Volta a Bàlitx (5 març '16)
Voldria haver pogut titular aquesta entrada com "Remuntada de na Mora" però no ha pogut ser.
Ens feia il·lusió provar de ficar-mos al jaç del torrent de na Mora des del barranc que davalla del coll des Joncar i remuntar el torrent fins arribar a Bàlitx d'avall. La documentació al meu abast xerrava de la dificultat de fer la remuntada en el tram més esportiu, de davallada cap a la mar, però cap amunt, tenia l'esperança de poder fer-ho, empreant petites grimpades per salvar qualque bot, però no. Probablement sense aigua la cosa pintàs diferent. Amb aigua, ho vérem complicat per no dir impossible, més quan no teniem al cap la intenció de banyar-mos.
Voldria haver pogut titular aquesta entrada com "Remuntada de na Mora" però no ha pogut ser.
Ens feia il·lusió provar de ficar-mos al jaç del torrent de na Mora des del barranc que davalla del coll des Joncar i remuntar el torrent fins arribar a Bàlitx d'avall. La documentació al meu abast xerrava de la dificultat de fer la remuntada en el tram més esportiu, de davallada cap a la mar, però cap amunt, tenia l'esperança de poder fer-ho, empreant petites grimpades per salvar qualque bot, però no. Probablement sense aigua la cosa pintàs diferent. Amb aigua, ho vérem complicat per no dir impossible, més quan no teniem al cap la intenció de banyar-mos.
Així que sortirem del port de Sóller un pic més, i què és de guapo poder sortir de casa a peu pla, sense necessitat d'agafar el cotxe, i dirigir-nos cap el nostre destí, la muntanya aspre i esquerpa, el torrent braviu, els senders que romanen pràcticament idèntics des de fa vint, cent, mil anys... o més, el patrimoni sord i mut del nostre antigor, parets margeres, ranxos de carboner, porxos ben antics, coves habitades pels nostres antecessors, indrets on es respira aire carregat d'aroma romanial, farigola o camamil·la, pi, xiprell, terra humida, alzinar, tot ben lluny de la bullícia de la civilització, la bruta massificada...
Agafàrem el camí de s'Illeta mentre la mestrelada ens repentinava i
empenyia cap el nostre primer objectiu, el coll de cala Ferrera o des
Joncar.
Passem pel banc picat a la pedra davant les cases de can Bala i anem adreçant camí allà on podem fer-ho...
...i ens despistem, amb tanta drecera, arribant a les portes tancades de les cases de s'Illeta de can Gordo. Haurem de retrocedir unes passes per agafar el caminoi cap el Joncar.
Muleta, torre Picada, el penyal Bernat, inclús sa Dragonera albiram des d'aquí.
Reseguint el camí, arribem al portell de la encisadora i solitària vall abans d'arribar al Joncar, terres de s'Illeta de can Gordo. Podriem haver agafat un sender que discor més abaix i no haguessim sortit a n'aquest collet tancat.
La vista s'ens obre ara cap el penyal des Joncar. Als seus peus, aprop de la mar, es troba la font homònima i un tirany ens portaria allà, de voler-hi anar.
El terreny s'enrosta a mida que ens aproximem al penyal...
...fins que practicament penja de les parets dels penyasegats.
Als peus del penyal des Joncar, ja es veu el coll de cala Ferrera
El penyal format per pedra molt desfeta
Una panoràmica vertical em permet captar tot el penyal
Passat el penyal, ens fiquem al comellar que devalla cap el tàlveg del torrent de na Mora.
Allà hi anem amb intenció de remuntar el torrent fins arribar a Bàlitx d'avall
Allà hi anem amb intenció de remuntar el torrent fins arribar a Bàlitx d'avall
La torre de na Seca, allà al davant, dominant la muntanya
Foto de n'Aina. Davallant al jaç de na Mora
N'Aina ja ha arribat al jaç del torrent
Guaitem cap el sector esportiu. Trobem els anclatges per davallar, però avui no serà dia de rapelar.
Pocs centenars de mètres més enllà, la mar s'enfila brava per entre les parets del tàlveg. Ho comprobarem més tard, pujant pel pas de s'Heura, on es veu la sortida del torrent a la mar, sols si aquesta està remoguda.
Pocs centenars de mètres més enllà, la mar s'enfila brava per entre les parets del tàlveg. Ho comprobarem més tard, pujant pel pas de s'Heura, on es veu la sortida del torrent a la mar, sols si aquesta està remoguda.
Avancem pel jaç...
...fins que un gorg ben anegat ens barra la nostra intenció. Trobarem un parell de grups fent la davallada. Enfilant-mos per les parets laterals es veu complicat continuar, per tant, decidim pujar pel pas de s'Heura, que es troba al comellar per on hem davallat, just davant del coll des Joncar o de cala Ferrera.
N'Aina (al centre de l'imatge) és atreta pels grans covals de les parets del torrent.
Potser siguin aquests els covals ocupats en temps troglodites
Potser siguin aquests els covals ocupats en temps troglodites
Pujant pel pas de s'Heura amb intenció d'arribar a la Tanca dels Bous, continuar pel camí sobre l'Esquena de la Fam i sortir per ses cases de Bàlitx d'Amunt
N'Aina adalt del pas
El panorama, una vegada superat el pas, és fantàstic
Retrospectiva del pas
Després de caminar una bona estona per un terreny laberíntic de grans blocs de pedra, càrritx i mata, assolim un bell camí empedrat, aprop ja de la Tanca dels Bous
Les vistes cap al centre de la Tramuntana són extraordinàries: des de la torre de na Seca, coll de Biniamar, Montcaire, Puig Major...
Arribem a un indret que ens sembla un petit paradís al recer del vent i domat per la mà humana. Al lloc hi trobem restes del que sembla un assentament o un antic ranxo de carboner. Tanta tranquilitat emana el lloc, que fins i tot el tronc de s'olivera que hi fa la vida allà, no té senyals de l'entorçament típic d'aquesta espècie d'arbre. Heu vist mai una olivera adulta amb un tronc tan tranquil i serè?
El paradís continua al lloc dit de sa Tanca des Bous. Convida a quedar-se un cap de setmana, fruint del temps tranquil llegint un bon llibre davant la ximeneia encesa, i un pa amb oli i un tassó de vi negre com tot suport físic, escoltant les aus i ocells, els picarols d'ovelles que passejen pasturant, la brisa pentinant els arbres...
Davant les cases de la Tanca des Bous, tenim uns covals aprofitats pel bestiar, i una fonteta
Pel camí cap a Bàlitx d'Amunt, fruim encara de unes vistes formidables, dominant el puig de sa Bassa. Abaix es veuen les cases de Bàlitx d'enmig
Una olivera pètrea o una pedra olivera
A la nit aquestes oliveres poden semblar un akelarre de ferestes bruixes
Terreny de conreu de Bàlitx d'adalt
Superades les dificultats per passar per Bàlitx d'Adalt, ens desviem pel bell camí vell de Bàlitx per davallar cap el port.
Foto de n'Aina. Pel camí vell de Bàlitx
Foto de n'Aina. Pel camí vell de Bàlitx
La seva factura ens sorpren
La floreta de la lletrera (Euphorbia) li dona un punt vistós al camp a n'aquest temps
Una virtuosa síquia acompanya el camí vell de Bàlitx fins acoplar-se al torrent de sa Figuera
Belles obres d'ingenyeria d'un temps, fabricades en pedra seca
Des del camí vell de Bàlitx ja divissem el port...
...mentre discorrem per curats olivars
A una cruilla ens desviem del vell camí de Bàlitx cap el de sa Figuera...
...que recorre per un interessant terreny...
...i ens deixarà al camí asfaltat de sa Figuera, que davalla des del coll des Marqués, i reseguir-ho ens portarà a la rotonda d'entrada al port. D'aquí a casa, una estoneta i quatre passes.
Acab de descobrir aquest blog, gracies a nen Joan Riera. Enhorabona. Sa modelo molt guapa.
ResponEliminaDavant sa Tanca des Bous, hi ha un caminet empedrat, mal de seguir, que et baixa fins Bàlitx d'Avall, senyalitzat amb una petita fletxa vermella al inici.
Per si un día vols baixar-lo. Pug donar-te més informació.
Hola Pep, moltes gràcies pel teu comentari.
EliminaSí què és veritat que la modelo és ben guapa, i cada dia més! ;)
Tens raó amb lo del caminet empedrat que davalla. El varem veure com baixava fitat i suposarem que anava cap a Bàlitx d'avall, al manco portava aquella direcció.
Moltes gràcies pel teu oferiment. Ho tindré en compte!
Salutacions!!