Moleta de Binifaldó (4 d'abril '21)
La intenció d'avui era pujar al Tomir. El dia al Raiguer era brillant, però les muntanyes ja éren coronades per núvols. A més, en arribar a la zona de Manut, hem comprovat com la temperatura havia baixat bastant respecte a la nostra previsió i el cel amenaçava pluja i a una alçada de 700m ja no es veia res de la boira intensa que arribava impulsada pel vent fred de Tramuntana.
Així que, per no complicar-mos molt la vida, hem decidit no pujar al Tomir sense tenir la recompensa d'unes bones vistes i un bon dia i hem decidit fer un recorregut del meu llistat de llocs pendents que teniem a tir de pedra: la pujada a la moleta de Binifaldó.
.
.
Hem arribat a l'aparcament de Menut on hem començat el nostre recorregut.
.
.
Passem el botador al camí que ens portarà cap a les cases de Binifaldó, passant primer pel refugi de la Coma de Binifaldó.
.
.
El refugi de la Coma de Binifaldó
.
.
El cim del Tomir roman emboirat, i poc a poc ho fa amb més intensitat
.
.
Abans d'arribar a les cases de Binifaldó, podem copsar la moleta de Binifaldó sense boira. Poc després ja no serà possible.
.
.
L'alzina d'en Pere, un dels arbres catalogats a ses Illes.
.
.
En arribar prop de les cases, travessem la pista que ve des de les cases de Menut i ens ficam directament fora camí a la falda de la moleta. A partir d'aquest moment anem fora indicacions i fora camí.
.
.
La falda nord de la moleta és molt empinada. Hem d'anar superant i esquivant un terreny molt rost i ple d'arbres i branques caigudes. Procuram avançar per la carena de la muntanya.
.
.
Superam qualque esperó rocós per l'esquerra. Hem d'emprar les mans sovint.
.
.
Darrera grimpada per l'esquerra en el sentit de la marxa. Cal posar tots els sentits en la pujada, sense que sigui un pas de gran dificultat tècnica.
.
.
Arribam al llom de la muntanya. No sabem si el poc que veim és el cim. La boira ja s'ha ensenyorejat de la muntanya.
.
.
Continuam avançant per la cresta de la muntanya
.
.
Al cim, no es veu res a 50m de distància
.
.
L'antena al cim de la moleta.
.
.
Després de pegar una mossegada ràpida a recer del fort i fred vent, continuam ruta ara de davallada per la cara sud de la moleta. Aquesta té el relleu més suau que la cara nord. La davallada es fa divertida i entretinguda.
.
.
Així com a la pujada, a la davallada resseguim la cresta de la muntanya en tot moment...
.
.
...fins arribar al coll Pelat, on hem de resseguir per tornar al punt de tornada, el GR cap a la font des Pedregaret, als peus del Tomir.
.
.
Resseguint el GR221 ens topem amb les restes d'aquesta bella construcció
.
.
La font des Pedregaret, vora la embotelladora de Binifaldó.
.
.
En aquest punt tancam el cercle. Haviem deixat el camí en aquest mateix punt i ara, davant les cases, tornam agafar camí cap el punt de partida.
.
.
Una sortideta tranquila i de poc més de 3 horetes, amb algún punt esportiu interessant, però sense complicacions a tenir en compte.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada