dissabte, 13 de febrer de 2016

Mola de Tuent

Mola de Tuent o de can Palou (13 febrer '16)




Comencem el recorregut de la Mola de Tuent a l'aparcament del port de la Calobra.
D'allà ens dirigim cap el mirador del Port, una terrassa amb bones vistes del port on una senyal ens prohibeix continuar el pas...



...però no farem cas d'aquest avís, si la nostra intenció és assolir el primer pas vertical d'avui: el d'en Maiol



Els primers trams del recorregut són una mica complicats...



...però d'una gran bellessa




i que poc a poc anem superant sense problemes.



En aquest punt deixem la línia de costa i ens endinsam a la recerca de les parets dels penya-segats...





...on trobarem l'únic punt feble per on poder pujar cap a la Mola


A mida que avancem, les vistes s'obren magnífiques


El terreny, en tot el recorregut, se'ns mostra hostil, salvatge i intransitable. Només la voluntad férrea dels senderistes i la potència de les seves cames són més fortes



Al centre de l'imatge, el punt feble d'aquestes parets rocoses; el pas d'en Maiol



La torre des Bosc a l'esquerra, al pas d'en Maiol a la dreta



El port de la Calobra


S'escletxa a la paret que comforma el pas d'en Maiol



El grup s'aproxima al pas, fruint d'una panoràmica superba



Als peus del pas




La torre del Bosc o de la Calobra ben al davant nostre


Blocs de pedra gegantins ens barren la passa


La vida es fa camí d'una manera irracional


Superant el pas



Piscolabis a la capçalera superior del pas, amb unes vistes encisadores i al recer del vent



La passa per la Mola és qualsevol cosa menys còmoda i fàcil





La paret que divideix en tres la Mola. El cim de ses Estepes, a l'esquerra


La Mola al davant. La Torre encara no es veu, però hi és allà adalt, al cim de la dreta.


Anem avançant pel terreny menys complicat



El comellar de ses Ferles el deixem a l'esquerra de la foto. Les fites ens portaven cap allà. Noltros continuem sobre la paret cap al cim de la mola.


El llogaret de sa Calobra


El cim de ses Estepes, allà a l'esquerra


Sobre els cingles que guaiten al llogaret de la Calobra. Més tard passejarem per allà abaix, fruint de la tranquilitat i bellesa que despren el llogaret.


A la fi albiram la torre de la Mola de Tuent



Refugi, capella i torre




Cala Tuent allà abaix. Sa Costera, sa torre des Forat, Moncaire, na Seca...

La parelleta sollerica el dia abans de sant Valentí. Per molts d'anys!!


Pujant cap a la torre


Pujada a la torre



A la torre



Panoràmica cap al nord de la torre




Dinant al recer del vent



Curiosa escultura: "el nin i sa guarda"

Davallant de la torre cap el coll de sa Falconera


Les vistes, en tot moment, són sorprenents


El terreny continua de mala petja


Trobem l'inici del pas des Cocó. Aquest ullastre és definitiu (gràcies Toni Sureda)


Just a l'esquerra d'en Pasqual es troba el Cocó que dona nom al pas



Hi ha trams delicats al llarg del pas








La davallada del pas acaba assolint el camí encimentat del Racó de sa Coma. Davallem al racó, per conéixer-ho.


El camí acaba on comença aquest tirany empedrat, que després d'unes revoltes i uns esglaons, ens porta als peus de la caleta dita del Racó de sa Coma










Pujada pel camí des Racó de sa Coma cap a l'ermita de sant Llorenç


A l'esplanada de l'ermita



De l'ermita, davallam pel bell camí empedrat cap el llogaret de sa Calobra




Els Nyegos ens evoca temps de segrest quan els moros i les seves ràzzies asolaven la costa mallorquina, fa uns 500 anys.


I d'aquest llogaret al pàrking del port de la Calobra, on acabarem el recorregut, són dues passes i dos minuts de relotge pagès. Un recorregut que ha sigut tot un éxit!

2 comentaris:

  1. Hola Peptoni. Cercant informació sobre el pas des Cocó, he trobat la vostra ruta -a missa tocada i coca menjada-, això vol dir després de fer el pas, del qual copsares bones imatges. Veig que féreu la ruta més llarga, amb el pas d'en Maiol inclòs.
    Molt bona publicació, Peptoni.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Ja he vist aquests dies publicat al facebook que vos animareu a fer el pas. Un indret fabulós i unes vistes magnífiques!
    Moltes gràcies a tu, Joan, que sempre ens inspires a emprendre nous recorreguts amb nous passos!
    Molta muntanya amb salut!

    ResponElimina