dissabte, 22 d’octubre de 2016

Els 3 mils

Els 3 mils: sa Rateta pel pas des Picarols, na Franquessa i l'Ofre (22 octubre '16)


Amb un dia gris, molt tapat i amb previsió de tormenta elèctrica i pluja, cancel·lam la pujada al puig de ses Vinyes per la via directa i vertical que teniem prevista. Decidim fer un recorregut per la contrada una mica menys exposat i, per això, l'alternativa és pujar a sa Rateta pel pas des Picarols, una via de pujada poc habitual.
Així que arribam a l'aparcament de Cúber, on deixem els cotxes i començam el recorregut per la pista que condueix cap el coll de l'Ofre, però ens haurem de desviar tot just passat l'embalssament de Cúber, cap a l'esquerra, a un punt del camí indicat amb una fita i amb un tirany evident.
.
.




Hem deixat enrere la pista del pla de Cúber i ara avancem per un caminoi sense complicacions que ens portarà, a peus de les parets de les cingleres nord de sa Rateta, cap el pas des Picarols, per on pujarem al cim
.
.

El terreny està completament banyat i les vistes queden mutilades per la boirada que avui ens acompanya
.
.

Superar el pas dels Picarols no suposa cap problema tècnic. Cal anar en compte a causa de lo relliscós del terreny, però poca cosa més. Sembla que hi ha dues alternatives per superar-ho, i una vegada superat, veig que hem agafat la més exposada, la pujada per l'esquerra.
.
.

Just superat el pas. En tot el recorregut ens acompanyen una bona quantitat inútil de fites.
.
.

Al cim de sa Rateta. La vista del paisatge la tenim restringida. Malgrat les dures previsions, no hem vist caure aigua ni cap llamp.
.
.


El grup sencer a sa Rateta
.
.

Al coll des Gats, entre sa Rateta i na Franquessa
.
.

Una molt agradable esplanada amb una catifa de molsa que permet descansar a gust. Una micona de soleiet un dia com avui seria perfecte i és molt dessitjable, però no...
.
.


Avancem prop de la timba
.
.



Arribam a na Franquessa. Una fita molt pintoresca ens crida l'atenció
.
.


En un primer moment teniem pensat escapar, en cas de pluja intensa o tormenta, pel coll des Cards cap a la vessant de Cúber, però vist que no ens molesten ni els llamps ni la pluja, decidim continuar cap a l'Ofre, i completarem així la clàssica dels 3 mils
.
.


Pujant cap a l'Ofre
.
.

Cim de l'Ofre. Continuam amb la panoràmica censurada pels núvols.
.
.

Davallam de l'Ofre cap el coll de sa Poma. El bosc torna màgic envoltat d'aquesta boirinya
.
.

All coll de l'Ofre. Ja no queda més que resseguir el camí, la pista de Cúber, per arribar al lloc de partida i on hem deixat els cotxes.
.
.





Ara que anem arribant al punt de partida, el cel comença a obrir-se. 
.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada