Comuna de Bunyola pel pas de son Creus (18 juny '16)
En vista a elaborar un recorregut per sa Comuna de Bunyola a començament de temporada, al finalitzar s'estiu, he volgut conéixer la pujada a la Comuna pel pas de son Creus a la vegada que localitzar l'accés des de la pista principal de la Comuna cap el pas des Fraguel.
.
.
Així que, aquest dissabte dia de pluja, m'he posat en marxa cap el punt de sortida, a la carretera de Bunyola - Orient, just on la carretera fa un doble revolt de 180º, davant les cases de son Creus. Just fet el primer revolt cap a la dreta, a mà dreta arranca un caminoi que entra una cinquantena de mètres, un lloc perfecte on podem aparcar. Després sortim caminant a la carretera direcció Orient, la qual hem de resseguir uns cent mètres i agafar a la dreta un senderó que ens portarà per dins uns terrenys bruts, pujant marjades desfetes. He començat a caminar i, a la vegada, comença a plovisquejar.
.
.
Un rótul ens avisa de que no podem caminar per allà sense permís. Per tant, convé demanar-ho per no tenir problemes.
.
.
Vaig pujant marjades per un senderó ben marcat a estones i altres estones desapareix, però m'ajuden la progressió qualques fites i qualque flexeta vermella que em corrobora el bon cami que duc.
.
.
Entre els arbres podem distinguir el penyal anomenat per l'Alpina com de son Creus.
.
.
El senderó ens porta fins aquest portell, el qual hem de passar, però sense badar gaire, no hem de fer més que 10 passes quan hem d'abandonar per l'esquerra la còmoda i ample pista que hem assolit per introduïr-mos al rost alzinar, cada vegada més rost, fins arribar al peu del pas de son Creus.
.
.
La pared que arranca a l'esquerra del portell la hem de portar primer a l'esquerra i després a la dreta durant ua bona estona de pujada...
.
.
...fins arribar a un ranxo on definitivament la deixam i derivam cap a l'esquerra, guiats per fites. Convé anar amb cura de no perdre-les
.
.
Arribant als peus del pas de son Creus
.
.
Cal avançar amb cura i amb els sis sentits alerta. El pas no és complicat però qualsevol errada pot derivar en conseqüències greus. Primer superam una cornisa.
.
.
Una vegada superada la cornisa ens toca recorrer un rost terreny fins a la pared que sostenia un temps el pas de son Creus. Ara hi queden les restes. Convé no davallar la guàrdia superant aquest segon tram del pas. Les pedres a les que podem agafar-nos no són fermes i poden caure amb facilitat.
.
.
El pas de son Creus des de la part superior, una vegada superat.
.
.
Vista cap a Bunyola des dels cingles
.
.
Des del pas de son Creus agafarem cap a la dreta (cap el sur) per trobar-mos amb el camí que puja cap el Penyal d'Honor des de la pista principal de la Comuna. Trobat aquest, el resseguim en direcció sud.
.
.
Encreuament de camins. A la dreta el camí ens porta cap a Bunyola per la pista principal, sobre el coster oest de sa Coma gran. El següent cami ens porta a cas Garriguer. S'altre de l'esquerra puja cap els Penyals d'Honor. A la esquerra de la imatge i passant per davant la indicacio, tenim el camí des Grau que davalla a Bunyola. Des d'aquí vull anar a cercar l'accés superior del pas des Fraguel.
.
.
Des de l'encreuament de camins, he agafat la pista principal de sa Comuna que davalla tranquila cap a Bunyola, però just abans de que la pista de terra es converteixi en pista asfaltada, he deixat el camí per l'esquerra, a una esplanada, i resseguint el caminoi entre l'alzinar, hem d'anar a n'aquesta sitja, situada a l'esquerra. Si seguíssim el caminoi sense abandonar-lo per anar a la sitja, ens portaria al cim del puig des Vent.
.
.
Una vegada superada la sitja i resseguint el tirany fitat, arribam a una bifurcació del sender: si agafem a l'esquerra acabarem davallant pel pas d'en Content. Si agafem cap a la dreta, ens topam amb la via ben vertical i ferrada del pas des Fraguel.
Localitzat el punt, ja puc tornar enrere a bona passa abans de quedar més xop del que ja hi estic.
Poc abans d'arribar a la capçalera del pas de son Creus, al punt més alt del meu recorregut, s'intensifica la pluja i comença a tronar. Hauré de davallar el pas ben banyat i assegurant la passa per no relliscar. Cal anar amb molt seny. Tanta sort si un llamp no em fa de dos bocins.
.
.
Ja abaix he copsat les cases de son Creus amb els cingles de la serreta d'Alfàbia ben al seu damunt.
.
.
