Comuna de Bunyola, vessant oriental

Comuna de Bunyola, vessant oriental (2 de març, 2019)

Aquest dissabte hem volgut recórrer alguns camins de la banda oriental de la comuna de Bunyola.

Hem decidit iniciar el recorregut des del coll d'Honor, a la carretera Bunyola-Orient. Un sender ens conduirà en continua progressió ascendent cap als pinars superiors de sa comuna.

.

.

Aquí, aferrats al coll d'Honor, pocs metres direcció cap a Orient, a la mateixa carretera Bunyola-Orient, comença el sender de pujada cap a la comuna.

.

.

El sender puja incansable, mostrant al davant els dents esmolades de Es Picó

.

.

Copsam belles vistes a mida que anem augmentant d'alçada

.

.

Sender pedregós freqüentat per ses bicicletes de muntanya

.

.

Anem arribant al coll i l'arbre dominant, ara, és s'arboç. Serà per això que li diuen a n'quest coll de s'Arboçar.

.

.

Passat el coll continúa el sender que poc a poc es va convertint en pista més ampla, que travessa ara l'inmens pinar de sa comuna. Una extensa xarxa de camins entrecreua aquest territori per tal d'aprofitar, un temps, els seus recursos naturals.

.

.

La pista s'amolda magistralment als diferents accidents orogràfics

.

.

Deixant de banda, a mà dreta, els desviaments que pujen cap els Peyals d'Honor, arribam a sa Basseta Plana. Un dipòsit d'aigua en prevenció d'incendis marca l'indret. Un poc més avall, resseguint el camí, trobam una bifurcació. Ara resseguirem el camí en el mateix sentit de la marxa. Volem arribar fins la cova de s'Aigua. Després haurem de tornar fins aquest punt i agafar la pista que davalla cap a l'esquerra, cap a sa coma Negrina

.

.

Balconada natural cap a la Serra

.

.

El sender que davalla cap a les cases de son Pou roman tancat durant el període comprès de gener a juny, en preservació de la nidificació d'algunes aus.

.

.

Arribam al desviament marcat per accedir a la cova de s'Aigua

.

.

Un servidor ocupat captant imatges de sa cova

.

.

Hi ha creus i altres grafitis gravats a les parets

.

.

Un ribell picat a una estalagmita, per aprofitar s'aigua del degotís

.

.

Formacions curioses

.

.

Sortint de sa cova

.

.

Sortim de la cova i ens dirigim cap el desviament que ens davallarà per sa coma Negrina

.

.

El passeig, de fàcil passa, és molt agradós per aquests contorns, un dia fresc i assolellat com avui.

.

.

Ficat al comellar des Cocó Peguer hi ha aquesta petita construcció que sembla un refugi.

El mapa Alpina senyala aquest comellar també amb el nom de Coma Negrina. Hi ha dubtes sobre la seva veracitat. Hi ha qui la posiciona més al sud.

.

.

Des d'aquest punt podem albirar el coll on es sitúa el pas de s'Estaló, amb el Castellot a l'esquerra i sa Talaia de cals Reis a la dreta.

.

.

Ara les vistes al camí s'obren cap a la dreta. Tenim el tall del torrent de Coanegra just abaix.

.

.

Arribant al comellar de ses Covasses. Ara amb el Picó al davant - dreta

.

.

La pista acaba en aquesta esplanada on, a la seva dreta, en el sentit de la marxa, arrenca un tirany fitat, i a l'esquerra hi ha les restes d'una petita barraca amb una pica

.

.

Al comellar de ses Covasses la pista s'ha convertit en tirany i puja fent ziga-zagues dins el bosc tancat...

.

.

...fins juntar-se amb el camí pel que ja hem passat i que ens tornarà conduir cap el coll de s'Arboçar

.

.

Bella panoràmica de la vall d'Orient, davallant cap el coll d'Honor. En poc més de 20 minuts assolirem el coll, agafarem el cotxe i ens aturarem a Orient, aquest pic a can Tomeu, a concedir-mos un bon homenatge gastronòmic. En el meu cas, va caure un bocí de porcelleta que va fer les mil delícies al meu paladar. I aquí donàrem per concluida la sortida d'aquest dissabte ben profitós.

Una ruta fàcil i molt agradable d'unes 3 horetes de durada.