Serra de la Punta

 Serra de la Punta (13 març '21)

.

Aquest dissabte he volgut fer una sortida inèdita per jo i que, a més, no fos feixuga: els genolls no perdonen i, malgrat la fam de muntanya, s'ha d'equilibrar aquesta amb la canya que se li dona a les articulacions. L'edat no perdona!

Al meu llistat de recorreguts pendents fa temps que tenc la Serra de la Punta, no seleccionada abans perquè no m'ha semblat mai una opció atractiva. La tenia classificada com a "dominguera". Crasso error. Té punts molt interessants i el seu recorregut és exigent i de mala petja, cosa que obliga a estar pendent de la passa a donar, a més, la sortida pel nord des del cim del puig del Vilar, que és el punt més al de la Serra, té el seu puntet de risc de pas de muntanya vertical, sense ser complicat tècnicament en absolut. Tot això sense contar amb la constant visual paisagística que torna un plaer el recórrer la serra, malgrat la seva poca altitud de 316m al punt més alt.

El dia ha clarejat amb intenció de tapar-se i amb un oratge fresc que se compensava amb la tèbia carícia solar quan ens regalava el sol els seus raigs. Tanmateix després de migdia, el sol s'ha reforçat i ens hem ressentit quan pel GR arribavem al punt de sortida on teniem el cotxe aparcat.
Hem arribat al lloc de sortida a hora se senyors, damunt les 10:30h, just on es troba la cruïlla cap la cala de sant Vicenç, a la carretera Pollença-port de Pollença. A la mateixa cruïlla hem deixat el cotxe.

.

.

El recorregut comença a la mateixa punta que formen les carreteres, entre la atapaïda vegetació a la voravia, per un espai que vol dibuixar un tirany que de tant en tant es fa evident, però desapareix sovint entre la vegetació i el constant roquissar. S'ha de dir que, com el recorregut discor per la cresta de la serra, no calen més indicacions. Sí són d'agrair les fites que ens orienten a l'hora de deixar la serra cap el coll de Síller, per salvar unes esquerpes parets penya-segades fins arribar a la vessant nord-est de la serra, on ens toparem el camí del coll de Síller.

El recorregut ens ha sorprès gratament. No esperavem trobar una trescada com la que hem fet, sino d'un to més senzill, just per estirar les cames.

.

.

Des del començament, el terreny no ens dona treva. Avançar és lent i cal posar tot s'esment

.

.

A mida que anem progressant també ho fan les bones vistes. Avançam per un terreny molt irregular fet de pedra i càrritx. No hi ha lloc per camins plans i còmodes en tot el recorregut, fins arribar al coll de Síller.

.

.

Copsam Pollença amb la Cuculla de Fartàritx, el puig de Ca i el Tomir de rerefons.

.

.

La plana entre Pollença i el seu port

.

.

Ens mantenim a la cresta en tot moment

.

.

Foto de n'Amparo, copsant-me

.

.

Panoràmica cap "u moll"

.

.

Vista retrospectiva de la serra. 

.

.

Vista cap envant. En aquest punt, segons el mapa Alpina, ens trobem a un lloc amb restes arqueològiques.

Per la informació que ens dona el company Joan Riera al seu blog, hauriem de davallar un centenar de mètres cap el sud-est per trobar-mos amb un element talaiòtic "turriforme". Noltros continuam ruta sense desviar-mos. Ara haurem de davallar al coll per després continuar la pujada.

.

.

Al coll

.

.

Vista retrospectiva del primer cim que hem superat

.

.

Passem vora aquesta construcció de refugi bivaquer

.

.

Començam a albirar la península de Formentor. La del Cap Pinar ja l'haviem copsada fa estona.

Un bon mirador per gaudir de la contrada.

.

.

Deixam a la esquerra uns penyals i avancem al seu costat. No val la pena crestejar, per la seva dificultat

.

.

El terreny ens fa el recorregut divertit.

.

.

Vista cap enrere. 

.

.

Un altre cim dins la serra

.

.

Des d'aqui copsam la cala de sant Vicenç...

.

.

...i "u moll"

.

.

Ens aproximem a un altre cim de la serra. Aquest, farcit d'antenes de telecomunicació

.

.

Ja més aprop del cim més alt, el puig del Vilar, on tenim intencio de dinar

.

.

N'Amparo arribant al cim

.

.

Un claper construït al cim del puig del Vilar. Potser fos el pedestal d'una creu, qualque pic a la seva història?

.

.

Després de dinar i fruir de l'espectacle visual que ens regala aquest lloc, continuem la marxa. 

Ara tenim una forta davallada cap el coll de Síller. Des d'adalt, no es veu clar, és a dir, es veu molt vertical...

.

.

...però poc a poc s'ens va obrint el camí per les parets...

.

.

...fins arribar a la base de la falda de la muntanya

.

.

...i d'aquí, cap l'antic edifici de la embotelladora de Aigues Cala Carbó, al mateix coll de Síller, hem de travessar tot un mar de càrritx i mata

.

.

El viaducte que qualsevol diria que és talaiotic

.

.

Al coll de Síller, el camí que ve de la banda de la cala de sant Vicens, torna senderó que ens portarà cap una urbanització del port.

.

.

Vista retrospectiva del coll i del puig del Vilar que acabam de davallar per la seva vessant nord

.

.

En assolir la carretera, topam amb un bar obert i feim les delícies amb unes cervesses. Ara el sol copetja fort i s'agraeixen les begudes fresques. 

D'aquí continuarem per la pista del GR 221 que tenim a la esquerra direcció Pollença, fins el punt de partida, quasi tres kilòmetres. En total haurem invertit anant molt tranquils, distrets i divertits unes 6 hores.

Una ruta que ens ha agradat molt.