Puig d'en Escuder

Puig d'en Escuder pel pas des Caçadors (13 abril '19)

.

.

Avui hem completat la feina iniciada fa unes setmanes, quan vaig pujar a n'Escuder per explorar la sortida del seu cim i, per fer-ho, vaig accedir pel coll des Horts. Pujar al cim sense saber la sortida era un risc que no volia córrer. Vaig sense GPS aposta. Senderistes han hagut de menester ajut per poder davallar per no trobar el camí adient. No volia figurar en aquesta llista, just per això, una vegada coneguda la sortida del cim, he pogut afrontar la pujada pel pas des Caçadors.
.

.

Un dia preciós, aquest dissabte, que ens reunim una dezena d'amics i companys per pujar a n'aquest emplemàtic, encara que petit puig de la nostra Serra.
Hem arribat a l'aparcament situat al final de Caimari. Allà hem deixat els cotxes i hem començat a caminar cap el camí dels Horts.

.

.

Una vegada agafat el camí dels Horts no hem de caminar gaire per topar-mos amb l'escala d'entrada al puig. Superam la escala i reseguim per damunt el marge per on hem accedit un grapat de metres fins el segon pontet pel que travesserem el jaç del torrent de sa Coveta Negra...

.

.

 ...i començarem a superar marges fins arribar a les parets verticals del puig...

.

.

El sender ens condueix al mateix pas: una escala amb fàbrica de pedra en sec que ens permetrà superar un important esglaó cap amunt. Resulta una mica exposat per la seva precarietat.

.

.

La escala del pas no està en el millor dels seus estats. Hem d'anar en compte

.

.

El grup va arribant als pèus del pas...

.

.

..i cap amunt s'ha dit! Vigilant els punts d'agafada i on posar els peus, no té més complicacions aquest pas.

.

.

Foto de n'Antonio. El grup pujant el pas des Caçadors

.

 .

Anem superant un a un la pujada, però encara ens queda una bona grimpada ben vertical en alguns llocs, però amb bona grapa

.

.

Aviat pujam de manera considerable. Les vistes s'ens van obrint

.

.

Pujada que no dona treva

.

.

Moments per recuperar l'alè 

.

.

Qualque fita ens orienta, encara que aquí no hi ha més opcions! Hem de resseguir la carena flanquejada per dues bones timbes

.

.


Un servidor en plena faena (Foto de n'Antonio)
.
.

Arribant al cim. Ja queda menys.

.

.

El grup al cim. Farem un piscolabis i continuarem ruta. Ens hem torbat una hora i deu minuts en pujar.

.

.

Agafem la davallada. Hem de creuar un parell de minves cornises on no cal perdre la serenor per superar-les. La passa és delicada i guaita una timba feresta. Per sort la vegetació oculta la visió de la timba.

.

.

N'Aida i en Paulino superant la segona cornisa

.

.

Després de superar els dos canals delicats, hem de fer una grimpada on l'exposició al buit es nota

.

. 

Superam un esglaó folrat de vegetació i arbres i ens toca davallar per una canal carritxera sense majors problemes

.

.

En aquesta canal podem copsar, a l'esquerra, les restes de la murada islàmica. Aquestes pedres han conegut l'asedi de les tropes dels reis mallorquins als musulmans que s'amagaven als penyals de la Serra. Temps de guerra, mort i conquesta.

.

.

Arribam al coll des Horts amb la paret que separa ambdúes finques.

.

.

Des d'aquest idílic indret podem copsar l'arisc puig Nespler. Noltros continuarem cap a ses cases des Horts. Botarem la paret que tenim a l'esquena i davallarem fins assolir una pista per s'olivar, fins arribar al camí per on hem començat la ruta d'avui.
Una matinal fantàstica d'unes 3 horetes en total, amb 3 kilòmetres recorreguts amb molt bona companyia. 

.

.