Punta Galera

Punta Galera (30 nov. '19)

Aquest dissabte hem fet un recorregut ben peculiar: La Punta Galera. Ja el ferem fa un temps (http://pateadors.blogspot.com/search/label/Punta%20Galera) i avui l'hem tornar a fer, amb una modificació al recorregut de tornada.

.

.

Hem arribat a cala sant Vicenç on hem deixat els cotxes i començat a caminar pel camí dels presos cap a la punta de les Coves Blanques. On acaba el camí, contiua un sender ben marcat i fitat que ens conduirà fins la capçalera del pas des Pescadors.
.
.

Pujant des de Coves Blanques
.
.

Copsant Punta Galera i a l'esquerra la inconfusible imatge del Castell del Rei
.
.

Sembla que estic abroncant a n'en Paulino, amb el cap cot, a la capçalera del pas. (foto d'en Pep Salas)
.
.

A l'inici del pas des Pescadors. Malgrat el pati que tenim, el pas no representa cap problema tècnic per davallar-ho amb tranquilitat. Foto d'en Pascual

.

.

Davallant el pas des Pescadors

.

.

La característica pedra que fa la funció de llinda a l'entrada o sortida del pas
.
.

Part del grup sortint del pas
.
.

El grup als peus del pas. Foto d'en Pep
.
.


Els tres P
.
.

Imatge copsada cap a l'emblemàtic castell del Rei
.
.


Foto de na Marga
.
.

Arribant a l'inici de la Punta Galera. Davant la magnificiència del paisatge, el tamany de la Punta Galera disminueix de manera enganyosa.
.
.

El grup davallant per la vessant de la muntanya on es troba, a la banda superior, el pas des Pescadors
.
.

Iniciant la travessa per la Punta Galera. El terreny no és còmode, més aviat és un espenya-genolls i torça-turmells
.
.

La cresta es practicament inabordable, motiu pel que hem d'anar avançant terreny pels seus costats
.
.

Retrospectiva: el grup avançant per un terreny que nno afavoreix la passa fàcil
.
.

El grup sencer
.
.


Foto de na Marga
.
.

Avançant...
.
.


Davallant sa gepa. Foto de na Marga
.
.

Davallant sa gepa (foto d'en Pep)
.
.

Posant als peus de sa Gepa
.
.

La davallada de"la gepa" és delicada. tanta sort la pedra és aspre i té bones presses. Arribam al coll des Barrobí.
.
.


Foto de na Marga.
.
.

A partir del coll des Barrobí avancem per un laberint d'enormes blocs de pedra
.
.


Avançant als peus de les grans parets i blocs enormes de pedra
.
.

En un punt de reunió.
Foto d'en Pascual

.

.


Parets impressionants (foto de na Marga)
.
.

Arribam a la punta i copsam aquesta vista dels caps del nord de la Serra
Després de dinar relaxats en aquest magnífic paratge, tornam enrere. La idea era arribar al coll des Barrobí i resseguir al nivell de la mar fins la cala Castell, però finalment refem les passes i anem per allà on mateix hem davallat. És un consol que les grimpades que hem de fer resultaran més fàcils que les desgrimpades.
.
.


De tornada entre grans blocs de pedra (foto de na Marga)
.
.


Foto d'en Pep
.
.


Amb la cala Castell al fons
.
.

Grimpant la gepa de sa Punta Galera
.
.

Davallant la bretxa
.
.

Vista cap a cala Castell des del coll des Barrobí (Foto d'en Pascual)

.

.

Una vegada superat el pas, davallam entre el puig de ses Àguiles i la Mola, fora camí, per cursar temps i espai. Passem per aquesta "bassa seca"
.
.

Copsant la davallada de part del grup des del pont a la pista que ens conduirà fins el punt de partida

.

.

Moleta de la Granja

Moleta de la Granja pel pas d'en Redó (24 nov. '19)

Després d'haver cancel·lat pel mal temps la sortida a Punta Galera d'ahir dissabte amb el grup, les ganes de muntanya no m'han minvat, més aviat al contrari i, avui diumenge, he decidit sortir a fer un tomb per la vall de Superna i conéixer un pas que els companys de Viaranys m'han donat a conéixer uns dies enrere en una de ses seves publicacions.

.

.

Així que he sortit no massa prest de casa amb una minsa pluja i m'he dirigit cap a La Granja d'Esporles confiant que, en aquella banda de la serra, la pluja no fes acte de presència o, al manco, es dissipàs aviat. Efectivament, he arribat a l'aparcament de la Granja i la pluja havia aturat encara que el cel gris i tapat amenaçava amb més aigua.

.

.

He començat a caminar per la carretera cap a Puigpunyent poc més d'un kilòmetre fins a la sortida a la dreta d'una pista tancada amb barrera sense candar. És propietat privada i cal mantenir les formes.

.

.

Seguint la pista obviant un parell de camins que surten cap a la dreta, passejam agradablement per un camp d'ametlers i garrovers amb ramat d'ovelles pasturant...

.

.

...fins arribar a n'aquesta construcció on el ramat s'arrecera i alimenta. Just al seu darrere arrenca un desdibuixat senderó brut que ens conduirà de pujada per dedins el comellar...

.

.

...passant per un portell que dona pas a un ranxo de carboners, amb aquesta roca que serveix de refugi i sembla, d'enfora, una ximeneia.

.

.

Aquest ranxo disposa també d'un forn de calç. Continúa camí mal de resseguir al començament, pujant coster al costat dret del jaç del comellar. 

.

.

Aviat el camí es bifurca. Cap a l'esquerra, seguint el sentit del comellar, veurem enmig del camí una gran roca barrant el pas. Si continuam per aquí, el camí ens portarà fins al final del comellar on unes altes parets penya-segades ens impideixen continuar la passa.

.

.

 A una de les parets que tanquen el comellar he trobat una corda que ajuda a pujar una paret molt vertical. Potser hi hagi una sortida per aquí, però vaig tot sol i no vull arriscar-me en aquest punt. Així que torn enrere a cercar el cami que parteix cap a la dreta, en la darrera bifurcació, i que em portarà cap el pas que vull conéixer avui.

.

.

El sender s'enfila per un rost coster, però la passa no és complicada, encara que sí feixuga

.

.

Puc imaginar-me aquests bolets din un arròs brut... però no sé si són comestibles, per tant, allà es queden decorant l'alzinar.

.

.

Arribat al coll del comellar de sa Caçola, el lloc és màgic, un entorn fantàstic, un racó envoltat d'alzinar, molsa i construccions antigues, típiques d'un ranxo de carboners que evoquen la rudesa d'aquell viure.

.

.

Al costat del ranxo hi ha sa Bassa. Si fos estiu no hauria manies per refrescar-se després d'haver afrontat la rosta pujada. Des d'aquest punt, al coll, enfil per un tirany just dibuixat sobre la fullaraca de s'alzinar, en direcció nord, nord-oest, pujant el coster suaument, cap a les parets que es poden intuir al davant. En arribar aprop de les parets, s'ha de tombar cap a l'esquerra a la recerca de la banda més alta, als peus de les parets...

.

.

Avançar per aquest coster és delicat i relliscós per mor de la fullaraca i el terreny vertical

.

.

Després de caminar un centenar de metres als peus de les parets, arrib a un lloc on semblen dues possibles opcions de pujada. La primera, a mà dreta, la que mostra la foto, es configura una ximeneia per on pujar una mica complicat però tancat, fent passadís...

.

. 

...la segona opció a l'esquerra, sembla més exposada, però amb bona grapa. 

No tinc clar quin és el pas, però n'he de triar i he decidit pujar pel que sembla més exposat però amb millors i bones grapes.

.

.

Poc més amunt, superant la pujada, una fletxa blava i picada per fer-la desaparéixer m'indica que vaig per bon camí.

.

.

Adalt un bell replà amb bones vistes

.

.

El pas continúa per uns passadissos de pedra del més fascinants

.

.

Una mirada cap a Esporles i la vall de Superna a la dreta

.

.

Una balconada colpidora, un racó per estar-s'hi una bona estona, berenant, contemplant...

.

.

Superats un primers esglaons, sortint del pas, el terreny és de fàbula. Grans roques arrodonides conformen un paisatge espectacular, sembrat d'alzines.

.

. 

Procurant mantenir l'alçada, sense pujar ni davallar, he arribat al bell coll dels Bous. Un altre indret màgic. Aquest recorregut m'està deixant bocabadat amb els racons que vaig trobant, a quin més extraordinari.

.

.

Del coll des Bous he enfilat pujada cap al cim de la moleta de la Granja, passant primer per aquest mirador que enfoca cap a la costa magestuosa. Puc endevinar sa Foradada, entre d'altres molts indrets.

.

.

El fort vent em provoca inestabilitat per captar la panoràmica. Prenc sa foto i vaig a cercar recer per fer un mos aquí adalt.

.

.

Una mirada cap enrere per captar el cim de la mola de Planície serà el darrer dispar amb el mòvil en què, just en aquest punt, se m'ha esgotat la bateria.

Una vegada fet un piscolabis i guaitar la vista espectacular d'aquest indret, vaig a cercar el cim de la moleta i, des d'allà, carenant fins un primer ranxo de carboners, resseguint unes marques blaves escandaloses fins que deriven cap a l'esquerra davallant a cercar el camí des Correu, però jo vull mantenir el camí davallant per aquest bell alzinar, que tanmateix perdré el sender i davallaré a les braves cercant el coll del puig de ses Vinyes. Passaré just aferrat pel tancat de la casa amb piscina i pista de tenis que hi ha a la seva vessant sud i, finalment, assoliré el camí des Correu sortint on el forn de calç. Arribaré, poc més tard a l'aparcament de la Granja, on he deixat el cotxe aparcat i donaré per conclòs el bellíssim recorregut d'avui. Han sigut poc més de tres hores ben aprofitades.

.

.