Alfàbia pel pas des Penyals des Corbs

Alfàbia pel passos des Penyals des Corbs i des Mart (10 juny '17)

Aquest xafugós dissabte he volgut pujar al cim d'Alfàbia per un pas desconegut per jo i que el company de muntanya Joan Riera ha publicat fa poc temps al seu blog Aires de la Serra Tramuntana.

M'ha semblat un pas molt interessant, molt agradable i a més, ràpid per accedir a l'altiplà d'Alfàbia.

.

.

He arribat fins la darrera corba de 90º a la dreta (accedint des de Bunyola) passat el coll d'Honor, on he aparcat. Al mateix angle exterior de la corba arranca el camí que resseguiré per pujar a Alfàbia.

.

.

Aquest és el camí habitual que es segueix per pujar-hi. Un camí agradable entre la esponerosa vegetació que arriba fins una esplanada ocupada per uns ranxos de carboner i tancada amb unes parets. 

.

.

Zona ombrívola i humida del camí, encara que la temperatura ja comença a enfilar-se i es fa notar

.

.

Habitualment es puja a Alfàbia travessant la paret que es veu a l'esquerra amb una fita a l'esbucament des marge i resseguint el camí cap el coll des Vent. Un agradable camí que puja aviat cap l'altiplà.  Però avui no prendré el camí ortodoxe. Avui he decidit anar a cercar un nou pas per jo, el dels Penyals dels Corbs. Per tant sense travessar la paret margera, agafaré cap a la dreta de la imatge entre les dues parets que conformaven un temps el camí i continuaré per ell...

.

.

...al començament una mica desconfigurat, però aviat no té perdua i va agafant rost...

.

.

... i s'en va enfilant per les parets penyasegades fins quedar penjant d'elles.

.

.

Guaitant cap a la vall d'Orient, des d'una corba al bell camí flanquejat per una fila de pedres escupidores

.

.

El camí va pujant cap un tancat comellar situat entre les afilades penyes des Corbs i les des Migdia

.

.

Sembla que un portell, antigament, tancava el bell comellar

.

.

Arribam a un preciós i fresc comellar ple de ranxos de carboner. Sembla inversemblant trobar aquí aquest espai, mirant des d'abaix, del camí d'accés just devora la llera del torrent

.

.

Elements etnogràfics enriqueixen la contrada. Crec recordar que és aquí on un tirany fitat ens condueix cap el cim dels Penyals des Corbs. Però no és la meva intenció avui pujar-hi. Continuaré per l'esquerra, el rost senderó cap a la capçalera del comellar, fins arribar a les parets que el tanquen.

.

.

Sortint de l'ombrívol comellaret, arribam a n'aquest ranxo. Encara haurem de passar qualque sitja més abans d'arribar al pas

.

.

Continuam avançant per l'esquerra d'un xaragall fins topar-mos amb la paret que tanca el comellar per la seva banda superior

.

.

A l'esquerra d'aquesta paret, trobarem la canal de pujada que dona inici al pas anomenat des Penyals des Corbs

.

.

Primera canal de pujada. Hem d'emprar les mans per pujar-hi. No és complicat fer-ho.

.

.

Superada la primera canal, sortim a un mirador sobre els penyals que tanquen el comellar

.

.

Uns punts vermells ens indiquen la direcció correcta a seguir. Els resseguiré. Aquest segon tram és una mica més exposat, tot i no ser complicat.

.

.

La pedreta petita i desfeta per a la cornisa de pujada dificulta una mica la seguretat de la passa. Hem d'estar alerta i trepitjar sobre segur

.

.

Tercera canal de pujada, plena de càrritx i de bona aferrada

.

.

Des d'un punt del pas copsam les cases d'Honor i Bunyola, entre d'altres indrets...

.

.

La passa continua per un empinat roquissar on hem d'emprar les mans, encara, per sortir-nos

.

.

Pujar no és complicat, malgrat el terreny desfet i inestable. Davallar per aquí seria un altre cosa. Encara que no molt complicat, si que caldria anar molt en compte per no relliscar amb tanta pedreta 

.

.

En aquest punt, ja copsam la sortida a l'altiplà. És realment un recorregut preciós i una forma ràpida de pujar a Alfàbia.

.

.

Aquest punt és la capçalera d'accés al pas des Penyals des Corbs. D'aquí, tombaré a la dreta per anar a cercar el cim d'Alfàbia

.

.

Des del cim d'alfàbia, a 1065m d'alçada

.

.

Vista cap a sa Planella i la vall de Sóller des del cim

.

.

Una atalaia fantàstica

.

.

Després d'agafar forces fent un mos, partiré cap a ses antenes per on es troba l'inici del camí de davallada cap el pas des Mart

.

.

Puig de s'Aritjar

.

.

En aquesst punt, just abans d'arribar a la cruilla del camí on, cap a la dreta, es puja cap a l'antena situada al punt més oriental, tenim indicat per una monjoia el desviament cap el pas des Mart.

.

.

Unes fites de tant en tant ens conduiran fins al pas

.

.

Aquesta és l'escletxa que conforma el començament del pas des Mart

.

.

Després d'una petita travessía dins s'escletxa, arribam a un punt on hem de desgrimpar, encara dins s'escletxa

.

.

Retrospectiva del pas

.

.

Superat el pas des Mart, sortim a l'inici del rost davallament per l'empinat coster sud d'Alfàbia. Fàcil, resseguim un tirany fitat...

.

.

...i ens endinsa dins l'alzinar. S'agraeix la passa per l'ombra, encara que no sigui massa fresca en aquesta hora meridiana del dia

.

.

Bells racons ombrívols que travessa el sender

.

.

El sender s'aboca a n'aquest camí més ample que ressseguiré sortint cap a l'esquerra

.

.

Aquest camí aboca a la vegada al camí de Través que un temps unia Orient amb el coll de Sóller. Som al coll des Vent. He de resseguir cap l'est per anar a sortir al punt de començament del recorregut

.

.  

El camí em fa arribar a l'esplanada que tanca la paret fins a la que he arribat en el recorregut de pujada. En aquest lloc tanc el cercle.

.

.

No em queda més que resseguir el senderó per on he començat el recorregut per arribar al punt d'arrancada i finalitzar la sortida d'avui.

4 horetes en total ben agradoses i aprofitades.