De la Praderia d'Ordesa a Góriz per ses piquetes de Soaso (abril '19)
.
.
Aprofitant uns dies de vacances de Pasqua, més aviat un cap de setmana llarg, he volgut botar al continent per conéixer aquest racó dels Pirineus què, per ses fotos que he vist abans de visitar-ho, ja em tenia prendat. Una vegada conegut en viu puc confirmar la seva extraordinària bellesa i encant.
Som a 20 d'abril, Divendres Sant de Pasqua, dia seleccionat per recórrer el parc nacional d'Ordesa.
No parlaré aquí del parc, doncs hi ha literatura inesgotable al nostre abast a Internet.
La previsió meteorològica és d'un cel enterbolit i 5% possibilitat de pluja a partir de migdia.
He sortit de s'hostal Alto Aragón, a Torla, on estic hospedat, després de berenar en poc més de 5 minuts a les 8:00h (he arribat a les 7:55h, quan ses llums del menjador estaven tancades encara, però l'amable cambrer -i cuiner i fill del propietari- m'ha servit el berenar). Durant aquestes festes, el camí que puja de Torla a la Praderia d'Ordesa està tancat per evitar saturació de vehícles privats. Només pot passar el bus bastit cada 15 minuts per pujar o davallar-hi, i aquest surt davant el Centre de Visitants d'Ordesa, a Torla, i s'atura a l'aparcament de la Praderia d'Ordesa.
He pagat uns 4 €, anada i tornada, m'he ficat al bus quan devien ser les 8:10h i en altres 10-15 minutets ja era a la Praderia.
.
.
L'aparcament de la Praderia d'Ordesa. A n'aquesta hora encara no hi ha gent. D'aquí a unes hores, semblarà el mercat de s'Olivar en hora punta. Aprofit per donar-me presa avançant ràpid per copsar paisatge sense gent.
.
.
Entrant en bus a la Praderia ja he copsat l'impactant Tozal de Mallo, en la foto situat a l'esquerra. A la dreta, els contramurs de El Gallinero.
.
.
La meva intenció era pujar per la senda de los cazadores fins el mirador de Calcilarruego, i resseguir per la Faja de Pelai fins arribar al seu final, just al circ de Soaso. Però el gel a la "faja" manté tancat aquest tram, com altres.
A la foto, ben al centre, he copsat la punta del mirador de Calcilarruego des de la pista de la Praderia.
.
.
Avançar per la pista es fa molt agradable en aquests primers trams. La pujada és molt lleugera i permet anant acomodant-se al paisatge.
.
.
La pista avança entre boscos de pins negres primer, i una impressionant fageda després, El Hayedo, o Bosque de las Hayas
.
.
Circ de Cotatuero copsat des de la pista, amb El Gallinero (2752m) a l'esquerra i el Monte Arruebo (2751m) a la dreta. D'aquest circ arrenca una de les "fajas" més espectaculars del parc, la Faja de las Flores
.
.
Parets impressionants
.
.
Malgrat les indicacions, sempre hi ha qui no "sap llegir-les".
.
.
Vista cap enrere
.
.
La pista puja i passa aferrada a les cascades de la Cueva i del Estrecho, abans d'arribar a les impressionants Gradas de Soaso
.
.
Durant la tardó aquests boscos han de tenir un aspecte formidable, amb els seus colors vermells i ocres.
.
.
Un cabirol (corzo) a la fageda
.
.
Tram abans d'arribar a las Gradas de Soaso
.
.
Trams de pista congelada
.
.
S'ha d'anar en compte per no relliscar
.
.
Si no vaig errat, això forma part de la Sierra de las Cutas
.
.
Fins las Gradas de Soaso la pista és amable. A partir d'aquí, la pista torna un sender de pedra, intensifica la seva pendent i fa la passa més esportiva.
.
.
No ho hagués dit mau¡i, que per aqui passa el meridià 0 de Greenwich
.
.
Las Gradas de Soaso
.
.
Posant davant unes cascades de les Gradas de Soaso
.
.
Mirada enrere. En poc temps el sender m'ha fet pujar bastant
.
.
Superades les Gradas de Soaso començam a copsar el circ de Soaso amb els capcuruculls del Monte Perdido, a l'esquerra, i l'Añisclo o Soum de Ramond a la dreta, ambdós amb més de 3250m
.
.
Un tram del caminoi empedrat ens facilita la passa arribant al circ
.
.
Retrospectiva
.
.
Vista cap el Cuello Gordo
.
.
Al final del circ de Soaso es troba una de les atraccions més famoses d'Ordesa: la cascada anomenada Cola de Caballo.
.
.
Un servidor amb la cascada al darrera
.
.
Una vegada arribat a la cascada Cola de Caballo, tenc la intenció de continuar pujant per las clavijas de Soaso i arribar a l'altitud de 2000m. Per aquest motiu vaig avançant per un sender dibuixat pel rost coster compost de pedrolí que no facilita la passa en direcció a les parets verticals del circ, a la dreta de la cascada. Allà s'hi troba la pujada per ses piquetes, un pas vertical bastit amb piquetes i una cadena per donar seguretat
.
.
En aquesta paret es troba el pas
.
.
Als peus del pas, puc copsar bona vista del circ. Una parella em ve al darrera per pujar el pas
.
.
Piquetes i cadena al primer tram del pas
.
.
Segon tram més vertical
.
.
Darrer tram més vertical, encara, sense ser complicat. La aferrada a la paret és bona.
.
.
Superat el pas, copso el circ d'aquesta manera
.
.
La praderia està plena d'aquestes floretes de la què no sé el nom
.
.
En aquest nou esglaó de la muntanya se m'obren noves vistes
.
.
Estic a la altura de la Faja de Pelai. Tenc a una hora de distància cap el nord el refugi de Góriz, i decideix arribar-hi
.
.
El sender no dona treva. Puja sense compasió ni descans. Ja duc 3 hores caminant costa cap amunt i he superat 600m de desnivell. En arribar a Góriz hauré arribat als 900m de desnivell positiu, i 4 hores de caminar. He de tenir en compte que tenc que fer després el mateix recorregut a l'inversa.
.
.
Resseguir el tirany no és complicat. Apart de les marques de GR el sender està ben marcat i erosionat
.
.
Per aquí puc començar a escoltar els crids de les marmotes que habiten tota aquesta banda del Pirineu i que ja varem conéixer a Gavarnie
.
.
Allà enfora crec discernir el refugi de Góriz. Queda una bona estona encara!
.
.
Faig un alè en tenir davant el refugi.
El temps comença a canviar i no he de predre temps si no vull arriscar-me en acabar xop
.
.
El refugi de Góriz... i jo.
.
.
Des de l'interior
.
.
En 10 minuts el cel ha canviat. Amenaça! Després d'un piscolabis breu i ràpid, torn per allà mateix per on he arribat, esperonejat per un cel amenaçador.
.
.
Una marmota surt per acomiadar-se
.
.
En lloc de davallar per ses piquetes, prendré la alternativa per la anomenada Senda de las mulas...
.
.
A la Senda de las Mulas puc anar copsant imatges formidables del circ, encara que amb un cel fosc
.
.
A n'aquesta hora la gent comença a saturar el paisatge
.
.
El refugi de Soaso, sota els cingles de la Punta Tobacor
Després de 8 hores de caminar i d'haver superat un desnivell de 900m he arribat al punt d'inici, a l'aparcament de la Praderia d'Ordesa.
No queda més que ficar-me al bus que em davallarà a Torla i donaré per conclusa la sortida espectacular i memorable d'avui.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada