Mulhacén

Mulhacén (3.478m d'altitud), dimecres, 14 agost 2019

Aquest estiu he volgut sortir de s'illa amb els meus fills i fer un viatget curt per conéixer l'Alpujarra i, des d'allà, intentar pujar al Mulhacén amb els seus 3.478m, el cim més alt de la península ibèrica.

La inexperiència dels meus fills em feia dubtar de poder aconseguir la fita, però han sigut superiors a totes les meves expectatives. Un deu per ells!

Per pujar al Mulhacén, el més senzill és arribar al poble de Capileira, bell poble de l'Alpujarra, el situat a major altitud del macís. D'allà agafar un microbus del que s'ha de reservar plaça previament, aquest ens pujarà a dos kilòmetres abans dels Altos del Chorrillo. Una vegada davallats del bus, ens quedarà recórrer una pista primer, durants uns kilòmetres, i un sender després fins el cim, en total, 8 km d'anada, més el mateix de tornada, si no ens compliquem la vida i feim un recorregut circular. La idea era tornar agafar el bus al mateix lloc que ens deixava, a les 16:30h, temps suposadament suficient per pujar i davallar del cim. I així ha sigut.

El recorregut fet no té cap complicació tècnica. Un desnivell d'uns 900m i la falta d'oxígen si un és especialment sensible. El paisatge per on anem no és especialment maco: Terra fosca i unes pedres que semblen compostes de plata per la seva particular coloració.

Abans de pujar amb les imatges al Mulhacén, faré un breu recorregut fotogràfic per aquest poble, Capileira, situat gairebé a 1500m d'altitud i que està declarat Conjunt Històric Artístic i Paratge Pintoresc.

.

.

Capileira
.
.

El poble està de festes aquests dies
.
.

El nostre apartament a Capileira
.
.

A Capileira no és possible trobar un carrer pla
.
.

El "Tinao" típic, per aprofitar espai damunt el carrer i afegir vivenda o terrassa
.
.

L'aigua és present per tots els racons
.
.

Balconada a Capileira amb vistes sobre Bubión i Pampaneira. De rerafons, la serra de Lújar
.
.

Un "tinao" típic de l'Alpujarra

.

.

Vista cap el barranc de Poqueira
.
.

Els sostres típcs de les cases de l'Alpujarra

.

.

Pampaneira. Una altra població abans d'arribar a Capileira

.

.

Típic sostre de fusta de castanyer i pedra pissarra

.

.

Pampaneira

.

.

Carrers empedrats a Pampaneira

.

.

Rentadors a Pampaneira

.

.

Síquia als carrers de Pampaneira

.

.

Sa Font de Chumpaneira. Si beus aigua d'aquesta font, et casaràs aviat!

.

.

"Jarapas" típiques de l'Alpujarra

.

.

Pampaneira.

.

.

Cap el Mulhacén: Ens llevam prest, a Capileira, anem a berenar i sense predre temps, anem a l'aturada del bus que ens pujarà 19km més amunt a la muntanya.

A les 8:30h hem agafat el bus a Capileira i ens ha deixat a 2 km de los Altos del Chorrillo.

Amb noltros pugen altres 20 persones què, una vegada adalt, a diferent ritme, faran el mateix recorregut que nosaltres

.

.

El dia és molt clar, el sol pega fort però l'aire és fresc, tant que dubtam si posar-mos jaqueta.
 Ens hem posat protecció solar i la respiració no és fluïda com a nivell del mar. No estem avessats a n'aquesta altitud.

.

.

La temperatura és de devers 15ºC. Bufa un oratge fresc. El paisatge és quasi lunar.

.

.

En arribar a la cruïlla, agafem el sender de la dreta. Els altres condueixen cap el refugi de Poqueira

.

.

Al darrera nostre va part del grup del bus, els que no ens han passat encara

.

.

Anem pujant amb bon ritme, fent aturades per beure sovint

.

.

La fauna és quasi inexistent. Apart d'un grapat de cornelles i un voltor leonat, no hem vist, de moment, res més. Després ens toparem amb un parell de cabres (capra pyrenaica)

.

.

El sender és de fàcil resseguiment. No hi ha indicacions, apart de nombroses fites, però tampoc es necessita més. La direcció és clara.

.

.

A qualque punt cal fer un esforç major per superar el pedregany i el coster rocós

.

.

Poc a poc anem ascendint sense contrabancs...

.

.

...fins que assolim el sub-cim.

En aquest lloc molts senderistes inexperts hi queden travats en veure que no és el cim sino que encara els queda devers 20 minuts per arribar-hi

.

.

N'Ainhoa i en Bru arribant al sub-cim.
Ja és una proessa que ho hagin fet!! Na Mireia està més avessada a fer recorreguts amb jo.

.

.

Vista cap el cim, a la dreta de la imatge

.

.

Els nins al sub-cim

.

.

Continuant la ruta cap el cim... Ja ens queda molt poc...!!!

.

.

...però es fan pesats aquests darrers metres!

.

.

Al cim, amb el cim de la Alcazaba al davant

.

.

Un servidor copsat pels nins

.

.

Els nins a la part de la gran fita, al cim

.

.

Una capelleta amb una verge davall el punt geodèsic del cim. Fita aconseguida!!!

.

.

En Bru encalçant una foto amb una cabra

.

.

De davallada els peus varen anar més ràpid

.

.

Passant junt al sub-cim

.

.

Davallada per una rosseguera de pissarra

.

.

Els núvols ens enxampem. En poc temps s'ha tapat el cel

.

.

Continuam emboirats. L'aire és ben fresc

.

.

A les davallades, la confiança i la perdua d'atenció pel cansanci ens fa travelar. Na Mireia ha ensopegat. Tanta sort no s'ha fet mal de consideració,

.

.

Davallant xalest com una cabreta. Vaig content per la fita aconsseguida amb els meus fills

.

.

Un resguard del vent?

.

.

La parella damunt una roca

.

.

I arribam a la pista. Ens queden per caminar 2 kilòmetres fins al lloc on el bus ens ha deixat. El Mulhacén es deixa veure ara, al costat els núvols

.

.

Abans d'arribar al lloc de recollida, ens aturem al mirador de Trevelez. Al costat dret es pot distingir el poble alpujarreny

.

.

Esperant el bus. Encara ens ha sobrat quasi una hora. Haurem d'esperar a que arribi si no volem fer 3 hores més fins Capileira a peu.

.

.

Al bus, el cansanci s'apodera dels caminants. Ens apremiarem amb un sopar a un restaurant hindú/alpujarreny a Capileira.

Una setmana abans les previsions meteorològiques ens donaven tormenta i pluja, afegit als meus dubtes sobre si podriem pujar els 900m de desnivell, tot a sumat una alegria i satisfacció ben plaents. Tot un éxit!!