Marina de Llucmajor I

Marina de Llucmajor (entre Maioris i la bateria de costa Alfons XIII) - 28 gener '17

.

.

Sortint des de l'urbanització de Maioris Décima, a la Marina de Llucmajor, agafam el carrer principal, carrer Imperial, i el resseguirem completament fins arribar al seu final, sobre els penya-segats...

.

.

Al final del carrer ens trobarem aquesta mena de mirador on ja podem copsar belles vistes d'aquesta banda de la costa llucmajorera

.

.

Des del miradoret copsam vistes sobre l'antic balneari del Delta, actualment anomenat Mhares, un restaurant per gaudir a més de la seva carta, del mar i el sol.

.

.

Des del miradoret arranca una escaleta que davalla aviat...

.

.

Al punt de la foto, deixem la escaleta i ens desviem cap a la dreta. Si no ho fessim, hi ha un altre caminoi que discorre paral·lel al que hem agafat una mica més amunt. Ambdòs arribaran al mateix lloc...

.

.

Cisterna per la que passam, una mica amagat dins un pinaret. Estem al lloc anomenat Davallador de sa cisterna. Una mica més envant en sentit de la marxa, podem accedir a la costa al nivell del mar, a travers d'una gran zona d'escòria de cantera.

.

.

El caminoi que agafam que ens condueix direcció al cap Enderrocat no té perdua, encara que hagi diferents opcions. Travessam restes dels barracons emprats pels travalladors de les antigues canteres de marés...

.

.

Aquest dia les ones de la mar són tot un espectacle

.

.

Canteres i escòria

.

.

Ones d'entre 3 i 4 mètres

.

.

Cala Vella castigada per la mar de fons

.

.

Altre punt de vista de cala Vella

.

.

El bram de la mar ens acompanya tot el recorregut

.

.

Al cantó superior dret de la foto ja es pot veure un tram de l'escala del Davallador de Dalt Mar

.

.

El sender ens porta invariablement als peus de l'escala fabricada en peces de marés, la majoria d'ella, i altres trams picats a la pedra...

.

.

El pas final de l'escala que ens treu sobre els penya-segats

.

.

Paisatge que podem gaudir sobre els penya-segats

.

.

Aferrats al tall del penya-segat, continuem el recorregut en direcció al cap Enderrocat. Botam una primera paret margera que divideix la finca de Dalt Mar amb la Pleta Gran de can Mercadal

.

.

No s'aprecia a la foto però aquest penyal foradat és impressionant per la seva fina estructura a punt de colapsar

.

.

Arribem a n'aquesta paret ben reixada. La superam anant cap a l'esquerra, davallant uns metres i, sense pujar inmediatament, resseguim un tirany que podem intuïr, mantenint l'alçada, arribarem a una balconada-mirador espectacular, emprada segurament per instal·lar una bateria escamotejable colocada sobre rails

.

.

Poc després arribam als restes de la bateria de costa d'Alfons XIII.

Més info sobre la bateria: Bateria costa ALFONS XIII

.

.

Arribam al fossat del fortí del cap Enderrocat. Apart d'haver càmeres de vigilància (hem vist una aprop del mirador-balconada que ens trobam després de superar la paret ben tancada), hi ha gent, motiu pel qual no visitarem les instal·lacions del fortí per no haver de donar explicacions o per evitar que ens fotin la bronca per estar sense permís a zona privada. Tornam enrere amb la intenció d'arribar al punt de partida per la banda superior dels penya-segats

.

.

El mirador-balconada a l'esquerra de la imatge

.

. 

Hem sobrepassat el punt pel que hem sortit al damunt dels penya-segats i resseguim el tirany aferrats al tall just abans d'arribar a n'aquest portell, A mà dreta intuim un tirany que ens davallarà a la cova dels Coloms o dels Forats

.

.

Deixam la cova i resseguim el senderó per damunt els penya-segats. Copsam així la cala Vella

.

.

El caminoi ens farà passar per davant la casa de can Crespí. 

.

.

Un centenar de metres després ens topam amb una bifurcació: cap a la dreta i passant per un portell, el camí ens portarà a l'inici del camí per on hem començat a davallar des del mirador del final del carrer Imperial, de Maioris. Si agafem el tirany de l'esquerra, ens portarà per darrere els xalets i el poliesportiu fins assolir el pàrking de Oceanía, on hem començat el recorregut.

.

.