Maristela des de Superna

Maristela pel camí del Bosc de son Vic de Superna i devallada pel pas de la Granja (25 octubre '15)

Al kilòmetre 8,5 aproximadament, de la carretera Esporles-Puigpunyent, ens trobem un portell tancat però salvable facilment per la esquerra i espai suficient per un grapat de cotxes a la vorera de la estreta carretera.

Per aquest portell ens ficarem i proseguirem el camí ample que es va aproximant a les parets del macís. En arribar a una sitja fitada on el camí evident segueix cap a la dreta (cap el Bosc de son Vic), hi ha un tirany que ens desvia cap a la esquerra i arriba fins els marges desfets sobre els que s'hi situa el pas de la Granja. Seguint el comellar fins adalt, apart dfe ranxos de carboner trobem el camí en perfectes condicions que puja fent revolts succesius fins la cruilla que ens portarà cap a Maristela o el Bosc d'en Tries. Noltros hem pujat pel camí net i vistós del Bosc de son Vic, després d'haver estat cercant pels peus dels penya-segats un pas...

Arribats a Maristela i visitat el monument al Cor de Jesús, hem devallat pel pas de la Granja.

 Punt d'inici del recorregut

 Arbocer florit i enfrutat

 El cingles per on hem pujat

 Després d'aquest bell paratge, si tombem a la dreta anirem cap el bosc de son Vic. Si ho feim cap a la esquerra podrem pujar pel pas de sla Granja.

 Al bosc de Son Vic de Superna

Sobre els cingles

Aljub al sobremunt

s'Avenc podrit. Esgarrifa la seva fondària

Curiosa bomba d'aigua a Maristela. L'aigua, obviament, fresca i deliciosa, quan un està sedient.

Façana de Maristela

Maristel·la

La ermita de Maristel·la és probablement la ermita més moderna i de història més atzarosa de s'illa. Construida pels Terciaris Carmelites a na Ferrana, a la vessant de sa Mola del Ram, a una planícia a 570m d'altitut, el seu origen està lligat a la família Ferrà i la possessió homònima. Na Margalida Rosselló i Ferrà, com hereva universal, cedí la finca a l'ordre religiosa. Els religiosos s'hi instal·laren devers 1890 provisionalment a unes barraques, les que avui es coneixen com s'Ermita Vella, i aleshores començaren les feines de construcció del santuari.
El dia 11 de març de 1908 mossén Josep Pons va beneïr l'oratori i les estacions del Via Crucis, però la construcció de la resta de dependències es trobava aturada.
L'any 1926 s'abandonà definitivament l'ermita degut a la tràgica mort dels ermitans i la paralització de les obres.
Des del moment en que l'administració de l'ermita passà a mans de la parròquia d'Esporles, el rector Mateu Togores continuà les obres, va instituir la festa anual i canvià el nom pel actual, Maristella, és a dir, Estrella del Mar com anomenen els mariners a la seva patrona la Verge del Carmen.

L'interior de l'ermita

Avenc de sa Pedra

 Indicacions per a ases

 Monument al Cor de Jesús

Vistes cap a Esporles des del monument

El monument, obra escultural feta pel escultor Bartomeu Amorós, i encarregada a n'aquest pel rector Mateu Togores. El 21 de juliol de 1940 es beneïa el monument.

Devallant a la recerca del pas de la Granja.

Un forn de calç monumental

 Les succesives ziga-zagues del camí consegueixen superar un desnivell considerable

Començament del pas de la Granja. Part superior.

Devallant el pas

Devallant el pas

N'Aina sobre el marge que marca el inici del pas. Just darrere el penyalot de la dreta visual hi són els esglaons per on pujava el antic caminoi, per tant, el autèntic pas de sa Granja, que donen a n'aquesta banda del penyalot, aproximadament al centre de la imatge.

Des d'aquest punt preciós, sortim a l'olivar i resten poques passes per arribar al punt d'inici.

Un recorregut per un bosc d'alzines fascinant.