dissabte, 25 de novembre de 2017

Puig de can Llenderina

Puig de can Llenderina (25 nov '17)


Una sortida matinal amb bones vistes sobre la vall d'Orient. El dia tapat i amenaçant pluja no ha permés obtenir fotografies lluminoses ni contemplar, una vegada al cim, grans distàncies amb bona visibilitat cap a l'interior de s'illa.
3 horetes de recorregut per un terreny còmode i ben marcat, excepte el tram de pujada cap el cim des del camí que, passant pel pas de s'Escaleta, porta cap a Alaró.
.
.

He arribat des de la banda d'Alaró, al punt de partida situat un centenar de metres passada l'entrada al hotel l'Hermitage. Allà ens topem a mà esquerra mirant cap a Orient amb l'inici del camí que porta cap a Alaró. El inici del GR221 que puja cap el castell d'Alaró està situat un centenar de metres abans d'arribar a l'Hermitage, punt pel que tornaré després d'haver pujat al cim, cap el punt de partida
.
.

Des del començament se configura un bell camí paral·lel a un torrentó canalitzat. Aquest camí ens portaria fins Alaró passant pel pas de s'Escaleta si no el tinguessim que abandonar per l'esquerra cercant la pujada al puig de can Llenderina, el nostre objectiu d'avui
.
.

Portell i camí empedrat. Bells elements que gaudim en els nostres recorreguts per la muntanya
.
.

El camí passa vora sa Fonteta...
.
.

...i continua esglaonat pujant cercant el coll entre el puig de can Llenderina i s'Atalaia de cals Reis
.
.

Al coll. Orografia peculiar i típica dels nostres alzinars rocosos. Hem deixat dos desviaments a la dreta que, d'agafar-los, ens pujaria cap a s'Atalaia de cals Reis
.
.

En començar a davallar una vegada passat el coll, hem de desviar-mos cap a l'esquerra just on es troba la estaca indicadora del camí. El sender es perd en facilitat. Haurem d'estar atents i filar prim atalaiant ses fites que puguem trobar. Si no, en agafar direcció est-nordest arribarem al mateix lloc. El sender és brut i mal de seguir en segons quin tram
.
.

Passem vora aquesta sitja
.
.

L'alzinar brut de càrritx i llentiscle ens donarà pas al roquissar amb pinar
.
.


Superat el roquissar, arribam a l'altiplà del puig. A l'esquerra en sentit de la marxa tenim un penya-segat amb bones vistes sobre la vall d'Orient
.
.

A un dels punts del penya-segat, un mirador natural, ens topem amb aquesta creu que guaita sobre l'Hermitage. Curiosament el logotipus de l'Hermitage conté la mateixa creu. Veure a la imatge següent:
.
.


Vistes cap a Orient. El fort vent ens expulsa del mirador
.
.

Una desgraciada mort accidental la d'aquesta cabra que quedà enganxada d'una pota a la forca del tronc
.
.

Malgrat el mal dia, la vista sobre la Serra i la vall d'Orient és formidable
.
.

Auto-dispar, per quê quedi constància del meu pas pel cim ;)
.
.

panoràmica cap al Castell d'Alaró
.


Prenc la ruta de descens per la vessant contraria a la que he pujat, direcció al Pla des Pouet des castell
.
.

El camí és més clar i còmode que el de pujada
.
.

El senderó passa vora la timba dels penya-segats. Cal no despistar-se
.
.


Racó formidable per fer bivac
.
.

El senderó discorre per un bell entorn
.
.


Al Pla des Pouet ja ens topem amb la civilització. En aquest punt assolim el GR221 per davallar cap el punt de partida, vora l'Hermitage
.
.


El bon estat del camí del GR indica que no fa molt l'han re-construit
.
.

Ziga-zagues del camí de nova factura
.
.

Alzinar net, passa agradable
.
.

En sortir de l'alzinar, el camí discorre davallant per un olivar ben curat...
.
.


...fins arribar a la carretera. Hauré de resseguir per ella en direcció a Orient per topar-me amb el cotxe aparcat uns quatrecents o cinqcents metres més enllà.
Una sortida curteta però molt agradable, just per estirar les cames un dematí agradós.



dissabte, 4 de novembre de 2017

Puig de sant Miquel

Puig de sant Miquel, cim i volta al puig (4 nov '17)


De vegades, el cos ens demana un recorregut de caire tranquil. Més quan es tracta de provar un nou artilugi, en aquest cas, els bastons de senderisme que, engatusat pels bons comentaris i opinions que tenen a favor de la cura dels genolls sobretot, he volgut tastar la seva eficiència. Per suposat, avesar-se a ells és primordial per no dir que portar-los són més molèstia que res. He comprobat que, de pujada i per camí, són útils. Per fer pujades més brutes, caminar a peu pla o davallades, m'han estorbat. Però lo dit: falta avesar-se i comprobar-ho efectivament.
Així que avui he arribat a les rodalies d'Alaró, pujant cap a Orient per la carretera fins el punt on arrenca el GR 221 cap al refugi de Tossals. Allà he deixat el cotxe, junt a una filera enorme de cotxes ja aparcats. M'he temut lo ptjor. Anar a passetjar pel Born entre una multitud. Però no. Cap a Solleric no havia gent. Tota aquesta gent devia estar pujant cap el Castell d'Alaró.
.
.

Punt de la carretera Alaró-Orient on comença el GR 221 cap al refugi de Tossals. Al davant tenim les dues icòniques muntanyes del Raiguer mallorquí: el Castell d'Alaró, a l'esquerra, i el puig de s'Alcadena, a la dreta. El cotxe l'he aparcat just a l'esquerra de la imatge. Agafem el GR 221, el camí que surt a la imatge per la dreta cap a les cases de Solleric 
.
.

La indicació ho deixa ben clar
.
.

Pel camí copsam la mole del Castell. Formidables parets i un cim inexpugnable per aquesta vessant
.
.

A l'esquerra, vora la torre que forma part de la murada del Castell, copsam el forat de la cova de sant Antoni o Presó dels moros, que guaita cap el buit
.
 .

La pista acaba amb el seu ferm asfaltat i passa a ser un camí de terra
.
.

Copsam la mole de s'Alcadena, també fabulosa com la del Castell
.
.

El camí planer i molt agradable ens condueix per la dreta del torrent Solleric i a l'esquerra de les parets de s'Alcadena
.
.

Punt on el camí travessa el torrent. En cas d'estar inundat per les plujes, les pedres botadores ens permetrien passar sense mullar-mos les sabates
.
.


El camí continua un tram de molt bona factura, a l'estil dels camins romans amb la seva ànima fent de columna vertebral de l'empedrat
.
.

Petjades de l'erosió i desgast produïda per les rodes metàliques dels carros sobre les pedres del camí
.
.

Arribam a les cases de sa Font Figuera. Per aquí sortirem en haver donat la volta al puig.
A la seva esquena, les parets imponents de s'Alcadena
.
.

Poc més envant copsam al camí les cases de Solleric.
Jo pensava que havien desviat el GR per tal de no passar per davant les cases i evitar molestar als seus habitants, però sembla que encara no s'ha produït el canvi.
.
.

Als peus de les formidables cases. Pensar en la història d'aquestes cases i les seves rodalies, els seus camins, la gran quantitat de gent que ha fet feina a la finca durant molts segles, em fa emocionar, em corprèn.
.
.

Sembla un llogaret de lo gran que és aquesta possessió. En época islàmica rebia el nom de Xular.
Cal comentar que l'edifici que la propietat anomena com el Refugi de Solleric, es lloga per 89€ al dia.
.
.

Passam de llarg les cases resseguint el camí, el GR, fins a n'aquest punt on el deixam per la dreta.
Agafem una nova pista que ens portarà cap el coll que forma el puig de sant Miquel amb el puig de sa Corona
.
.

Les cases, envoltades d'olivar, van quedant enrera
.
.

Ovelles marcades amb sa "S" de Solleric
.
.

Al coll, copsam així el puig de sant Miquel i el sementer que s'extén als seus peus
.
.

Davallant cap a l'altra banda del coll copsam la vall anomenada Clot d'Almadrà. S'olivar encara s'extén per unes terres ben cuidades
.
.

Copsam les estribacions del Tossals, ses Cuculles i els Pinetons, Massanella més enllà...
.
.

Una colla de gent, els collidors, fa feina als olivars. Feina que antigament feien ses dones, ses collidores, ara no hi ha miraments de gènere
.
.

Passam vora la font de s'Oli clar
.
.

Apart del Tossals, copsam les cases de son Ordines, al clot d'Almadrà
.

Clot d'Almadrà i puig de sa Creu a la dreta
.
.

Arribam a les esbucades cases de s'Oli clar, un indret carregat de romanticisme i malenconia
.
.

Ses cases de s'Oli clar
.
.

Un camí encisador sense entrebancs
.
.

Queda enrere s'olivar per entrar a s'alzinar
.
.

El puig de sant Miquel, que aviat pujarem
.
.

Un alzinar carregat d'història i històries
.
.

Forn de calç, un de tants amb els que ens topem
.
.

El bell camí en arribar al coll es bifurca. Si continuam rectes davallarem cap a ses cases de la FOnt figuera. Per pujar al cim hem d'agafar cap a la dreta i estar atents als cent metres aproximadament, perquè al punt de la imatge, aquí on són les dues carritxères enmig del camí ens hem de desviar a l'esquerra fent un gir de 90ª. Una mica més amunt es torna dibuixar de nou el camí que ens portarà més amunt, fins un coll de tords. Després resseguirem el tirany que, a més, començarem a trobat fitat.
.
.

Deixam l'alzinar enrere i ara avançam per un senderó que travessa aquest terreny brut de pedres i vegetació. En aquest punt ens trobarem fites que ens indiquen la millor passa, per allà on discorre un tirany que ens portarà fins al cim sense problemes
.

I arribam al cim. Les vistes són formidables. Vall i muntanya!. No m'esperava fruir de les vistes i d'aquest modest cim com ho he fet. Els 661m d'alçada del puig li dona certa personalitat de mirador entre les muntanyes més altes. Des d'aquí copsam a més de les cases de Solleric i el seu entorn, les cases de Comasema, el refugi de Tossals i tots els cims alts que ens envolten de la Serra.
.
.

El cim és una cresta curta amb una petita zona plana on poder gaudir de l'entorn
.
.

Un servidor al cim
.
.

Les cases de Solleric copsades amb un zoom des del cim 
.
.


Vista cap a la Serra. Podriem estar-hi hores contemplant els diferents indrets que copsam des d'aquí
.
.

Vista cap a s'Alcadena i Castell d'Alaró
.
.

Una paret margera arriba des del coll fins el cim. 
.
.

Copsam el coll per on hem passat
.
.

Part de la cresta del puig de sant Miquel i els dos blocs petris entre els que volaven ses bruixes, segons diu una llegenda
.
.

En haver fruït de l'estància al cim i contemplat, respirat i dinat, refem les passes cap el coll
.
.

El coll amb s'Alcadena ben davant
 .

Ens fusionam amb s'alzinar de bellnou
.
.


Racons màgics
.
.

Una font de la que desconec el nom. A l'Alpina no hi figura el nom, però sí la localització. 
.
.

Conté aigua i el seu interior té una bella factura de pedra
.
.

Una figuera a l'esquerra i a la dreta la font. Bé podria anomenar-se sa Font figuera, però no, la font amb aquest nom està més abaix, més aprop de ses cases homònimes
.
.

Formidable paisatge
.
.

Sota les parets de s'Alcadena ens topem amb un àrea plè de grans blocs de pedra que conformen un lloc molt pintoresc. Sot un bloc petri d'aquests es troba un refugi vora un forn de calç
.


Continua el camí vorejat de sitges quan no de forns de calç. L'activitat laboral, un temps, devia ser trepidant en aquesta zona, com en altres alzinars de la Serra...
.
.

...i arribam a les cases de sa Font Figuera, per la part de darrera, per on davalla el camí
.
.


Arribats a les cases, assolim el GR 221 per on hem passat fa un parell d'hores. No tenim més que agafar camí de tornada cap al punt de partida i haurem acabat el recorregut d'avui
.
.

En qüestió de mitja horeta haurem arribat al punt de partida on he deixat el cotxe aparcat.
Un recorregut fantàstic d'unes 4 horetes per uns alzinars màgics atravessats per un bell camí que fa goig viure-ho, deliciós.