Es Penyal Gros i sa Plana Forana

Es Penyal Gros i sa Plana Forana de Lloseta (1 agost '18)

Què impertinent és la xafugor estiuenca que no ens permet esplaiar-mos a gust a la muntanya.

Amb ganes de caminar ple i sentir la frescor de s'alzinar i les flaires del pinar, ahir em vaig encaminar cap a Lloseta aprofitant la proximitat de la meva nova residència, per pujar al Penyal gros i conéixer tota aquella banda al ponent de la comuna de Biniamar. Des de fa temps, passant per l'autopista cap al nord, aquest humil turó amb Lloseta i Biniamar al seus peus ja em cridava. Ja vaig intentar pujar per la vessant de Lloseta, però just a l'entrada i comprobant els plànols, uns trets d'escopeta em feren desistir d'entrar-hi.

Ahir ho vaig tornar intentar començant des de la comuna de Biniamar. Em sortí un recorregut rodó i curtet, de dues horetes i mitja, això sí, amb molta calor. Estava previst i va córrer s'aigua que portava a la motxila.

.

.

Vaig arribar amb el cotxe fins l'entrada de la comuna. Per arribar-hi, arribant a Biniamar des de Lloseta, hem de creuar el poble fins al carrer del Vent, on torçam a l'esquerra i continuar el camí fins un ample camí de terra que entra cap a l'esquerra. Arribam a una esplanada ombrívola on podem deixar el cotxe a ombra. L'àrea d'esplai de la comuna està més endinsada, agafant el camí que surt cap a la dreta. En tancar el cercle del recorregut, hi aniré a pegar una ullada. De moment agafaré el camí cap a l'esquerra i en direcció ascendent. Aviat trobarem una barrera que impideix la entrada als vehícles.

.

. 

Passam pel costat dret sense problemes

.

. 

Topam amb una canaleta que més tard veurem que recorre la llera del torrent del Massanella, per tota la comuna de Biniamar

.

.

La pista de terra ascendeix ràpid i ben empinada, a trams encimentada. Vaig aprofitant les ombres dels pins al costat del camí per recuperar l'alè i davallar temperatura, si cal.

.

.

A mida que anem pujant, començam a tenir vistes. En aquest cas, cap a la banda de Mancor, on a l'esquerra de la imatge copsam Biniarroi

.

.

Inca, la ciutat del Raiguer, castigada amb la solana que cau avui. 

.

. 

La pista passa aferrada a una sitja. Més adalt ens toparem amb les restes d'una barraca

.

.

A l'ombra dels pins es fa agradable el recorregut

.

.

La barraca. Quines històries ens podrien contar les seves pedres!

.

. 

En uns 45 minuts hem arribat al cim de la Plana Forana, bastida amb un depòsit d'aigua. La pista ens ha portat fins aquí sense cap entrebanc ni opcions.

.

.

Copsam el puig de sa Creu. Un dia d'aquests hi farem un voltí.

.

.

La pista continua cap el coll que conformen els cims de sa Plana Forana i el Penyal Gros.

Valga la redundància, al coll hi trobam un parell de colls de tord.

El camí continua, passat el coll, cap el cim del Penyal Gros. 

Realment podrien haver-ho anomenat d'una manera més adequada. De penyal no hi he trobat res. Més aviat és ben arrodonit, un turó. 

.

.

El cim del Penyal Gros, dividit en dos per una paret de partió que hem de botar pel punt més feble i continuar a l'altra banda. Una esplanada molt agradable i ombrívola, però amb unes vistes minvades per la vegetació.

.

.

Punt pel què he botat. No he sigut el primer i altres no han anat massa amb cura. No costa gaire, si hem de botar parets de pedra en sec, anar vigilants i no tirar les pedres que la componen. Forma part del respecte i xerra de la civilització que hi portam dedins. Per dissort, els senderistes sabem que altres grups humans amb els que compartim muntanya no són massa respectuosos amb el medi: cartutxos buits d'escopeta, restes plàstics i vidres als colls... Membres del sector cinegètic haurien de passar per una escola de re-educació. No sols ells. També trobam altres senderistes que haurien de compartir classe. Val, ja queda dit. Educació, per favor.

.

.

En aquesta banda de la paret de partió ja no trobam pista, sino un caminoi ben marcat. Aferrat a la paret ens topam amb dues opcions: cap a l'esquerra o cap a la dreta. Tots dos ens portaran al mateix lloc. El de la dreta ens porta per una balconada amb vistes despejades cap a la ferida de la montaña que suposa la cantera de son Negret a la falda de la Penya de can Jeroni.

.

.

La cantera de son Negret

.

.

Continua el caminoi cap a la vessant del puig anomenat El Socorrat. La vegetació minva, possible producte d'un vell incendi (per lo del nom, Es Socorrat)

.

. 

Copsam Inca i Lloseta

.

.

El caminoi passa vora aquestes restes d'un pou...

.

.

...sense aigua, d'uns tres metres de fondària

.

.

Es Clot d'en Botlet. Desconec l'ús d'aquesta bassa enrome d'aigua, entre Lloseta i Biniamar.

Realment hi ha tres clots més, més petits, un d'ells el Clot d'en Sorda i altre el Clot de son Català.

.

.

Arribant abaix el camí voreja un comellaret farcit de pinar i vegetació esponerosa. És en aquest comellaret on suposadament trobariem la cova prehistòrica anomenada des Moros. He sortit del sender per intentar trobar-la...

.

.

...i restes he trobat, però no sé si correspon al que diuen la cova del Moro

.

.

Aquesta llosa de pedra sembla caiguda i tapa la que podria ser la bocana de la cova (?)

.

.

Restes tupides de vegetació

.

.

Podrien ser les restes d'un antic assentament. He cercat informació però no he trobat res.

Ja ficats al comellar tupit d'antipàtica vegetació, no tornaré pujar a recercar el caminoi, sino que poc més avall em toparé amb el pàrking del poliesportiu de Lloseta. Així que amb cura de no fer-me decoracions i altres marques indesitjables a les cames gràcies a les branques i branquetes que em barren la passa, he davallat fins assolir l'asfalt de l'aparcament. Una vegada abaix, he continuat el mateix carrer en direcció nord-est. 

.

.

En aquest punt hauria d'haver sortit si no m'hagués ficat al comellar a cercar la cova del Moro

.

.

He resseguit el carrer direcció nord-est fins que acaba en aquesta barrera (vista retrospectiva) no candada. Continua un tirany ben marcat i ple de brutícia. Ens ha de portar fins a Biniamar per un bosquet entre pinar i alzinar, a estones molt agradable per l'ombra i empara que proporciona del sol.

.

.

Al camí ens topam amb aquesta altra barrera també sense candar, que hem d'atravessar. El camí de terra es converteix en pista asfaltada i ens portarà entre cases de nova construcció a l'entrada de Biniamar.

.

.

Arribada a Biniamar. Sortim a la carretera general.

.

.

Em crida l'atenció aquesta composició al frontó de l'entrada d'una casa, amb peces fòssils. Per anar cap el punt de partida, l'entrada a la comuna de Biniamar, hem d'atravessar el poble. Just a la sortida tenim a mà esquerra el carrer del Vent que hem d'agafar.

.

.

Al carrer del vent passam per davant les cases de son Odre. Resseguim camí...

.

.

Uns 400 o 500 metres després de son Odre tombam a l'esquerra, on trobarem la entrada a la comuna de Biniamar. Passaré per l'esplanada on tenc aparcat el cotxe i continuaré pel camí de la dreta, per arribar a l'àrea d'oci i esplai de la comuna

.

.

El camí passa per davant aquesta barraca, deixant-la a l'esquerra...

.

.

El camí creua el torrent de Massanella i continua per la banda de la dreta, deixant el torrent a mà esquerra

.

.

Passam vora un forn de calç semi-restaurat amb no massa art, i arribam a l'àrea d'esplai...

.

.

...on hi ha disposades un grapat de taules i bancs per s'esbarjo dels vilatans

.

.

En aquest punt el camí arriba al final de la comuna i segueix fins unir-se al camí de Biniatzent, cap a Mancor de la Vall

.

.

Visitada la comuna de Biniamar, torn cap enrere per la banda dreta del torrent, en sentit descendent. Un agradable sender ens facilita la tasca

.

.

A la dreta del sender discorre la canaleta que m'he topat al començament del recorregut, a l'entrada de la Plana Forana. Segurament deu portar aigua cap a les cases de son Odre (?)

.

.

En aquest punt, la canaleta necessita d'un pont per poder continuar cap a la seva destinació.

.

.

De tornada, un altre pic per davant la barraca, aquesta vegada, des d'altre punt de vista. Uns metres més i hauré arribat a la esplanada on tenc aparcat el cotxe, a l'ombra impagable dels pins.

Un recorregut molt agradable, malgrat la calor aclaparadora, però les ganes de fer camí l'ha superat.