Puig des Vent (27 abril '13)
Aquest va ser el dia que ens quedà confirmat que portar un GPS amb cobertura, pot estalviar-mos un recorregut fantàstic. Per principis, jo mai el duc, no perquè no vulgui portar-ho, sino perquè no en tenc, ni vull tenir. He triat l'aventura i l'intuició muntanyera davant la xuleta de l'aparell que et diu per on anar.
Doncs bé. Aquest dia va sortir el sol, com tots els dies, però els núvols densos i esponerosos el tapaven i, a més, regalimaven un ruixam incessant.
Arribàrem a Deià, aparcàrem els cotxes i decidirem tirar endavant amb la intenció de pujar fins el puig des Vent pel pas de can Boqueta.
Doncs bé. Aquest dia va sortir el sol, com tots els dies, però els núvols densos i esponerosos el tapaven i, a més, regalimaven un ruixam incessant.
Arribàrem a Deià, aparcàrem els cotxes i decidirem tirar endavant amb la intenció de pujar fins el puig des Vent pel pas de can Boqueta.
.
.
.
Sortim de Deià. Dia plujós, boirós...
.
.
Plou i els cims estan coberts
.
.
Hi ha ganes de trescar
.
.
Al torrent des Racó el cabdal és intens. Ha plogut molt i encara ho fa.
.
.
Anem pujant, tot està banyat. Copsam Deià i després he d'amagar la càmera per la pluja.
Anem avançant i la pluja i la mala visibilitat fa que ens desviem de la ruta, i ens passem la pujada cap el pas de can Boqueta, que era la nostra intenció. Arribam al cul de sac on es troba el pas d'en Fusimany. I cap allà que hi pujam. Tot rellisca, tot està banyat, però no desistim...
Anem avançant i la pluja i la mala visibilitat fa que ens desviem de la ruta, i ens passem la pujada cap el pas de can Boqueta, que era la nostra intenció. Arribam al cul de sac on es troba el pas d'en Fusimany. I cap allà que hi pujam. Tot rellisca, tot està banyat, però no desistim...
.
.
.
Ens enfilem per les parets...
.
.
.
...i pujam pel pas d'en Fusimany, que hem trobat de casualitat...
.
.
...i no és el millor dia per fer aquesta travesia, però...
.
.
.
Cap amunt
.
.
...i no aturem davant cap paret...
.
.
Hem superat el pas, hem tirat cap amunt sense visibilitat i ja assolim l'altiplà
.
.
Arribam al cim del puig des Vent per pura intuició, perquè no tenim visibilitat a 20 metres i les dues brúixules que enduc no funcionen, curiosament, aquí adalt. No sabem on és el nord ni el sud, i en aquesta ocasió, ningú porta tampoc GPS. La situació no és modèlica, però sí exemplar per lo que no s'ha de fer mai a la muntanya.
.
.
La nostra intenció és arribar a sa Galera i davallar cap el Pla d'en Marc pel coll entre aquesta i el puig des Moro. Anem cap allà. No es veu res, no tenim referències visuals. La situació és complicada. La tensió es nota al grup. El silenci és total.
.
.
Durant una bona estona creiem que anem bé, encara que ens extranya que es faci tan llarg el camí
.
.
El cel s'aclareix per moments i ens donem que no estem davallant per allà on voliem, sino que anem cap el Racó d'en Barona, cap a la banda de Sóller i no de Deià!!
.
.
Però ja no tornarem enrere. Arribarem a Sóller i haurem de cercar els mitjans per anar cap a Deià a cercar els cotxes.
.
.
Sortint per la pista del Racó d'en Barona
.
.
A les coves d'en Xispa
.
.
.
Coves d'en Xispa
.
.
.
Coves d'en Xispa
.
.
.
Coves d'en Xispa
.
.
.
Doncs sí, no és Deià, no. Una ruta ben curiosa i que, gràcies a la bona sort ha acabat bé.
.
.
Els 5 ponts
.
.
El grup a Sóller, esperant un company, en Guillem, que ens portarà cap a Deià a cercar els cotxes.
Una sortida memorable i exemplar, en el sentit de no tornar fer el que fèrem d'incórrer en temeritat un dia com aquest.
Una sortida memorable i exemplar, en el sentit de no tornar fer el que fèrem d'incórrer en temeritat un dia com aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada