Tot un éxit.
4 horetes de recorregut fantàstic. Tot un éxit.
