Puig de son Fe (diumenge 5 de maig '19)
.
.
Sense saber prèviament quin temps m'ocuparia fer aquest recorregut, aquest darrer diumenge he volgut fer una matinal i he triat un puig que sempre m'ha cridat l'atenció i el tenia al punt de mira de fa temps.
Anys i anys passant als seus peus cap a Alcúdia i pensant, imaginant, sentint-me allà sobre el seu llom pelat com si fos una bístia ageguda descansant, dormint, amb el seu cap mirant cap el nord.
He arribat al camí de Biniatria damunt les 9:30h. Just entrar al camí, deixant la carretera d'Alcúdia-Palma, a no més de 100m hi ha una petita esplanada a la dreta del camí que és on comença el nostre recorregut d'avui i on es pot deixar el cotxe, si no està ocupat. Avui estava ocupat. He hagut de ficar-me un poc més, davant les mateixes cases de son Fe. Una vegada aparcat el cotxe, he retrocedit el petit tram de pista asfaltada fins arribar al punt on comença el tirany.
Hem de tenir en compte que recorrerem propietats privades i cal demanar permís a la propietat si no volem tenir problemes.
.
.
En aquest punt, sortint d'una esplanadeta aferrat a la pista asfaltada, comença el tirany que ens portarà fins una llacuna peculiar
.
.
Una llacuna que probablement té a veure amb les antigues mines de son Fe
.
.
No deixa de ser un lloc ben curiós
.
.
El tirany inicial ens porta a la llacuna i sembla que a la seva riba acaba. Però a la dreta, en el sentit de la marxa, hem de superar un talús per on continua el tirany amunt. A la banda superior hi trobarem una piqueta que ens ajudarà a superar el talús.
.
.
El tirany continua, després de superar una reixeta i uns troncs col·locats per evitar la sortida (o l'entrada) d'animals, no sé si racionals o no, o tots plegats.
.
.
El tirany avança, es va bifurcant varies vegades, i jo he anat agafant el de pujada cada pic
.
.
Fins que m'he vist sota la Penya de Migdia i he agafat la directa cap amunt.
.
.
Les vistes panoràmiques es van obrint i em vaig trobant companys de muntanya, en aquest cas, alguns una mica més animalons que jo, no massa.
.
.
La Penya des Migdia cada cop més a prop. El terreny incòmode pel càrritx, xiprell, garballó i pedregam, no és complicat d'anar superant
.
.
Als peus de la Penya he d'anar voltejant deixant-la a la meva dreta, per accedir al cim pel seu punt més dèbil i més còmode
.
.
Superat l'ascens, m'hi trob a la planície del cim, un terreny on quatre gegants han jugat a tirar-se pedres, i les trobam totes escampades, i entre elles creix es revell, e càrritx i altres plantes aspres
.
.
Des del cim puc copsar les dues badies del nord de s'illa, entre d'altres detalls
.
.
Vista cap el sud-oest, on podem copsar el puig de son Vila, en primer terme, entre d'altres detalls
.
.
El dia és ventós, però me faig la foto al punt geodèsic
.
.
El puig de son Vila, amb la serra al seu darrere
.
.
Una vegada he pegat un mos al cim, he de continuar per la carena, sobre el llom d'aquesta bístia ageguda. El terreny no és còmode. El càrritx ho cubreix tot i amaga una pedrera que no deixa caminar de manera regular.
.
.
Poc a poc em vaig allunyant del cim
.
.
Dirigeix les passes cap a l'altre banda del promontori, a l'anomenat puig de ca na Bassera, que tenim al davant, al fons. Però primer hem de superar aquest terreny que ens complica la passa.
.
.
D'aquest punt copsam s'abocador de Biniatria, sa central termoelèctrica d'Alcúdia i s'Albufera, entre altres indrets.
.
.
A la part central del turó podem copsar les restes del que sembla una murada
.
.
Restes de Murada?
.
.
Sobre sa murada, puc copsar el terreny que ens falta per recórrer. Al fons, el puig de ca na Bassera
.
.
Passam la capçalera d'un primer comellar pel que no davallarem
.
.
Qualque racó més complicat de superar
.
.
Retrospectiva
.
.
El puig de ca na Bassera
.
.
Retrospectiva des del puig de ca na Bassera
.
.
Per aquí ja davallarem directes cap a l'abocador
.
.
Vista cap a sa Pobla, entre d'altres indrets
.
.
Vaig davallant, i el terreny continua sent igualment complicat
.
.
Malgrat el mal terreny, vaig pel que sembla la millor passa.
.
.
Davallant la loma del turó s'arriba prest o tard al jaç del torrent que se forma de les vessants dels comellarets que conflueixen en aquest punt. El terreny torna estret i poc a poc es va engorjant. Grans pedres i vegetació aspre complica la passa...
.
.
...però el canvi de panorama esperonetja i em resulta agradable conéixer aquests indrets bells i amagats
.
.
El torrent s'engorja i manté l'aigua amb granots
.
.
He d'anar cercant la passa menys complicada, i això ja és una tasca complicada...
.
.
...però la bellesa val la pena
.
.
A la sortida de l'estret que forma el turó al seu final, s'obre el panorama i el terreny torna de passa amable. Un tirany ens abocarà a una pista de terra que haurem de resseguir fins a sortir d'aquesta finca
.
.
La pista per la que venim és la que està al darrera d'aquesta reixa. Per sortir a la pista asfaltada del camí de Biniatria i poder arribar al punt inicial he hagut de passar per un punt feble a l'esquerra de la imatge, uns metres més enllà. Sense problemes podem sortir a la pista.
.
.
Resseguint la pista un kilòmetre més o menys, arribarem a les cases de son Fe, on he deixat el cotxe aparcat.
Un recorregut que, encara que de passa incòmoda, m'ha omplit molt satisfactoriament. No ha arribat a les tres horetes de caminar i el bon temps, encara que ventós, m'ha acompanyat.
Bona ruta!
