Moleta de Binifaldó

 Moleta de Binifaldó (4 d'abril '21)

La intenció d'avui era pujar al Tomir. El dia al Raiguer era brillant, però les muntanyes ja éren coronades per núvols. A més, en arribar a la zona de Manut, hem comprovat com la temperatura havia baixat bastant respecte a la nostra previsió i el cel amenaçava pluja i a una alçada de 700m ja no es veia res de la boira intensa que arribava impulsada pel vent fred de Tramuntana.
Així que, per no complicar-mos molt la vida, hem decidit no pujar al Tomir sense tenir la recompensa d'unes bones vistes i un bon dia i hem decidit fer un recorregut del meu llistat de llocs pendents que teniem a tir de pedra: la pujada a la moleta de Binifaldó.

.

.

Hem arribat a l'aparcament de Menut on hem començat el nostre recorregut.

.

.

Passem el botador al camí que ens portarà cap a les cases de Binifaldó, passant primer pel refugi de la Coma de Binifaldó.

.

.

El refugi de la Coma de Binifaldó

.

.

El cim del Tomir roman emboirat, i poc a poc ho fa amb més intensitat

.

.

Abans d'arribar a les cases de Binifaldó, podem copsar la moleta de Binifaldó sense boira. Poc després ja no serà possible.

.

.

L'alzina d'en Pere, un dels arbres catalogats a ses Illes.

.

.

En arribar prop de les cases, travessem la pista que ve des de les cases de Menut i ens ficam directament fora camí a la falda de la moleta. A partir d'aquest moment anem fora indicacions i fora camí.

.

.

La falda nord de la moleta és molt empinada. Hem d'anar superant i esquivant un terreny molt rost i ple d'arbres i branques caigudes. Procuram avançar per la carena de la muntanya.

.

.

Superam qualque esperó rocós per l'esquerra. Hem d'emprar les mans sovint.

.

.

Darrera grimpada per l'esquerra en el sentit de la marxa. Cal posar tots els sentits en la pujada, sense que sigui un pas de gran dificultat tècnica.

.

.

Arribam al llom de la muntanya. No sabem si el poc que veim és el cim. La boira ja s'ha ensenyorejat de la muntanya.

.

.

Continuam avançant per la cresta de la muntanya

.

.

Al cim, no es veu res a 50m de distància

.

.

L'antena al cim de la moleta.

.

.

Després de pegar una mossegada ràpida a recer del fort i fred vent, continuam ruta ara de davallada per la cara sud de la moleta. Aquesta té el relleu més suau que la cara nord. La davallada es fa divertida i entretinguda. 

.

.

Així com a la pujada, a la davallada resseguim la cresta de la muntanya en tot moment...

.

.

...fins arribar al coll Pelat, on hem de resseguir per tornar al punt de tornada, el GR cap a la font des Pedregaret, als peus del Tomir.

.

.

Resseguint el GR221 ens topem amb les restes d'aquesta bella construcció

.

.

La font des Pedregaret, vora la embotelladora de Binifaldó.

.

.

En aquest punt tancam el cercle. Haviem deixat el camí en aquest mateix punt i ara, davant les cases, tornam agafar camí cap el punt de partida.

.

.

Una sortideta tranquila i de poc més de 3 horetes, amb algún punt esportiu interessant, però sense complicacions a tenir en compte.

.

De Sarrià a Maristel·la per son Poquet

 De Sarrià a Maristel·la per son Poquet (2 abril '21)

.

Amb aquest recorregut poc habitual he eliminat d'un cop dues espinetes que tenia pendents: per una banda, conéixer i recórrer el bell camí de Sarrià, des d'aquesta formidable possessió passant per son Malferit, fins al coll de s'Heura; per altra banda, la pujada a Maristel·la per la moleta de son Poquet i el seu mirador. Hem fusionat ambdós interessos i el resultat ha sigut una bona jornada de senderisme i a més el dia ha sigut meteorològicament formidable.

.

.

Hem aparcat el cotxe vora les cases de Sarrià, una gran possessió dedicada a olivar, situada entre Establiments i Esporles. Aquí començam el recorregut pel camí de Sarrià.

.

.

Sarrià, magnifica possessió mallorquina documentada a l'any 1245

.

.

El camí s'endinsa pels olivars, garrovers, ametlers... de les finques de Sarrià, son Llabrés i son Malferit, oferint un recorregut suau i molt agradable. 

.

.

Als costats del camí es dibuixa un paisatge encisador i primaveral. 

.

.

Una tanca ens avisa de la propietat privada que travessam, en aquest cas, de son Llabrès.

.

.

Arribant a la carretera de Es verger, passam vora les cases de son Malferit.

.

.

Construccions sota la balma davant son Malferit, supòs que com a sesteadors pels animals

.

.

Entrada/sortida a son Malferit

.

.

De la sortida de la finca de son Malferit al coll de s'Heura hi ha pocs metres a caminar per la carretera que condueix d'Esporles a n'es Verger. En aquest coll trobam el portellet d'entrada al camí que porta cap a Maristel·la, passant aferrat a les cases de son Ferrà...

.

.

...però noltros no resseguirem aquest camí, sino que en un revolt a mà dreta, el deixam per l'esquerra, al punt fotografiat.

.

.

Anem ara per un sender situat damunt la finca de son Ferrà i més tard per son Poquet

.

.

Segurament aquest portell dona pas a la finca de son Poquet

.

.

Des d'aquest lloc on feim un piscolabis, podem intuir la situació del mirador de son Poquet

.

.

Resseguim el tirany ben marcat i ens condueix als peus de les parets, on el camp d'ametlers dona pas a s'alzinar i el terreny va tornant més rost.

.

.

El sender ha tornat muntanyer, travessant el rost alzinar i alguns enderrocaments de les parets pròximes...

.

.

...que podem superar sense cap entrebanc

.

.

Prop de la banda superior de la moleta de son Poquet i superat el territori més rost de pujada pel comellaret, passem un altre portell obert amb restes de filferros que sembla no fa molt romania tancat.

.

.

Des del portell no massa enfora hem d'estar atents a un tirany a mà dreta que cal imaginar amb enginy de carboner d'aquell temps, que per damunt un terreny tot de roca i plantat de petites alzines, ens conduirà cap un ranxo de carboners, primer, i després de travessar una paret probablement de partió de finca, el mirador de son Poquet.

.

.

Una sitja probablement mai emprada, vora la seva barraca i, poc més enllà...

.

.

...el mnirador de son Poquet, des del que gaudim de bones vistes de tota la comarca, amb el puig des Voltor ben davant

.

.

Un servidor copsat per n'Amparo al mirador

.

.

Després d'explaiar-nos al mirador, continuam ruta fora sender ni indicacions, endreçats a nord, cap a l'ermita de Maristel·la amb la que ens hem de topar una estona més tard

.

.

Abans de l'ermita, ens topam amb el camí i un abeurador picat a la pedra.

.

.

Arribam a la part darrera de l'ermita. Al contrari del que pensava, no trobam massificació, sino un parell de persones que a més no fan soroll. És d'agrair la tranquilitat i el respecte que podem goçar ara.

.

.

La façana de l'ernita de Maristel·la

.

.

Una vegada que hem dinat a plaer i tranquils a la mateixa explanada de l'ermita amb bones vistes, partim amb intenció de visitar en primer lloc al monument del sant Cor. Per això, al camí de davallada ens desviem per un sender indicat...

.

.

...i arribem al monument - mirador des d'on es domina la vila d'Esporles

.

.

Pel camí de vegades enciumentat i de vegades no, davallam cap a les cases de son Ferrà, al coll de s'Heura i resseguir pel camí de Sarrià fins arribar a les cases, on hem deixat el cotxe.
Sense cap problema arribarem.

.

.

Llombrígol de Venus a les parets del camí de Sarrià

.

.

I poc abans d'arribar al lloc, ens acomiadam amb aquest corb que segurament gaudia a s'horabaixa de l'ombra d'un ametler. Un recorregut d'unes 5 hores en total, a ritme molt tranquil, de passeig diria jo, un bon dia primaveral.

.

.